Malgrat que es va aprovar per unanimitat una moció en favor dels encausats per les seves representacions artístiques i el compromís inequívoc de respectar i defensar aquest dret en totes les manifestacions que puguin tenir lloc a la ciutat, la conducta del govern en el mateix ple va anar en certa manera en sentit contrari. Sembla ser que aquesta pluralitat i llibertat d’expressió hi serà nomes quan ell vulgui.

Guíxols des del Carrer-Entesa havia presentat una moció sobre el dret de participació en els òrgans i mitjans d’informació i comunicació de titularitat pública, que va ser rebutjada pels vots contraris de l’equip de govern (TSF, ERC i PSC). Es demanava, entre altres coses, poder tenir veu a l’emissora pública local. Un caprici? Des del 2 de març del 2005 és un dret basat en la Llei Municipal i de Regim Local de Catalunya i en el Reglament que ho desenvolupa a Sant Feliu de Guíxols, aprovat en temps de l’alcalde Miquel Lobato (CiU). Un text legal “de compliment obligatori” segons el Butlletí Oficial de la Província de 18 de març d’aquell any. Per tant la negativa és una violació flagrant de la pròpia normativa, votada i aprovada per l’ajuntament amb l’alcalde Motas al davant i sense explicacions.

El tarannà de l’alcalde respecte a la pluralitat i llibertat d’expressió també es va manifestar amb l’amenaça de desallotjar la sala quan algunes persones del públic van aplaudir una intervenció de la regidora de la CUP. Està prohibit? No. Moltes vegades s’han sentit aplaudiments als plens després d’una intervenció. L’actitud de Motas sembla demostrar que és només ell qui marca els límits d’un dret tan essencial en les democràcies com és la llibertat d’expressió.

Guíxols des del Carrer-Entesa seguirà defensant a peu i a cavall el seu dret a l’accés als mitjans públics de la ciutat, un dret que no depèn de l’alcalde de torn sinó que es inherent a les normes que marca la democràcia.