1.-Escut social

Som el partit de referència en les polítiques socials i també en la lluita contra les desigualtats. L’escut social és la garantia que cap ciutadà o ciutadana es quedi a fora de l’estat de benestar. En l’àmbit municipal, potenciar l’escut social local és clau per articular un estat de benestar potent, amb serveis de proximitat per a tothom i amb els mínims vitals garantits per a les nostres veïnes i veïns.

Les nostres propostes en aquest eix:

1.1.Construir una nova residència pública per a gent gran

La construcció es faria, lògicament, d’acord amb els paràmetres actuals (màxim 90 persones residents, habitacions individuals, espais compartits de com a màxim 25 m2… ). Aquest centre s’hauria de complementar amb la remodelació de l’actual Asil Suris (64 places -32 de públiques-) i amb obres de millora en el Sant Feliu Gent Gran (90 places -80 de públiques-). D’aquesta manera s’augmentarien les 112 places públiques que actualment hi ha a la ciutat fins a gairebé 200, solucionant d’una vegada la greu problemàtica de la falta de places i les llargues llistes d’espera. Ara com ara, Sant Feliu de Guíxols té una població major de 80 anys d’unes 2.500 persones, una xifra que va augmentant cada any que passa.

1.2.- Incrementar els recursos, tant econòmics com humans, de l’Àrea de Serveis Socials

Totes les persones hauríem de tenir garantit el dret a l’atenció social. El sistema públic català de serveis socials constitueix el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població. Sant Feliu de Guíxols no és un municipi aliè als riscos de l’exclusió social que pateixen nombroses persones. Uns riscos que estan condicionats per factors estructurals i per altres conjunturals com les diferents crisis que darrerament hem viscut. Tenim casos, i no pocs, de persones en situació de risc d’exclusió social. De fet, darrerament cada any hem tingut més casos. En aquest sentit, l’ajuntament és l’administració pública més propera i és la que primer es troba davant els efectes de l’exclusió social.

Això ens obliga a tenir la responsabilitat de fomentar polítiques per donar una atenció social àgil,  integral i que es pugui adaptar a la casuística. També cal fer efectiva la inclusió social, entesa com a igualtat entre homes i dones, entre joves i gent gran, que integri la diversitat, garanteixi l’equitat de gènere, una vida independent de les persones amb diversitat funcional, elimini la pobresa infantil i treballi per una vida digna per als col·lectius més vulnerables. I és evident que per fer tot això calen més recursos.

Els serveis socials locals són el sistema de protecció que ha de vetllar perquè es duguin a terme les polítiques d’inclusió social. Per això volem enfortir els nostres serveis socials, que avui estan mancats de recursos, i també fer-los més participatius. Amb aquesta voluntat implementarem el Consell Municipal de Serveis Socials com a òrgan participatiu i consultiu de qualsevol activitat relacionada amb el benestar social.

1.3.-Implantar un servei de dentista municipal

La Llei 12/2020 sobre la salut bucodental, impulsada per En Comú Podem i aprovada per una àmplia majoria del Parlament, reconeix la necessitat d’ampliar els serveis d’odontologia que actualment presta l’Institut Català de la Salut a través dels Centres d’Atenció Primària. En l’actualitat, aquest àmbit sanitari està molt limitat en la sanitat pública i la pràctica totalitat de l’atenció es dona a la sanitat privada, de manera que es genera un greuge comparatiu en l’accés en funció de les rendes de la ciutadania. Malgrat que una bona salut bucodental és essencial per gaudir d’un bon estat de salut general i d’una bona qualitat de vida.

En definitiva es tracta que, mentre tots aquests serveis essencials no siguin plenament assumits per CatSalut es pugui establir, a través de conveni amb alguna de les clíniques o professionals de la ciutat, un programa en l’àmbit municipal d’atenció odontològica per poder oferir a les persones en situació de vulnerabilitat totes les prestacions requerides com a essencials segons el que determina la mateixa Llei. Aquesta és una pràctica que ja s’està fent en determinats municipis i que té molta acceptació.

1.4.-Instaurar una targeta social municipal

Aquest nou sistema per accedir a ajuts socials permetrà avançar cap a una millora en el sistema de gestió de les prestacions i les ajudes, donant millor resposta a les noves necessitats socials i als col·lectius en situació de més vulnerabilitat i simplificant el sistema actual. Amb aquesta nova targeta també es faria un pas important per superar l’estigmatització que sovint es produeix pel fet d’haver d’acudir a centres de beneficència, afavorint d’aquesta manera la normalització de l’ajuda. A més, amb la implantació de la targeta social municipal, les persones beneficiàries podran escollir els supermercats o les botigues de confiança i, per altra banda, l’Ajuntament podrà establir acords amb diferents comerços per a l’aplicació de descomptes en productes bàsics o considerats necessaris.

1.5.-Aplicar els comptadors solidaris d’aigua en casos d’ocupacions irregulars amb informe de vulnerabilitat

Fa anys que la ciutat té en marxa un acord amb Aqualia, l’empresa subministradora del servei d’aigua potable, per bonificar el rebut de l’aigua en aquelles llars vulnerables amb el compromís de no tallar el subministrament per falta de pagament. Malgrat això, una assignatura pendent a la nostra ciutat continua sent desplegar el projecte de comptadors solidaris, una iniciativa que permet que l’ajuntament es faci càrrec directament del subministrament d’aigua en aquells casos de persones i famílies en situació d’exclusió residencial i que es veuen obligades a ocupar habitatges de grans tenidors.

 1.6.-Materialitzar la tarifació social en les taxes i els preus públics

El sentit de la tarifació social en les taxes i els preus dels serveis públics és que tothom contribueixi al sosteniment de les despeses públiques, però que ho faci d’acord amb la seva capacitat econòmica. El requisit bàsic de la tarifació social és que, una vegada marcat el preu públic de sortida que cobreix el cost del servei, la resta de preus a pagar s’adapten a la renda disponible de la família, o unitat de convivència, en funció d’uns trams preestablerts. D’aquesta manera el preu no és mai una barrera a l’hora d’accedir a un equipament o a un servei municipal.

 1.7.-Recuperar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor/a

L’Estatut del consumidor a Catalunya estableix que “Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives,negligents o fraudulentes”. És amb aquesta finalitat que es van crear les OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor/a), que avui constitueixen una xarxa important d’atenció en molts municipis. A Sant Feliu de Guíxols es va deixar escapar aquest servei l’any 2016. En aquell moment es va dir que era “per repensar i reorganitzar el servei”, però la veritat és que mai més s’ha tornat a obrir. Actualment les persones que necessitin aquest servei tenen dues opcions: o demanar cita a l’OMIC del Consell Comarcal del Baix Empordà (que es troba a La Bisbal), o bé, fer els tràmits per internet. La nostra formació entén que les OMIC són eines que arreu han demostrat que funcionen, que són necessàries i que en la majoria de casos afavoreixen a les classes més populars i treballadores i a persones que es troben en situació de més vulnerabilitat.

1.8.-Mobilitat reduïda

Farem un balanç de les places d’aparcament amb mobilitat reduïda existents en el nostre municipi, per tal de revisar i reactivar el  Pla de supressió de barreres arquitectòniques. De la mateixa manera millorarem el control de les targetes per evitar, i també sancionar, aquelles persones que ocupen indegudament els aparcaments reservats amb mobilitat reduïda.

També reforçarem el servei de bany assistit a les nostres platges.

1.9.-Reforçar la figura del Síndic de Greuges

Des de la nostra formació compartim la importància que per a la ciutat té disposar de la figura del Síndic; és per això que ens comprometem a reforçar la seva feina i a valorar positivament les seves recomanacions i suggeriments. Tanmateix, ens comprometem a treballar plegats el projecte RADARS, una iniciativa del Síndic per a la creació d’una xarxa de barri que tingui diversos espais de participació: entitats, veïns i veïnes o comerços que, amb una mirada sensible i respectuosa, estiguin atents i prestin atenció a la dinàmica diària de les persones grans que viuen soles.

Valorem la necessitat  de salvaguardar la Carta Europea dels Drets Humans a les Ciutats. Un document que contempla els deures polítics, socials i econòmics que tenen els ajuntaments amb la ciutadania, que va ser aprovat per unanimitat l’any 2008 a proposta del Síndic de Greuges.  En la seva disposició final el document compromet a les ciutats signatàries a crear una comissió encarregada d’establir cada dos anys una avaluació de l’aplicació dels Drets Reconeguts per la Carta i a fer-la pública. Fins avui mai s’ha complert aquest compromís.

2.-Habitatge digne i assequible

Quan parlem d’habitatge públic cal diferenciar entre habitatge dotacional i habitatge de protecció oficial. El primer és aquell habitatge destinat a col·lectius específics que es considera que tenen una dificultat afegida per accedir a un habitatge (seria el cas de joves amb feines precàries que es volen emancipar, dones víctimes de violència de gènere, famílies en situació de vulnerabilitat…). Es tracta d’un habitatge de titularitat i gestió pública. El segon és un habitatge de lliure mercat amb unes millors condicions de preu perquè compleix amb uns requisits determinats; és el que es coneix com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO): ha de ser el primer habitatge del comprador, s’ha de destinar a residència habitual, no pot tenir més de 90 m2, el preu del m2 està regulat… Aquests habitatges poden ser de titularitat privada o també pública, a través d’un lloguer social gestionat des de l’Ajuntament. De fet, els Ajuntaments poden convertir-se en promotors d’habitatge protegit que després poden posar a lloguer social.

A Sant Feliu de Guíxols, no s’ha fet pràcticament res en matèria de polítiques d’habitatge durant els darrers anys.

 Les nostres propostes en aquest eix:

 2.1.-Revisar i actualitzar el Pla Local d’Habitatge

 Ho farem perquè l’actual Pla:

-No aprofita tot el potencial que el planejament urbà té en sectors de millora urbana per a la construcció d’habitatge de protecció oficial, de fet, ni es contempla que l’Ajuntament sigui promotor d’habitatges públics.

-No actua de manera ferma sobre els habitatges d’ús turístic existents a la ciutat. El Pla parla de gestionar-los i regular-los millor, però no diu res sobre limitar el seu nombre.

-No i ha cap de les mesures que, de manera directa i de cara al present, abordih el greu problema de la falta d’habitatge de lloguer assequible i per tot l’any que pateix la ciutat.

-No hi ha cap referència concreta a les situacions d’infrahabitatge que té la ciutat.

-No es contempla l’expropiació temporal d’habitatge durant cinc anys per causes d’interès públic en relació als habitatge de grans tenidors  (només la SAREB té a la nostra ciutat 71 habitatges buits i 5 solars per edificar)

 2.2.-Vigilar i garantir que s’apliqui la nova Llei d’Habitatge en totes les seves màximes  possibilitats

Amb el nou text normatiu aprovat pel Congrés dels Diputats el mes d’abril de 2023, els  ajuntaments tindran la possibilitat de declarar zones tensades i limitar els augments abusius dels lloguers. A més, es rebaixa la denominació de “gran propietari” o “gran tenidor” de 10 a 5 pisos o habitatges i les despeses immobiliàries generades en les contractacions les ha de  pagar el propietari, no la persona que lloga. Per altra banda, hi ha una major protecció davant els desnonaments, es suprimeixen els desnonaments sense data de llançament i es prohibeix la requalificació de l’habitatge protegit. En les noves promocions, s’haurà de reservar un 30% a habitatge protegit, incloent-hi un 15% destinat a lloguer social.

 2.3.-Construir 30 habitatges HPO gestionats des de l’Ajuntament

Aquests habitatges se sumarien a la Borsa de Lloguer que actualment té l’ajuntament que és de 58 pisos, 47 pisos cedits per particulars i 11 de la SAREB (tot i que aquests continuen pendents de disposició).  En els darrers anys la ciutat ha anat perdent vivendes de la Borsa. Actualment es calcula que, per satisfer mínimament la demanda existent, s’hauria de disposar d’un centenar de pisos per destinar a lloguer social.

2.4.-Gestionar amb la Generalitat la cessió dels immobles de l’herència Anlló que encara queden pendents de subhasta

 Són els immobles de l’Hotel Regente, Hotel Mediterrani i C/ Verdaguer 30. La remodelació dels tres immobles sumaria, aproximadament, una vintena de pisos que servirien per cobrir la falta d’habitatge dotacional que actualment té la ciutat, amb només 7 habitatges disponibles.

2.5.-Limitar el número de pisos d’ús turístic que actualment hi ha a Sant Feliu de Guíxols

El miler (1.006 en l’últim cens comptabilitzat) de pisos d’ús turístic que té la ciutat són un fre al lloguer per a tot l’any, a més de repercutir a l’alça en els preus. La limitació dels pisos d’ús turístic haurà d’anar acompanyada d’un major control del lloguer que s’ofereix a Sant Feliu de Guíxols, ja que es tracta d’una ciutat que es troba en una zona de mercat tensa i, per tant, té el preu del lloguer regulat.

2.6.-Obrir un punt d’atenció sobre drets energètics

 Es farà amb la finalitat que la ciutadania pugui resoldre dubtes i trobar assessorament i acompanyament en tot allò relacionat amb el consum i estalvi d’energia als seus habitatges; d’aquesta manera es podria orientar i assessorar per a la reducció de les factures de gas i electricitat, revisant-ne la tarifa, fent l’adequació correcta de la potència contractada, eliminant manteniments innecessaris, estudiant la possibilitat del Bono Social elèctric. També sobre els tràmits per garantir l’accés als tres subministraments bàsics: aigua, gas i electricitat, evitant qualsevol risc de tall d’aquests.

2.7.-Fomentar l’habitatge cooperatiu

El model d’habitatge cooperatiu té dues característiques bàsiques que el diferencien d’altres tipus d’habitatge: la propietat col·lectiva i el dret d’ús. A Sant Feliu de Guíxols en tenim un bon exemple amb el projecte Walden XXI, un projecte de la cooperativa Sostre Cívic sota el model d’ús per a persones grans i que aviat es començarà a construir en un immoble on antigament hi havia un hotel. El model de cooperativisme és vàlid també, per exemple, per destinar habitatges a persones joves que busquen el seu primer habitatge per poder emancipar-se.

 2.8.-Posar en marxa un programa de masoveria urbana

La masoveria urbana és una opció per donar ús a habitatges buits i vells. Es tracta, a grans trets, de què  persones propietàries de cases i/o pisos buits, vells i majoritàriament en mal estat, formalitzin un contracte en els qual la contraprestació sigui la progressiva millora i condicionament de la casa o el pis. Durant un període de temps prèviament determinat, el que es paga de lloguer són les obres acordades que s’han fet de millora en l’immoble; d’aquesta manera la persona propietària veu arreglada i cuidada la seva propietat, mentre la persona inquilina disposa d’un lloc on viure durant un espai de temps determinat. Aquesta és una fòrmula que ja està regulada per llei (tant a la Llei del Dret a l’Habitatge com a la Llei d’Arrendament Urbans) i que d’uns anys cap a qui ha anat agafant certa volada.

2.9.-Erradicar el sensellarisme

No contemplem que a Sant Feliu de Guíxols puguin haver-hi persones malvivint al carrer i, en aquest sentit, ens comprometem a garantir un espai residencial digne per a tothom. Tot i això, i encara que una habitació d’un hostal pugui ser considerada també com un espai residencial digne, la nostra intenció és encaminar les persones afectades cap a modalitats que afavoreixin la seva autonomia personal, com per exemple els habitatges d’inserció.

3.-Transició energètica i ecològica

Els “comuns” som el partit verd de Catalunya i, en conseqüència, Guíxols des del Carrer – En Comú Podem som el partit verd de Sant Feliu de Guíxols. Som els que mai renunciem a una visió ecologista a l’hora de pensar les polítiques públiques. Defensem una transició ecològica i energètica que estigui alineada amb els temps actuals i amb la lluita contra el canvi climàtic, un dels principals reptes que ha d’afrontar la humanitat. Actualment aquesta és la principal preocupació de l’opinió pública segons la darrera enquesta del CIS.

La transició ecològica és una oportunitat de progrés social sempre que aquesta es faci de manera justa i compromesa. Hem d’anar abandonant la cultura consumista i substituir-la per una de nova, que integri la consciència ecològica i social a les pràctiques de consum del dia a dia. Nosaltres tenim clar que aquesta necessària transició s’ha de potenciar també des de la política municipal, amb accions concretes i alhora valentes.

Les nostres propostes en aquest eix:

3.1.-Redactar un Pla Local de Residus

Aquest Pla haurà de contemplar un seguit de mesures que ens permetin avançar en el doble sentit: generar menys quantitat de residus i augmentar considerablement la recollida selectiva. Algunes de les mesures contemplades en aquest Pla haurien de ser:

-Elaboració d’un estudi sobre el sistema PaP (porta a porta) que permeti conèixer, per un costat, com s’hauria de fer una futura implantació i, per un altre, els seus costos econòmics; tot plegat amb el doble objectiu establert de maximitzar els resultats de recollida selectiva reduint també la generació de residus.

-Renovació de la Deixalleria Municipal perquè es converteixi, a més, en un centre de reutilització i reparació amb la finalitat d’allargar la vida útil dels objectes donant-los una segona vida a través de la neteja, pintura, restauració o reparació.

-Tancar de manera immediata amb xip els contenidors de les fraccions rebuig i orgànic i suprimir de la via pública l’excés actual de contenidors oberts de la fracció rebuig.

-Posar en marxa una campanya per evitar abusos en l’abocament de la fracció rebuig, que s’hauria de reduir al mínim.

-Implantar la recollida comercial obligatòria en totes les fraccions.

-Aplicar bonificacions per a ús de la Deixalleria Municipal.

-Renovar la Deixalleria Mòbil amb un vehicle més versàtil i uns horaris més flexibles.

3.2.-Crear una Comunitat Energètica Local (CEL) sota l’aixopluc de l’Ajuntament amb participació activa de la ciutadania

Un cop garantit l’autoconsum fotovoltaic en tots els edificis i en totes les instal·lacions municipals, procedirem a la constitució d’una Comissió, o grup de treball, sobre energia local que haurà de liderar un pacte entre empreses, ciutadania i ajuntament per aconseguir un gran desplegament en energia renovable. L’energia i l’accés al subministrament energètic són un dret de ciutadania i, en aquest sentit, l’administració local ha de disposar d’instruments suficients per intervenir en el sector elèctric i assegurar que la prestació d’aquest dret sigui efectiva sense discriminacions i amb unes tarifes transparents, justes i accessibles que, a més, permetin erradicar la pobresa energètica. Aquesta Comissió, o grup de treball, sobre energia local haurà de treballar en quatre línies d’actuació:

-Impulsar una Comunitat Energètica Local per a la producció, consum, emmagatzematge i venda d’energia renovable a la nostra ciutat. Aquesta comunitat podrà promoure i/o organitzar-se al voltant d’un o diversos projectes.

-Obrir un punt d’informació, assessorament i reflexió per a donar suport a la ciutadania, comerços i empreses i donar a conèixer els projectes de la CEL per poder dur a terme la necessària transició energètica a la nostra ciutat.

-Fomentar la interrelació entre comunitats energètiques locals per obtenir una xarxa de comunitats interconnectades que, arribat el moment, es poden donar suport les unes a les altres.

-Engegar la redacció d’un Pla de Transició Energètica de Sant Feliu de Guíxols pels anys vinents que, a partir dels projectes compartits en la CEL, completi l’abastiment de consums elèctrics mitjançant fonts renovables i locals, tant en l’àmbit públic com privat.

3.3.-Elaborar una Carta del Paisatge de Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols gaudeix d’una gran riquesa i diversitat de paisatges que van des del seu litoral fins als parcs del seu interior, passant pel paisatge pròpiament urbà. Una riquesa paisatgística que, sens dubte, constitueix un patrimoni de la ciutat que cal preservar i sempre que sigui possible millorar. Cal impulsar la consolidació de la infraestructura verda del municipi, augmentant els recursos que es destinen per a projectes de conservació del medi natural municipal. Les nostres badies, mercats, l’entorn de l’Ardenya, i la via verda atreuen i atrauran tants o més visitants que el nou Thyssen que s’està projectant. Nosaltres considerem el paisatge de Sant Feliu de Guíxols i del seu entorn com un bé d’interès col·lectiu, supeditat al bé comú, i que cal protegir.

L’elaboració d’una Carta del Paisatge ens ha de permetre disposar d’un marc comú referencial, com si es tractés d’una mena de catàleg, que faciliti l’entesa i el consens entre totes les parts implicades en les transformacions i la gestió del paisatge, sovint amb visions i interessos no coincidents. Aquesta Carta hauria de treballar la inclusió al Catàleg de Béns Protegits del municipi d’aquelles àrees, entorns, espais i itineraris que reuneixin els valors i condicions objectives per a la seva inclusió, impulsant, si s’escau, que aquells paisatges que tinguin un valor específic més alt puguin ser declarats bé cultural d’interès local o bé de protecció urbanística. L’objectiu final és que la Carta del Paisatge serveixi de referència perquè determinat sòl municipal sigui preservat i perquè, arribat el cas, es puguin destinar partides pressupostàries per la compra d’aquests espais a protegir.

Un altre criteri a tenir en compte són els estudis d’impacte i integració paisatgística, no només, lògicament sempre que siguin preceptius, sinó també en qualsevol mena d’obra que tingui una presència visual. Aquest tipus d’estudis s’han de convertir en un habitual del nostre planejament.

3.4.-Urbanisme sostenible

Afrontarem una revisió del planejament urbà (POUM) amb la voluntat de fer un gir de 180º a la política urbanística de la ciutat. Els casos de les edificacions massives a Les Penyes i Punta Brava, o l’eliminació d’una pineda a Sant Pol, no es poden tornar a repetir. En aquest sentit, treballarem per desclassificar tots els boscos i espais forestals del municipi, preservant el paisatge i abandonant la política de creixement urbanístic.

Entenem que tots els projectes importants, abans de ser aprovats, han de ser  sotmesos a la ciutadania i explicats abastament. Tanmateix, i abans de pronunciar-se per un projecte que signifiqui una gran obra per a la ciutat, s’han d’haver mostrat prèviament tots els projectes que s’hagin presentat i argumentat els criteris a l’hora de triar-ne un. Fomentarem un urbanisme que sigui participatiu perquè totes les obres, petites i mitjanes, es facin en el moment que siguin necessàries i quan tècnicament sigui el moment adequat.

Integrarem un Pla de voreres i passos de vianants que es farà de manera participativa amb la ciutadania i que tindrà com a principals objectius:

-Ampliar l’amplada de les voreres i construir-ne en aquells trams urbans on actualment encara no n’hi ha. Totes les voreres hauran d’estar lliures d’elements que dificultin el pas.

-Suprimir les barreres arquitectòniques en tots els passos de vianants.

3.5.-Augmentar el verd urbà i la plantació d’arbres

 Els espais verds urbans aporten valors ecològics que són essencials pel municipi, com ara la naturalitat, la biodiversitat i la connectivitat entre espais, i també valors socioculturals, com la salut, el benestar i la facilitació de les relacions socials. Per això és important cuidar i potenciar els espais verds. En aquest sentit mantindrem una obertura permanent i gratuïta dels Jardins del Monestir per a gaudi públic i farem que aquest espai connecti amb la Font de Monticalvari per convertir-se d’aquesta manera en un dels pulmons verds de la ciutat, conjuntament amb Mascanada (que s’haurà de protegir de manera especial) i el Parc Gustinoi (que s’haurà de desenvolupar). També donarem valor agrícola a la Vall de Les Comes i posarem en marxa un veritable projecte per impulsar una Villa Florida real.

Recuperarem el tram del camí de ronda que va des de Turispania (a la platja de Can Rius) fins el mirador de les Remendadores, al camí de les Penyes.

Proposarem als ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar la conveniència per donar els primers passos en la configuració del Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN) Ardenya – Cadiretes.

Per altra banda, ens comprometem a augmentar la plantació d’arbres en el terme municipal i, en aquest sentit, a substituir, sempre que tècnicament sigui possible, les pilones de ferro o plàstic per arbres.

3.6.-Gestionar l’ús de l’aigua

L’aigua és un element indispensable per a la vida, per la societat i pels ecosistemes i, com tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de bé comú. En aquest sentit, cal recordar que les Nacions Unides van reconèixer l’any 2010 que l’aigua és un dret humà. L’abastament d’aigua i el sanejament són serveis bàsics i essencials en les obligacions dels municipis, i que s’ha de garantir en tot moment el seu accés universal i assequible, sense que el seu subministrament es pugui privar per motius econòmics o socials. Sabem que l’objectiu final d’aconseguir la remunicipalització del servei d’aigua, com ja estan fent en l’actualitat molts municipis, es presenta tremendament complicat, bàsicament perquè la concessió del servei finalitza l’any 2049. En tot cas, els nostres compromisos en matèria d’aigua pública són:

-Revisar el contracte actual per conèixer quin és el benefici real de l’empresa concessionària i quins són els compliments i obligacions que contempla el contracte en matèria de manteniment. En aquesta revisió, forçarem la substitució de totes les canonades que portin component de fibrociment d’amiant.

-Estudiar una racionalització  en la distribució de l’aigua que disminueixi les pèrdues existents i permeti aplicar mesures solidàries contra el perill de l’ecosistema del Ter. També engegar campanyes d’informació pel que fa a l’estalvi i el consum excessiu.

-Inventariar la qualitat de les canonades dels carrers i places de la població i d’acord amb les dades recollides redactar un Pla Plurianual per l’arranjament del clavegueram, amb la corresponen partida en els pressupostos anuals.

 3.7.-Redactar un pla d’ús de l’aigua freàtica

L’origen de l’aigua freàtica és l’aigua de les precipitacions de pluja que es va filtrant a terra, però també es configura a partir dels corrents subterranis d’aigua que puguin haver-hi i de possibles dipòsits naturals que puguin formar-se en el subsòl. Actualment, la major part de l’aigua provinent de la capa freàtica acaba a la xarxa de clavegueram. Ho fa a través de bombes extractores que les expulsa, per exemple, en casos de noves construccions on apareix un dipòsit natural d’aigua subterrània, o bé, s’extrau per evitar inundacions en garatges i baixos quan el nivell freàtic puja conseqüència de les pluges. La situació d’important de sequera en la qual ens trobem immersos actualment, conseqüència directa del canvi climàtic, fa que el correcte aprofitament de l’aigua blanca provinent de la capa freàtica del subsòl sigui gairebé una obligació.

A més, hi ha informes de l’Agència Catalana de l’Aigua que apunten que un excés d’abocament d’aigües freàtiques a la xarxa de col·lectors del clavegueram dificulta el normal funcionament de les depuradores. Actualment, hi ha sistemes d’aprofitament d’aquesta aigua d’origen freàtic per a usos de regs urbans i neteja viària. De fet, ja hi ha experiències municipals que van en aquest sentit i que permeten una important reducció del consum d’aigua potable. Per tot això, farem un estudi sobre les condicions i les característiques dels nivells d’aigua freàtica existents al municipi i el seu possible aprofitament a través d’un sistema hidràulic local, que permeti gestionar aquestes aigües subterrànies per a reg de parcs i jardins i per a feines de neteja viària.

 3.8.-Estudiar la implantació d’una zona de baixes emissions (ZBE)

Les ZBE tenen com a objectiu millorar la qualitat de l’aire, de la salut i del benestar de les persones, amb la reducció de les emissions de contaminants atmosfèrics i de la contaminació acústica. També a contribuir per mitigar els efectes del canvi climàtic, amb la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, i, finalment, impulsar un model de mobilitat més eficient energèticament, fomentant el transport públic, l’ús de la bicicleta i reduint el trànsit rodat i les congestions de vehicles, fent de les ciutats uns espais més amables i segurs per a les persones. Hauríem de conèixer la realitat del municipi pel que fa als nivells de qualitat de l’aire i d’aquesta manera poder començar a treballar, amb suficient criteri, la implementació d’una ZBE el 2025. Per fer-ho, abans de res, cal treballar en la redacció d’una nova ordenança municipal sobre la qualitat de l’aire, ja que l’actual data de 1993, i avançar en les feines prèvies per tal que els instruments de planificació, com per exemple hauria de ser el Pla de Mobilitat Sostenible, siguin coherents amb el futur projecte de ZBE.

 3.9.-Fomentar el transport sostenible

Bàsicament, entenem el transport sostenible com el de persones i mercaderies a uns costos socials i ambientals menors als actuals, reduint el pes del vehicle privat com a mitjà de transport i del petroli com a font d’energia. En aquest sentit, són diverses les propostes que la nostra formació té com a objectiu per desenvolupar en els anys vinents:

-Integrar la ciutat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per a la unificació de les tarifes del transport públic.

-Implantar un Pla Director de la bicicleta que incorpori un estudi sobre l’opció del bicing.

-Electrificar tot el transport públic urbà i tota la flota de vehicles municipals.

-Dinamitzar el projecte de cotxe compartit a la ciutat.

-Donar suport a la iniciativa del Tren-tram de la Costa Brava i estudiar les ubicacions del seu recorregut i la previsió de l’estació.

4.-Cultura i educació

La cultura és un bé públic, un pilar del benestar de les persones, i forma part de les polítiques de transformació i cohesió social que volem impulsar, tant des d’una perspectiva individual com col·lectiva. Les nostres polítiques culturals es configuren a partir de l’equilibri entre la creació, la producció, la promoció i la difusió, però l’eix fonamental ha de ser la ciutadania.

En respecte a l’educació, els ajuntaments hem d’abordar una realitat educativa complexa que, directament, no és de la nostra competència. Els incompliments constants per part de la Generalitat en el finançament del sistema educatiu, ja sigui en inversions de construcció i millora en les escoles i instituts públics, en el finançament de les escoles bressol municipals o en els criteris per accedir a una beca menjador, afecta directament als pressupostos locals. Una situació que cal capgirar, exigint al Govern de la Generalitat que garanteixi els recursos econòmics necessaris per assegurar una educació pública, i per tant gratuïta, laica, de qualitat, i que garanteixi els drets a la infància i l’adolescència.

Les nostres propostes en aquest eix:

4.1.-Rebutjar el projecte actual per a la construcció del nou Museu Thyssen

Guíxols des del Carrer – En Comú Podem ha estat l’únic grup polític que s’ha oposat al projecte actual de la remodelació faraònica del nostre Monestir, que entre altres qüestions comporta un cost de gairebé 13 milions d’euros i que compromet dels nostres fons municipals uns 6 milions d’euros. Aquesta enorme despesa anirà en contra d’altres inversions i projectes, també els d’índole social.

L’Alcalde anuncia una ciutat de sol i platja més cultura, ha de ser que creu que només cal fer-nos càrrec de la col·lecció Thyssen de pintura catalana perquè flueixi el turisme cultural, però aquestes obres seran tornades a la seva propietària en 20 anys. Què passarà llavors?

Pitjor és encara que avui dia no s’ha donat a conèixer cap dada sobre com funcionarà el museu ni els resultats que s’esperen. Això és alarmant. Al món hi ha massa grans museus fracassats. El TEA de Tenerife, el Museu Picasso de Màlaga, el MUA d’Alacant, el MARC de Vigo, són exemples de continents sense contingut. Des de fa vint anys Espanya assisteix a una boja carrera en construcció de museus, quan ja des del 2005 es van veure els fracassos. Avui els experts parlen de “patologia museística”: S’han construït més de seixanta museus públics sense col·lecció pròpia, que no són dotats de fons suficients per dur a terme les seves activitats. Per a un Ajuntament és més rendible políticament la construcció d’un museu que dotar-lo d’un programa expositiu i articular-ne el funcionament. Lamentem comprovar que convertir el nostre Monestir en un altre Museu Thyssen s’inclou en aquesta línia de fracassos.

Heretem d’aquest darrer govern un greu problema per al futur. Per això, nosaltres qüestionem la pobra noció de cultura per part d’aquest govern municipal. Cultura són els béns tangibles i intangibles que produeix la nostra comunitat i, en aquest sentit, ens identifiquem amb el concepte de cultura per al desenvolupament que promou l’Unesco. La producció de béns i la generació de serveis culturals dóna riquesa i benestar. El món digital ens ofereix grans oportunitats, avui les coses culturals viatgen, com el Pantocràtor de Sant Vicent de Taüll, que traslladat a Barcelona continua brillant al seu lloc en una experiència de so i llum. Un exemple de museu amb èxit amb l’ exhibició d’un bé propi el donen Palamós, amb el Museu de la Pesca, i Palafrugell amb el Museu del Suro.

En matèria de cultura el nostre plantejament és un altre i les nostre prioritats també. En aquest sentit volem:

-Integrar un projecte museístic global que valori el Museu d’Història, posi en valor els nostres béns culturals i adeqüi, respecti i combini totes les possibilitats que ens ofereixen els nostres espais urbans.

-Refer el projecte Thyssen, perquè s’esdevingui menys costós econòmicament i perquè no afecti el conjunt patrimonial i arquitectònic del Monestir ni als Jardins del Monestir.

-Treballar en la redacció d’un conveni amb el propietari del Rat Penat per a la conservació íntegra i exposició digne de la col·lecció i el paratge, amb el compromís i la finalitat de fer-ho patrimoni municipal.

-Donar impuls i protagonisme a les entitats i associacions culturals del municipi amb la constitució d’un Consell Municipal de la Cultura, perquè s’esdevingui un espai de diàleg, debat, reflexió, avaluació i decisió de la política cultural de la ciutat, amb la presència i participació dels artistes, escriptors, músics i agents actius de la cultura de la nostra ciutat.

-Definir un programa de foment i comunicació de la cultura local adreçat a diferents col·lectius de persones (joves, gent gran, migrants …)

-Fomentar i donar suport als artistes i músics locals i a les organitzacions culturals de la ciutat. Caldrà estudiar accions per connectar la creació local amb els circuits de distribució.

-Donar visibilitat a la diversitat cultural que tenim a la ciutat, en les seves formes de multiculturalitat i interculturalitat, a través de la promoció de la participació de les persones i comunitats de diferents orígens en l’organització d’activitats al municipi. Volem comptar amb un espai que sigui referent en tot allò referent que tingui a veure amb l’interculturalsme, per això, comvertirem les cases del Baldiri en un centre municipal multifuncional per fomentar l’interculturalitat a la ciutat i crearem un lloc de treball de tècnic/a per dinamitzar-ho.

4.2.-Inaugurar una nova seu per a l’Escola d’Adults

L’Escola d’Adults ens permet accedir a una educació al llarg de tota la vida i comprèn totes aquelles activitats d’aprenentatge que permeten a persones adultes desenvolupar les seves capacitats, enriquir els seus coneixements i millorar les seves competències professionals. A l’Escola d’Adults hi participen persones amb objectius ben diferents, com poden ser obtenir una titulació, posar-se al dia en coneixement, o bé, ampliar aquests coneixements.

L’oferta educativa del nostre centre de formació d’adults ha de tenir com a finalitat respondre a les necessitats i demandes formatives del nostre entorn, amb una demanda que avui és elevada. Per això, es fa imprescindible buscar un nou emplaçament el més adient possible per a l’Escola d’Adults de la nostra ciutat, ja que l’espai que ocupen actualment s’ha quedat petit. S’ha de trobar una nova ubicació que adapti la seva estructura a les seves necessitats.

4.3.- Desenvolupar municipalment la xarxa EDUCACIÓ360º

Sant Feliu de Guíxols forma part de l’aliança per l’EDUCACIO360º que promou la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. L’aliança pretén que els nens i les nenes, els nois i les noies aprenguin en tots els espais de la seva vida quotidiana, no només a l’escola o l’institut, sinó també amb la família, als carrers, fent esport, gaudint d’activitats …

La formació ha d’estar present al llarg i ample de la vida, perquè s’aprèn i s’educa arreu. Malgrat formar part de l’aliança, el cert és que els darrers anys poc s’ha avançat en aquest sentit i poques iniciatives s’han dut a terme. La nostra formació planteja desplegar un Currículum de ciutat que ens permeti reconèixer acreditar formalment els aprenentatges adquirits fora de l’escola, una vegada consensuats amb els agents educatius els estàndards de qualitat. Aquesta eina ens ha de permetre oferir més temps d’aprenentatge, més valuós i amb més equitat i millorar les trajectòries educatives dels infants i joves del nostre municipi,perquè volem que l’Ajuntament sigui una organització amb capacitat d’articular el seu propi ecosistema educatiu, prioritzant l’equitat i la qualitat educativa de les activitats que es facin fora de l’escola.

Tampoc s’ha generat a la nostra ciutat cap iniciativa encaminada a incrementar l’accés i participació dels joves a iniciatives i projectes comunitaris que apostin pel treball col·laboratiu entre diversos implicats (escoles, famílies, ONGs, museu, biblioteca, entitats de lleure ….) i que ofereixin oportunitats educatives d’aprenentatge fora del nucli de l’escola. Un correcte desenvolupament de la Xarxa Educació360º pot ser una oportunitat per fer-ho.

4.4.-Posar en marxa el programa “Minuts menuts”

Aquest espai es concep com un servei gratuït i universal de cangur amb l’objectiu de donar resposta a necessitats puntuals de les famílies i, en especial, amb la intenció de conciliar el temps, facilitant un nou espai d’atenció directa als nens i nenes, en un entorn lúdic i de guarda de qualitat. El servei està pensat per donar temps a aquelles mares i pares que necessitin temps per fer gestions. S’oferirà de dilluns a divendres a famílies amb fills menors de 0 a 6 anys per un període màxim per família de 3 hores continuades i de dos cops per setmana per cobrir necessitats no previstes o puntuals, com per exemple, tenir una entrevista de feina o assistir a cursos de formació. No hi haurà inscripció prèvia. Es podrà reservar plaça telefònicament amb un marge d’antelació. El servei s’ubicarà en dependències municipals, bé siguin centres escolars o escoles bressol. El seu funcionament quedarà regulat a través d’un reglament.

4.5.-Estimular l’escolarització

El nostre model educatiu passa per la coeducació. Ho fa a partir d’una escola pública que ha de ser laica, plurilingüe, respectuosa amb la diversitat cultural i que promogui el joc no sexista.

Treballarem perquè la ciutat tingui una escolarització equilibrada en la reserva de places, especialment en l’educació infantil i primària, i farem un ús estratègic del mapa escolar com a instrument per combatre la segregació escolar. També reforçarem els protocols d’escolarització i prevenció de l’absentisme i treballarem per aconseguir la jornada continuada a primària.

A un altre nivell, reactivarem el debat sobre l’estat i el futur de l’ IES Sant Elm i reforçarem les competències en Formació Professional per donar impuls al sistema de l’ FP Dual a Sant Feliu de Guíxols.

Garantirem que aquelles activitats esportives que dins l’assignatura d’Educació Física es realitzin amb coordinació amb altres entitats del municipi (com poden ser les activitats de vela, pàdel, etc.) seran 100% gratuïtes pels alumnes. Actualment, l’alumnat escolaritzat als centres públics de la ciutat, ha d’assumir part del cost d’aquestes activitats que formen part d’una assignatura obligatòria com és l’Educació Física. Volem que l’educació pública sigui 100% gratuïta.

Sabem què moltes i molts joves quan acaben l’educació secundària s’incorporen al mercat de treball,  i sovint ho fan sense tenir uns certs coneixements de les relacions laborals en tot el seu àmbit d’aplicació. Per tot plegat promourem, amb la col·laboració dels Instituts de Secundària, uns cicles formatius de l’àmbit de les relacions laborals.

4.6.-Enfortir el servei de biblioteca

Les biblioteques públiques representen una garantia per a totes les persones alhora de poder accedir al coneixement, a la informació i a l’aprenentatge, indistintament de la seva raça, edat, sexe, religió, discapacitat, situació econòmica o nivell d’estudis. També són un punt de suport rellevant per a estudiants. A la biblioteca poden buscar informació, dur a terme tasques de recerca i trobar un ambient tranquil per poder estudiar. Sant Feliu de Guíxols és, en aquest sentit, un municipi amb una important presència de població estudiantil.

Volem redefinir una nova proposta d’horari per a la Biblioteca Municipal que enforteixi el servei, donant una major resposta a les necessitats de les persones usuàries i oferint un horari d’obertura més perllongat en temporada d’exàmens.

També instal·larem alguns expositors repartits per la ciutat amb la finalitat de fomentar la pràctica del bookcrossing.

Una vegada restaurades les cases del Baldiri com a centre d’interculturalitat les dotarem amb un fons bibliotecari per convertir-les també en un Punt de Lectura, un espai que es dediqui a impulsar el desenvolupament personal i social dels veïns i veïnes a través de la lectura.

 4.7.-Refermar l’Escola de Música

 L’Escola de Música ofereix un ampli ventall de programes de formació per a totes les edats amb la voluntat de donar a tothom l’oportunitat d’accedir a una formació musical que contribueixi a l’enriquiment personal i cultural de la persona. En aquest sentit, treballarem per ampliar les seves activitats i fer-les accessibles a tothom a través d’aplicar la tarifació social en els seus preus.

 4.8.-Replantejar el Festival Porta Ferrada

 Durant els darrers anys hi ha hagut una certa pèrdua d’identitat del Festival, segurament en part perquè l’Espai Port ha deixat de ser l’escenari central. També perquè no s’ha donat als artistes i als grups locals i de proximitat el grau de protagonisme que es mereixerien en la seva programació. En aquest sentit, volem recuperar part de l’originalitat del Festival i també que hi hagi un major control en la gestió i el preu de les entrades per part de l’Ajuntament.

 4.9.-Protegir el patrimoni arquitectònic de la ciutat com a senya d’identitat històrica i cultural de la ciutat

A banda dels elements patrimonials més coneguts i singulars, com són el conjunt arquitectònic del Monestir, el Casino dels Nois o l’antic Hospital, volem donar un impuls a altres espais que mereixen tota la nostra atenció. D’aquesta manera donarem més valor a l’espai urbà del turó dels Guíxols, on s’ubicava el poble iber i l’antic llatzeret, i a tot el seu entorn (Port Medieval, Fortim i Salvament). Treballarem perquè aquest entorn mostri dignament tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic i que el situa com un element essencial de la identitat de la nostra ciutat.

Tanmateix, actualitzarem i arreglarem tots els panells informatius que, vinculats a la història i la cultura de Sant Feliu de Guíxols, es troben repartits arreu de la ciutat. La majoria d’ells presenten un estat lamentable.

També volem protegir de manera significativa l’obra de l’arquitecte Joan Bordàs. Anys enrere la nostra formació va presentar una moció en el Ple, que no va prosperar, per blindar el llegat arquitectònic de la seva obra pública. La nostra ciutat té un llegat d’arquitectura modernista i noucentista prou important i en Joan Bordàs va ser l’arquitecte municipal entre els anys 1914 i 1955. Malauradament, al llarg dels darrers anys aquest llegat s’ha anat reduint. Avui mateix podem veure com ja s’han perdut una part dels parterres originals del Passeig, o com també s’han enderrocat alguns dels emblemàtics balcons sobre la platja emmarcats per uns arcs de ferro i rematats amb la silueta d’una barca (concretament els de la banda de Rius i Calvet). També trobem alguns bancs de pedra, o alguns trams de la barana de mar, en mal estat de conservació. L’obra de Joan Bordàs dona a Sant Feliu de Guíxols una singularitat que és única. Per això, farem un inventari actualitzat de tota la seva obra per tal de catalogar-la, protegir-la i restaurar-la en tots aquells elements urbans que ens són comuns.

Punt i a part mereix el singular i catalogat edifici dels Banys Sant Elm, conegut amb el nom de Palm Beach. La nostra formació té clar que aquest espai, de gestió municipal, s’ha de convertir en un equipament públic. La nostra voluntat és que acabi sent un centre marí que albergui la protecció i visualització dels prats de posidònia més propers i la gestió d’un nou parc d’esculls. Hem de tenir present que la situació actual del fons marí de la Costa Brava, principalment per culpa de la massificació d’embarcacions d’esbarjo i l’ancoratge massiu, s’està degradant mica en mica. Un centre com aquest, a banda de ser un nou reclam turístic i un complement ideal per a la protecció de la zona marítima de Port Salvi, representaria un instrument cabdal per a avançar cap a la conservació del nostre litoral.

5.-Feminisme i cura de la vida

La construcció d’una ciutat de drets implica promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere, la lluita contra les desigualtats i les violències que es derivin de l’orientació sexual i la identitat de gènere. L’aplicació de polítiques feministes transformadores i innovadores és imprescindible en el camí que cal recórrer per arribar a ser una ciutat de drets. Són un dels motors per avançar cap a un nou model socioeconòmic i cap a la construcció de pobles i ciutats més justos, com ho són també les polítiques de cooperació, solidaritat, ocupació i transparència pública. Al mateix temps, una societat tolerant i conscient de la importància de la vida al planeta ha de tenir cura de tots els éssers vius, humans i no humans. Nosaltres posem la vida en el centre del debat polític.

Les nostres propostes en aquest eix:

5.1.- Elaborar un Pla Municipal contra la violència masclista

Gairebé el 2% de les dones censades a Sant Feliu de Guíxols, amb edats compreses entre 17 i 65 anys, han declarat haver patit alguna mena de violència masclista. El 2022 es va tancar amb 156 casos declarats, un 6% més que l’any anterior. El Pla Municipal contra la Violència Masclista ha de tenir com a objectiu principal involucrar a tota la societat civil i agents socials del municipi en la problemàtica de la violència de gènere per enfortir, facilitar i millorar la resposta que es pugui donar des de l’Ajuntament i, alhora, proporcionar totes aquelles eines que es puguin requerir per incrementar la prevenció i avançar cap a un model d’atenció municipal més eficient. Garantirem els drets residencials de les dones en situació de violència masclista amb recursos d’acollida d’urgència, ampliant places d’emergència dels habitatges dotacionals o amb línies d’ajuts al lloguer. Al mateix temps, dotarem dels recursos tècnics i econòmics necessaris a la Regidoria de Feminisme pel necessari desenvolupament de polítiques d’igualtat, ampliant-ne el pressupost i garantint les condicions perquè les polítiques feministes es prioritzin i es consolidin.

 5.2.-Impulsar el Consell Municipal de les Dones

 Crearem un Consell de les Dones amb la participació dels moviments de dones i feministes del municipi, convidant a participar-hi als diferents agents socials. Aquest consell ha d’esdevenir l’òrgan assessor i consultiu de les polítiques públiques municipals amb mecanismes que facilitin la participació, optimitzant reunions i horaris, amb espais de cures infantils i facilitant la participació per via de les noves tecnologies. El Consell Municipal de les Dones impulsarà accions, debats, plans i activitats tendents a afavorir un treball transversal a favor de la plena igualtat en el municipi.

5.3.-Estimular la formació en la diversitat i reprovar la violència i la discriminació

El nostre lema és tolerància zero amb qualsevol tipus de violència. Per això abordarem amb fermesa tots els àmbits de les violències i les discriminacions, oferint els serveis adequats per a les persones que es trobin en una situació de violència o discriminació. De la mateixa manera que continuarem el treball de tolerància zero a qualsevol forma de racisme i xenofòbia. Amb aquesta finalitat:

-Garantirem una dotació pressupostària suficient per assegurar l’eficàcia de les mesures integrals regulades per llei.

-Oferirem formació sobre perspectiva de gènere i diversitat LGTBI al personal municipal i al personal d’empreses o entitats que duen a terme tasques per a l’ajuntament.

-Farem del 25-N una data important, organitzant actes de commemoració i sensibilització.

-L’Ajuntament exercirà d’acusació particular en els delictes greus vinculats a racisme, xenofòbia, masclisme, homofòbia i altres expressions d’odi i discriminació que succeeixin a la nostra ciutat.

-Impulsarem un Pacte per la convivència democràtica al municipi, fonamentat en la laïcitat, generant espais de diàleg i desenvolupant mesures d’interlocució i mediació per prevenir conflictes a l’espai públic.

-Facilitarem al personal tècnic que ha d’atendre les persones nouvingudes la capacitació i la formació necessàries que permetin crear un entorn segur a aquestes persones, sovint en situació administrativa irregular.

-Vetllarem, mitjançant les actuacions de la policia local, per una resposta eficaç contra qualsevol tipus de discriminació o agressió, directa o indirecta, per motius de religió, orientació sexual, identitat sexual,origen, orientació política o qualsevol raó classificada com a delicte d’odi, contra minories.

5.4.-Fomentar la salut en totes les seves vessants

Nosaltres entenem la salut com una forma de vida autònoma i un dret fonamental per a totes les persones. La salut depèn també de factors socials, econòmics, ambientals i laborals, i de com aquests condicionen la nostra vida i el nostre futur. Volem fer de les polítiques de salut una política transversal. Cal que totes les àrees de l’Ajuntament incorporin la perspectiva de  salut a les seves polítiques i avaluïn l’impacte que en matèria de salut tenen les seves accions. També cal que incorporin accions destinades a actuar sobre els desequilibris socioeconòmics que, molt sovint, són la base dels problemes de salut. Per fer-ho possible, caldrà:

-Garantir l’accessibilitat al sistema sanitari públic de totes les persones, assegurant l’empadronament i l’accés a la targeta sanitària sense exclusions i treballant per resoldre el col·lapse de massificació que sovint pateix l’atenció primària.

-Impulsar campanyes de prevenció i informació sobre el VIH i altres infeccions de transmissió sexual, i també programes de sensibilització i xerrades sobre malalties cròniques.

-Promoure l’accés a l’assessorament professional davant situacions d’embarassos no desitjats.

No ens podem oblidar de la salut mental i la prevenció del suïcidi. Des de l’any 2020 el nombre de persones que s’han llevat la vida, especialment persones d’edat jove, ha augmentat força. Aquest és un problema que des del municipalisme no es pot obviar; per això mateix, i a proposta de la nostra formació, Sant Feliu de Guíxols compta amb un servei d’atenció i millora de la salut mental de persones joves. Un servei que caldrà revisar i actualitzar.

Volem fomentar la salut comunitària i per això plantejarem actuacions amb el CAP a través de taules rodones i xerrades obertes a tothom en diversos espais comunitaris (casals d’avis, centres cívics, escoles…) responent a preguntes freqüents, com per exemple, periodicitats dels controls ginecològics, assessorament sobre vacunes, colonoscòpies, mamografies, dietes saludables. També fomentant la practica de l’esport a la nostra ciutat.

Impulsarem que els objectius educatius de tots els centres escolars incloguin la salut i facilitin estructuralment els hàbits familiars saludables; facilitar l’accés a l’alimentació de qualitat als centres amb oferta alimentaria i assegurar les beques menjador tot l’any.

Una qüestió que es tindrà en compte, bàsicament de cares a un estalvi per a les persones amb mes dificultats econòmiques, serà posar una parada en el Mercat Setmanal d’intercanvi de material de salut, ulleres, audiòfons, cadires de rodes etc…,la gestió de aquesta parada anirà a càrrec de l’Ajuntament que farà una campanya de sensibilització perquè tothom que vulgui i pugui participar.

5.5.-Crear la Regidoria de Drets dels Animals

Aquesta regidoria treballarà per modificar i actualitzar l’Ordenança Municipal de tinença d’animals amb l’objectiu de millorar alguns aspectes concrets com són:

-L’accés dels gossos a les platges i els espais delimitats per a gossos sense corretja.

-El protocol d’actuació en cas d’animals perduts o abandonats.

-Les campanyes d’esterilització i vacunació dels gats en les colònies felines.

-Impulsar campanyes de sensibilització i tinença responsable.

-El foment de les adopcions i les acollides temporals i l’erradicació del maltractament i l’abandonament animal.

Al mateix temps crearem la Taula de Protecció Animal, una eina per facilitar la comunicació entre la regidoria i la ciutadania, amb la representació de professionals veterinaris, amb la finalitat de millorar la protecció i el benestar animal, així com la convivència entre animals i persones.

Aprovarem l’ordenança sobre la prohibició d’instal·lar en el nostre terme municipal, tant en terrenys públics com privats, de cap carpa de circ ni espectacle amb animals. L’acord de Ple és d’anys enrere, però mai s’ha arribat a redactar la corresponent ordenança que donaria validesa legal a l’acord.

La societat democràtica culta ha de tenir en compte els dret dels animals, que també formen part del medi natural on vivim. Els animals són éssers vivents dotats de sensibilitat física i psíquica que pateixen el dolor. La Declaració Universal dels Drets dels Animals contempla uns drets que l’espècie humana ha de respectar i el Tractat de Lisboa de la Unió Europea reconeix la sensibilitat dels animals i obliga els estats a protegir-los. Mostrem el nostre desacord amb el Plan Estratégico Nacional de Fomento y Protección de la Tauromaquia, conseqüència d’una llei aprovada l’any 2013- gràcies a la majoria del PP- que estableix la tauromàquia com a patrimoni cultural de tots els espanyols.

També ens mostrem contraris a la sentència del Tribunal Suprem del dia 7 de març de 2019 que veta les consultes populars sobre las “corridas de toros”, una sentencia que permet el blindatge legal d’aquest cruel espectacle i que obre la possibilitat del retorn de les curses de braus a Catalunya que van ser abolides pel nostre Parlament l’any 2010 arran d’una Iniciativa Legislativa Popular. En aquest sentit, defensem l’abolició de les festes dels “correbous”. Un entreteniment que hauria d’avergonyir a les persones que el presencien i també aquelles que en fan un negoci.

A nivell municipal, entenem que els animals també són habitants de la nostra ciutat i per tant també tenen drets. Ens correspon a tots i totes  garantir-ne el benestar i fomentar una bona convivència amb tota la ciutadania. En aquest sentit, la convivència, la defensa i la protecció dels animals és un element important a la nostra proposta política; per això, prohibirem qualsevol mostra d’actuació o d’espectacle que suposi maltractament animal o que hagi estat previ durant l’ensinistrament.

5.6.-Combatre el malbaratament alimentari

Per fer front al malbaratament alimentari cal la implicació de tota la cadena alimentària, dels agents públics i la col·laboració de les administracions. En els darrers anys estan proliferant els projectes i les recerques de solucions col·laboratives que busquen reduir el malbaratament, aconseguint un aprofitament més efectiu dels aliments. En aquest sentit, Sant Feliu de Guíxols ha de ser ciutat pionera i per això proposem:

-Establir acords de col·laboració amb cooperatives de consumidors.

-Establir acords amb els comerços d’alimentació per donar sortida als productes que destinin a la destrucció i que es puguin aprofitar abans per institucions com ara Càritas o Banc dels Aliments.

-Fer un projecte de prospecció sobre cultius locals per promoure el “km0″.

-Promoure campanyes de dinamització del mercat local de la fruita i la verdura.

5.7.-Emparar el compliment de la llei sobre empadronament

 L’empadronament és l’acte administratiu de registrar-se a l’ajuntament de residència habitual i que determina que aquella persona és considerada veïna d’aquella població. Tothom té el dret a ser empadronat, inclòs sense domicili fix i siguin quines siguin les circumstàncies administratives en les quals es troba personalment, o bé, sigui quin sigui el tipus d’habitatge on s’empadrona.

Reforçarem el servei d’acollida i atenció a les persones nouvingudes al municipi i garantirem, independentment de la situació administrativa, el dret a l’empadronament i l’accés de les persones als serveis socials bàsics municipals, o comarcals,  d’alimentació, higiene, roba i habitatge d’emergència.

5.8.-Defensar la cultura de la pau i la laïcitat

Nosaltres entenem la pau no només com l’absència de guerra, sinó també com l’educació en els valors democràtics, en la distribució de la riquesa, en el respecte al medi ambient i en la justícia social. Cal educar, començant des de l’educació primària, en les formes de resolució negociada dels conflictes i en el coneixement de la diversitat cultural i religiosa. Amb aquesta finalitat organitzarem jornades i xerrades que ajudin a difondre la cultura de la pau entre els veïns i les veïnes de Sant Feliu de Guíxols i, de manera especial, entre els més joves.

Per altra banda, entenem la laïcitat com l’exercici de la separació entre la societat civil i la societat religiosa; una separació que es sustenta en la llibertat de consciència, és a dir, que la religió és lliure però només compromet a les persones creients. En aquest sentit, defensem que per a una millor convivència cal garantir la independència i la neutralitat simbòlica de l’Ajuntament davant de qualsevol confessió religiosa. Per això suprimirem qualsevol homenatge públic a imatges, sants o símbols religiosos.

L’Estat és aconfessional, però no és laic en quant no contempla la separació entre l’Estat i les confessions religioses, principi entès com a neutralitat de l’Estat en matèria religiosa. El conjunt d’acords entre l’Estat Espanyol i l’Estat del Vaticà, són un tracte de favor respecte d’altres creences, el que s’anomena una ” confessionalitat sociològica” de l’Estat Espanyol.  La norma de l’Estat laic és que no hi ha norma, tothom pot acollir-se, respectant els drets i deures que ens mana la Constitució i les lleis que d’ella se’n dimanen. Per tot plegat, portarem al Ple la proposta per demanar la laïcitat de l’Estat Espanyol.

Demanarem la relació del  patrimoni que té a la nostra ciutat el Bisbat de Girona. L’Església, sota l’empara d’una llei franquista avalada durant el període de govern del PP, va inscriure a nom seu tot tipus de béns sense cap títol que acredités la seva propietat. Aquesta llei va permetre que els bisbes actuessin com si fossin notaris.

5.9.-Gestionar el cementiri municipal

Tenir cura i atenció del lloc on reposen els restes dels éssers estimats és una obligació de l’ajuntament que, en tot moment, ha de vetllar perquè la instal·lació sigui prou agradable i còmoda per a les persones visitants, estigui neta en tot moment i tingui un horari d’obertura prou ampli. Aquesta atenció ha de ser-hi indistintament de si es tracta del cementiri catòlic com del civil. D’altra banda, ha de quedar establert que persones de confessió diferent de la catòlica puguin enterrar els seus familiars al cementiri. Cal garantir que en el cementiri municipal es puguin celebrar tota mena de cerimònies, sense cap exclusió per motius de religió o de conviccions. Treballarem per assolir una gestió directa del cementiri que garanteixi una millor prestació de l’equipament.

hauria de ser “més fàcil i àgil”.

6.-Ocupació i desenvolupament local 

Davant del fracàs del model basat en la desregulació, la precarietat i els baixos costos laborals, que la nova reforma laboral del govern estatal de coalició està combatent amb prou encert, des dels ajuntaments s’ha d’apostar per un model de treball que sigui estable, de qualitat i amb drets. I, al fer-ho, cal transitar de les polítiques d’ocupació a la dinamització i el desenvolupament socioeconòmic local, posant l’accent, també, en la promoció econòmica, cap a la creació i consolidació d’empreses, en la responsabilitat social, en polítiques de conciliació i nous usos del temps, en la millora i revalorització de polígons d’activitat econòmica i en el suport a noves iniciatives.

Hem de treballar per promoure una promoció econòmica i un desenvolupament local que sigui  sostenible, segur i creixent; fomentant la creació d’empreses de l’economia social, llocs de feina estables i segurs.

I hem de combatre, en el marc de les nostres possibilitats i responsabilitats, la xacra dels accidents laborals, que durant el darrer any han augmentat un 13% a Catalunya.

Les nostres propostes en aquest eix:

 6.1.-Fomentar l’ocupació estable

L’ inseguretat laboral afecta no només a l’economia de les persones i de les famílies, sinó també a la seva pròpia salut. Sense ocupació estable no hi ha un futur clar. Per això ens comprometem a posar en marxa un seguit d’accions per fomentar-la:

-Aprovar partides pressupostàries pel finançament propi d’accions encaminades a crear  ocupació amb especial atenció per a aquells col·lectius més vulnerables.

-No col·laborar amb les ETT, ni empreses de serveis integrals, ni agències de col·locació amb ànim de lucre en les contractacions municipals.

-Considerar com a requisit imprescindible per demanar ajuts o subvencions, així com per accedir a l’adjudicació de contractes públics, tenir aprovat prèviament el Pla de prevenció de riscos laborals d’empresa i no superar la taxa de sinistralitat mitjana del sector productiu corresponent.

-Assumir, com a propis, els compromisos públics de reducció de la temporalitat en les administracions locals en la mesura que la legislació ho permeti i, si és possible, fixant objectius concrets i terminis d’assoliment.    

 6.2.- Reforçar el servei municipal d’orientació i ocupació laboral 

El Servei d’Ocupació Municipal (SOM) és un servei que té com a objectiu dissenyar i desenvolupar projectes de formació i inserció laboral a nivell local, contribuint a la reducció de la taxa d’atur al municipi. Avui, Sant Feliu de Guíxols té una taxa d’atur que se situa en el 10,3%, mentre que la mitjana a la resta de la comarca està per sota del 10% i en el conjunt de tot Catalunya en el 9,3%. Sant Feliu de Guíxols és el quart municipi de més de 20.000 habitants de les comarques gironines amb més atur, darrera de Salt, Figueres i Blanes. Amb l’objectiu de millorar el servei d’accés al món laboral en el nostre municipi:

-Aplicarem una metodologia sistemàtica de concertació amb els agents socials i econòmics, d’acostament a la realitat de les empreses i d’atenció personalitzada del col·lectiu de persones en situació d’atur.

-Promocionarem els programes de formació i treball, tant a nivell d’escoles taller com de tallers ocupacionals i cases d’ofici.

-Potenciarem la formació professional dual entre tots els centres de cicles formatius i les empreses de la zona.

6.3.-Donar suport a les persones treballadores autònomes

Hem de ser assertius amb les problemàtiques de les persones que treballen pel compte propi. En aquest sentit, crearem línies específiques d’assessorament I suport tècnic per a persones autònomes, tant per a noves activitats com per a la seva consolidació i continuïtat. També impulsarem, a través del Institut Català de les Finances (ICF), línies especials de finançament per a projectes industrials en sectors mediambientals i energètics, de noves tecnologies i d’innovacions aplicades als serveis socials.

En sentit contrari, establirem un pla específic per detectar falses persones autònomes amb la finalitat que se les reconegui com a persones treballadores amb plens drets.

6.4.-Dinamitzar el comerç local

El comerç fa vida, fa ciutat i crea ocupació. Mantenir l’equilibri entre els diferents formats comercials, vetllar pels drets dels treballadors i les treballadores del sector i de les persones consumidores, i protegir el comerç de proximitat, han de ser objectius dels propers anys. Des del món local hem de vetllar per la dinamització del comerç i els establiments de proximitat, al mateix temps que hem de conscienciar dels drets de les persones treballadores d’aquests establiments.

Donarem suport i difusió als comerços que portin a terme mesures de responsabilitat social en l’exercici de la seva activitat, sigui tant de manera interna (política de recursos humans, per exemple) com de cara al seu entorn (col·laboració amb el teixit associatiu local). També impulsarem accions per promoure els productes de proximitat del mercat municipal i donarem suport a les cooperatives de consumidors de productes de consumidors.

 6.5.-Impulsar un turisme local de qualitat, responsable i sostenible

El turisme és una de les principals activitats econòmiques a la nostra ciutat. Davant de models basats en el parc temàtic i el creixement de segones residències, nosaltres proposem un turisme de qualitat i responsable que asseguri la sostenibilitat social i ambiental, a banda del desenvolupament local.

Malgrat la seva importància com a generador d’ocupació, una part molt rellevant del treball que es crea en el sector de l’hoteleria es caracteritza pels baixos salaris i per la precarietat laboral. És una feina on sovint es donen situacions de pèrdua de drets a través de l’externalització,  de la sobrecàrrega de feina, o d’un ús fraudulent de les contractacions.

Des del municipalisme podem estar atents a aquestes situacions i intentar corregir-les. Una manera de fer-ho és impulsant una política de promoció turística que estigui vinculada al respecte dels drets laborals i a la millora de la qualitat laboral; per això impulsarem i donarem visibilitat a la creació d’un segell de qualitat social per als establiments del sector turístic respectuosos amb els drets laborals.

Per altra banda, la tipologia de turisme que predomina a la nostra ciutat és la de caire familiar, tot i que durant els darrers anys també ha anat guanyant pes el turisme d’autocaravanes i el cicloturisme. En aquest sentit:

-Millorarem l’espai d’autocaravanes i elaborarem un protocol que contempli les condicions d’estada, els preus dels serveis, informació sobre el municipi.

-Millorarem i ampliarem la xarxa de carril bici existent a la ciutat.

-Revisarem i millorarem les senyalitzacions i les informacions dels indrets turístics, establint itineraris de relat integrat i accessible a les persones amb dèficits visuals.

-Mancomunarem recursos i itineraris patrimonials amb les poblacions veïnes.

-Adequarem un trajecte de la Via Ferrada a persones amb discapacitats físiques.

-Potenciarem la localització i l’ús dels camins de bosc com a activitat turística lligada a l’entorn natural de l’Ardenya.

-Lluitarem contra les ofertes turístiques que actuen fora de la legalitat, especialment pel que fa als apartaments turístics.

-Regularem el pla d’usos de les platges d’acord amb els criteris d’espai públic, amb especial atenció a les col·locacions d’hamaques i para-sols a la platja de Sant Pol.

6.6. Policia Local

El nostre és un model de Policia Local de proximitat i arrelada a la ciutat, per això revisarem el Pla Local de Seguretat i contemplarem mecanismes de participació de la ciutadania i de les entitats locals.

Cal dotar a la Policia Local de més presència al carrer i de les eines i el material necessaris pel correcte desenvolupament de la seva feina en relació a la seguretat ciutadana, la vigilància i lluita contra les actuacions delinqüencials i el compliment de les ordenances municipals. En aquest darrer punt, posarem especial atenció al soroll dels vehicles i a l’ús dels patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal.

6.7.-Potenciar les entitats i associacions locals

Per donar el protagonisme de les polítiques públiques a la ciutadania és necessari establir una nova relació entre la ciutadania i els seus representants, basada en el compromís i la participació, però perquè això funcioni cal tenir una ciutadania activa, estructurada en xarxa  i que estigui implicada, és a dir, cal potenciar i cuidar l’associacionisme. Sant Feliu de Guíxols és una ciutat amb un important teixit social i, en aquest sentit, ens comprometem a dotar a totes les entitats i associacions de les eines necessàries perquè puguin desenvolupar, de la millor manera possible, la seva tasca. També ens comprometem a facilitar i reduir al màxim la paperassa i els tràmits burocràtics al moment d’haver de sol·licitar qualsevol tipus d’ajuda.

7.-Participació i transparència

La democràcia és un mecanisme redistributiu de poder que té per objectiu dotar a la ciutadania d’elements per intervenir i influir en la construcció dels seus pobles i ciutats. El retorn d’aquest protagonisme en el desplegament de les polítiques públiques locals és imprescindible per avançar cap a una societat més justa, més participativa i més comunitària.

A Guixols des del Carrer – En Comú Podem creiem que cal incorporar la participació en la quotidianitat de la política municipal, incorporant elements de governança compartida i apostant per una ciutadania activa i implicada en les decisions importants de la ciutat.

I si ho hem de fer d’aquesta manera, la transparència ha de ser un dels principis fonamentals de l’actuació del govern municipal. S’ha de fer pública la informació necessària perquè la ciutadania pugui participar en els assumptes públics i exercir el seu dret de control a les institucions locals, mitjançant la rendició de comptes. La transparència és, en definitiva, un instrument de control, alhora que una eina de comunicació i diàleg entre ciutadania i ajuntament.

Implementar unes institucions públiques amb parets de vidre implica posar a l’abast de la ciutadania, com a exercici de publicitat activa i de diàleg constant, la informació rellevant sobre la seva organització, la gestió econòmica i pressupostària i les dades de la seva activitat, amb la finalitat de fer possible l’avaluació de les actuacions públiques i garantir un exercici i una gestió ètica i socialment responsable dels poders públics.

Les nostres propostes en aquest eix:

7.1.-Impulsar la participació ciutadana en el govern de la ciutat

 Per tal de garantir una major participació per part de la ciutadania i una major transparència per part del govern de la ciutat posarem en marxa un seguit d’accions; a destacar:

-Destinar una partida dels pressupostos a un procés de participació ciutadana. D’aquesta manera vinculem a la ciutadania que vulgui participar amb els afers públics, fent que aquesta pugui proposar, debatre i decidir directament el destí d’una part dels diners destinats a inversions per a la ciutat. Per això volem que hi hagi sempre en els pressupostos municipals una partida que s’articuli a partir de l’obertura d’un procés participatiu i que, finalment, sigui la gent la que decideixi el destí final d’aquests diners. Lògicament, aquesta partida haurà de mantenir la seva naturalesa i no es podrà destinar a despesa corrent de cap altra mena, sinó que es prioritzaran inversions de millora i rehabilitació d’espais comunitaris.

 

-Reformar i actualitzar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) amb el propòsit de donar cabuda a noves formes de participació i transparència que actualment no estan regulats, com per exemple la Iniciativa Popular, l’Audiència Pública i la Consulta Popular.

7.2.-Activar mecanismes de transparència

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació públics han de servir per facilitar l’exercici ple de la llibertat d’expressió i el pluralisme ideològic i, d’aquesta manera, actuar com a mecanisme de transparència i garantir la cohesió social d’una opinió pública formada i informada. En cap cas, han de ser una eina al servei del govern de torn, tampoc els mitjans de titularitat municipal. Pensament crític és democràcia. Cal capgirar les dinàmiques actuals dels mitjans de comunicació municipals, perquè vegin a la ciutadania com a copropietària i no com a client i perquè responguin, prioritàriament, a l’objectiu d’informar i de promoure el pensament crític i el debat lliure i plural d’idees. Per tot plegat:

– Impulsarem el Consell Local de Comunicació, un òrgan d’assessorament i control dels mitjans de comunicació públics on realment hi hagi participació de representants polítics, d’entitats de la ciutat i de professionals de la matèria

-Engegarem les bústies ètiques locals, garantint l’anonimat de les persones usuàries, i adquirint el compromís de donar resposta a tota petició, queixa o suggeriment.

-Convocarem, un cop l’any, el debat en el Ple Municipal sobre l’estat de la ciutat.

-Promourem les iniciatives necessàries perquè el conjunt de la programació (en el cas de la TV Costa Brava i Ràdio Sant Feliu) i de les informacions (en el conjunt de les xarxes socials i el butlletí municipal) no siguin mecanismes de propaganda dels partits que governin, sinó que transmetin credibilitat, pluralitat i imparcialitat, reflecteixin la diversitat local en tots els àmbits, estimulin el debat democràtic i garanteixin la seva interlocució amb la ciutadania.

7.3.-Crear el Consell de Ciutat

S’hauria de configurar un Consell de Ciutat que fos el màxim òrgan consultiu i de participació de la ciutat, on representants de la ciutadania i de les entitats i organitzacions municipals puguin debatre amb els representants polítics dels assumptes públics de la ciutat. Seria un espai on canalitzar propostes, emetre informes, i promoure estudis en matèria de desenvolupament econòmic, local, planificació estratègica de la ciutat i grans projectes urbans. La nostra formació es compromet a tirar endavant la redacció d’un reglament per la posada en marxa i futur desenvolupament del Consell de Ciutat.

7.4.-Animar espais participatius per a joves

El primer d’ells serà un Consell Municipal de Joventut que, com a primera mesura de feina, haurà de recompondre i potenciar l’actual Punt d’Informació Juvenil amb a creació d’espais participatius juvenils autogestionats, on puguin plantejar les seves pròpies iniciatives segons les seves necessitats i comptin amb el suport del consistori i la ciutadania. El jovent com part del nostre municipi ha de poder expressar les seves necessitats i ser atesos i escoltats.

 7.5.-Incentivar l’esport com una eina de participació

Defensem un esport que sigui inclusiu i cooperatiu. La persona que practica esport ha de rebre un tracte equitatiu i igualitari i, en aquest sentit, s’ha d’allunyar de la lògica mercantilista que es fa amb criteris de rendibilitat. Prioritzarem les responsabilitats referents a l’esport en edat escolar, el foment de l’esport per a tothom, el suport de l’associacionisme esportiu i la construcció, el manteniment i la gestió de les instal·lacions esportives. Amb aquesta finalitat:

-Elaborarem un Pla local d’Esports que inclogui la gestió dels equipaments esportius i reactivi el Consell Municipal d’Esports (inactiu durant els darrers anys).

– Garantirem l’equitat en les subvencions que es donen a entitats i clubs esportius de la ciutat; en aquest sentit facilitarem els tràmits i la feina burocràtica que han de fer entitats i clubs esportius de la ciutat.

Per altra banda, els parcs i les places són un bon element per acollir activitats esportives a l’espai públic. L’objectiu és fer arribar la pràctica d’activitat física i l’esport, a l’aire lliure fomentant beneficis com la salut, el desenvolupament de les relacions socials, l’autoestima i, en definitiva, esdevenir una alternativa per ocupar el temps d’oci de manera saludable en un espai obert. Per això, incentivarem també ls espais oberts de la ciutat per a la pràctica de l’esport.

 7.6.-Revisar la nostra memòria històrica

El nostre és un municipalisme que es caracteritza pel seu reconeixement als valors progressistes, populars i republicans que en un passat han caracteritzat a molts dels nostres veïns i veïnes i a les nostres ciutats. En aquest sentit desenvoluparem programes de memòria històrica, conscients que la nostra ciutat ha participat activament en la contribució i la defensa dels principis del moviment obrer, del republicanisme, del feminisme i de l’antifeixisme.

7.7.-Obrir el nomenclàtor a la participació ciutadana

En el nostre intent per potenciar les polítiques de reconeixement i de reparació, farem un revisió de la nostra història local i reconeixerem les víctimes de la guerra, de la colonització i l’esclavitud, i les seves conseqüències, assumint la responsabilitat des d’un punt de vista moral i simbòlic. Amb aquesta finalitat farem un estudi ampli dels noms dels carrers i les vies públiques de Sant Feliu de Guíxols, obrirem la Comissió del Nomenclàtor a la participació ciutadana i impulsarem actes en reforç de la memòria històrica.

7.8.-Cooperació

Cal reflexionar i aprofundir al voltant del gran potencial que la cooperació pot tenir com a palanca de canvi en la construcció d’un futur més digne per a tothom, independentment del lloc on s’hagi nascut. Promourem projectes de cooperació, tant directes o a través de convocatòries de subvencions, apostant per l’educació i per la justícia.

En aquest sentit, donarem suport al teixit associatiu vinculat amb la cooperació, la promoció de la pau i la defensa dels drets humans i ens comprometem a garantir cada any una dotació econòmica equivalent, com a mínim, al 0,7% del pressupost d’ingressos propis per a projectes de cooperació i solidaritat.

7.9.-Àmbit supramunicipal

Instarem al Parlament de Catalunya que per tal que redacti la Llei Electoral. Fins avui en règim per la Llei Electoral espanyola. Aquest és un dret que contempla el nostre Estatut de Catalunya. Volem una Llei Electoral que contempli Catalunya com a circumscripció única i no com ara amb les quatre províncies per separat. D’aquesta manera s’equipara el valor del vot.

També reclamarem una nova Llei d’Hisenda de Governs Locals que contempli més competències  als ajuntaments amb una progressiva millora del finançament, unes mesures que farien possible el principi de subsidiarietat, que determina la Carta Europea de l’autonomia local.