Fa pocs dies es va fer públic l’acord a tres bandes entre el fons d’inversió Stoneweg, la propietat dels cinemes Comedia i la baronessa. D’aquesta manera l’edifici on hi havien les antigues sales de cinema, ubicat al Passeig de Gràcia, serà  la seu del nou Museu Thyssen de Barcelona. Per a fer-ho possible, Stoneweg ja ha anunciat que invertirà més de 100 M€ en aquesta operació: uns 75 en l’adquisició de l’immoble i uns altres 35 aproximadament en el seu condicionament i en el lloguer d’una part de la col·lecció privada d’art de la baronessa. A l’Alcalde de Barcelona li ha faltat temps per celebrar l’acord.

De les declaracions de la baronessa: “Poder albergar ahora en mi ciudad, Barcelona, un museo importante de algunas de las mejores obras del arte catalán es el mejor legado que puedo dejar a las siguientes generaciones” , es podría interpretar que aquest nou museu serà una competència directa del de Sant Feliu de Guíxols. En tot cas sembla que el projecte de museu de país que era el Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, en paraules del propi Alcalde, ara quedarà repartit entre la nostra ciutat i la ciutat comtal.

El projecte per a la construcció del Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols es troba actualment en una fase d’aturada tècnica, després que la Generalitat, a través de la Direcció General de Patrimoni, condicionés el permís definitiu a unes noves excavacions arqueològiques, tot i que fa uns anys ja se’n van fer unes. Les excavacions, en teoria, haurien de començar aquest hivern i tenen una durada prevista entre set i vuit mesos. Fins que no s’hagin fet i avaluat, no s’atorgarà el permís per començar les obres.  Ara mateix, tot fa pensar que el de Barcelona acabarà sent una realitat força abans que el de Sant Feliu de Guíxols.

Hem de tenir present, i això ja ho va situar el nostre grup durant el període d’al·legacions del projecte, que la Plaça Abadia, on es vol aixecar el cub que serà el cos principal del Museu, forma part del conjunt arquitectònic del Monestir i que a sota hi ha talls d’escarpa del fossat del segle XIV. Per això Patrimoni ha dictaminat que s’ha d’aprofundir més en les excavacions, especialment allà on hi hauran els ciments de fonament de l’edifici de nova construcció, així com també excavar en els Jardins del Monestir a tocar de la plaça, un espai que no s’ha excavat mai i que s’inclou en el projecte del nou museu.

A tot això, també hem sabut que el Museu Thyssen d’Andorra no acaba de quallar o, com a mínim, no està responent a les expectatives aixecades inicialment. La col·lecció exposada a Andorra també forma part de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa i des de que es va inaugurar no ha arribat mai a les 20.000 persones visitants/any. Aquest museu té un cost anual aproximat d’1 milió d’euros finançat, majoritàriament, pel Ministeri de Cultura andorrà i pel Comú d’Escaldes. Vistes algunes declaracions de la Cònsol d’Escaldes, sembla que es comença a posar en dubte la viabilitat del projecte museístic.

I això ve a col·lació perquè, en el nostre cas i si al final el museu tira endavant d’acord amb el projecte actual, encara no sabem quin serà el seu cost anual de funcionament, ni quina part del mateix haurà d’assumir la nostra ciutat. Aquestes són dues qüestions prou importants al nostre entendre i que mai hem aconseguit aclarir. Sigui com sigui, tot fa pensar que el projecte actual del nou Thyssen a Sant Feliu de Guíxols no passa pel seu millor moment.