El Ple d’avui ha significat un pas enrere en la protecció del nostre paisatge natural.  La ratificació del Decret d’Alcaldia amb el qual s’amenaça al Departament de Territori de la Generalitat amb la presentació d’un recurs contenciós contra el Pla Director Urbanístic Costaner (PDUC), representa un cop dur a un Pla que va costar molt de tirar endavant i que només té com a objectiu la preservació i sostenibilitat del nostre territori, on el paisatge natural és cada dia un bé més escàs. Només el nostre grup i el grup MES s’han mostrat contraris al Decret. Anteposar el caràcter reglat de les llicències d’obres, o predisposar la interpretació d’algunes normes a la pròpia finalitat protectora del Pla, és no voler entendre que com a territori necessitem donar un nou enfocament a les llicències d’obres, perquè el valor del paisatge sigui tingut en consideració. I el Pla Director representa un primer pa en aquest sentit, un pas que el que necessita no és precisament que li posin la traveta amb un contenciós, sinó tot el contrari, que li donin consistència per reforçar el seu paper protector. La nostra formació considera que hi ha prou marge de maniobra política, a través de la Comissió de Seguiment del propi PDUC, i també d’assessorament tècnic, a través de l’Oficina Tècnica del Departament, com per portar a debat i consideració els casos concrets que es considerin, sense necessitat d’amenaçar amb un requeriment  que ens aboca cap a un contenciós i la possible nul·litat de la norma, és a dir, tornar al punt de partida previ al Pla Director, cosa que seria un veritable desastre des del punt de vista mediambiental i d’impacte paisatgístic.

En aquesta mateixa línia, i com era d’esperar, el govern també ha votat en contra de la nostra proposta de redacció d’un Pla de Millora Urbana  (PMU) que modifiqui el planejament urbà en determinats àmbits costaners.  Aquest Pla ens hauria de permetre, com a ciutat, reordenar, i si cal suprimir, el volum edificable en aquelles zones que considerem que cal protegir d’una manera especial d’acord amb els paràmetres actuals de preservació i protecció que requereix el perfil paisatgístic del nostre litoral. S’ha de posar fi al que ha passat en el nostre municipi al llarg dels darrers anys, on ens estem quedant sense relleu paisatgístic amb uns exemples prou evidents: la destrossa d’una part de la Volta de l’Ametller amb el nou Alàbriga i el seu Sea Club, la desaparició del bosc a Vista Alegre per a la construcció de nous xalets, els últims tres xalets a Punta Brava que van significar la destrossa natural del poc que quedava del penya-segat, i ara els tres blocs d’apartaments que s’aixecaran a la platja de Sant Pol, just a davant del mar en aquell racó  on fins ara hi havia una pineda.  Massa destrosses per continuar no fent res.

Si que ha tingut més sort la segona de les nostres propostes, aquesta per sumar-nos, com a ciutat, a la iniciativa europea Right2Cure que pretén aconseguir que les vacunes i els tractaments per fer front a la pandèmia siguin considerats un bé d’interès públic i que les diferents vacunes aprovades per l’Agència Europea del Medicament siguin alliberades de les patents, per assegurar la seva ràpida i gratuïta distribució; més encara quan una part molt important de la inversió que ha permès fer aquestes vacunes, i per tant les patents, s’ha fet amb diners públics.

També ha prosperat una moció presentada per ERC i a la qual el nostre grup ha donat suport. Es tractava d’una proposta per recuperar aquelles reunions de treball que ara fa un any van propiciar un ampli acord polític que es va traduir en el Pla de Contingència i Recuperació Covid. Llavors, quan per consens es va aprovar aquell Pla, ja es va situar que totes les accions i les mesures es podien modificar o ampliar en funció de com es desenvolupava la crisi i que la Junta de Portaveus actuaria com una mena de comissió de seguiment. El cert, no obstant, és que aquest seguiment no hi ha estat gaire. La proposta el que fa de manera positiva és plantejar de nou aquelles reunions per veure plegats com es pot renovar el pla d’actuació davant d’una emergència sanitària, social i econòmica que avui continua ben present. I tot plegat, lògicament, fer-ho quan abans millor.