Les dades de recollida selectiva corresponents a l’any 2025 publicades recentment per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), tornen a posar de manifest que Sant Feliu de Guíxols continua sense avançar en la bona direcció en matèria de gestió de residus. Lluny de millorar, el percentatge de recollida selectiva ha retrocedit fins al 47,29%, que representa una disminució del 1,12% en relació a l’any 2024 (48,41%). Hem de denunciar que el govern municipal acostuma a fer una interpretació esbiaixada de les dades, perquè hi inclou les runes. D’aquesta manera aconsegueix mostrar uns resultats artificialment més favorables del 52,53%. No és més que una manera de maquillar les xifres i transmetre una imatge de la gestió dels residus millor de la que realment tenim, tot i que igualment continuem per sota del 55%. Cal recordar que, per valorar adequadament el funcionament del sistema de recollida selectiva, és precís excloure les runes, ja que aquestes tenen unes característiques i uns circuits de gestió diferents dels residus domèstics i no són considerades residus municipals. D’aquesta manera ho contempla l’ARC.

Durant el 2025, Sant Feliu de Guíxols va generar aproximadament 14.382 tones de residus municipals, sense comptabilitzar runes, de les quals unes 7.581 tones van acabar a la fracció rebuig o resta. Això significa que encara estem molt lluny d’un model que prioritzi la separació en origen i l’aprofitament dels materials. La normativa vigent en matèria de residus estableix actualment un objectiu, mínim, del 55% en recollida selectiva sense runes (60% a partir del 2030). Però malgrat aquesta situació dolenta que fa anys que dura, el govern municipal continua sense impulsar una transformació efectiva del model de recollida. La ciutat manté un sistema basat principalment en contenidors oberts a la via pública que s’està demostrant que, per si sol, és incapaç d’aconseguir els nivells de recollida selectiva òptims.

En aquest sentit, molts municipis catalans ja han avançat cap a sistemes més eficients, com la recollida porta a porta o els contenidors tancats amb identificació de les persones usuàries, que permeten incrementar els percentatges de recollida selectiva i reduir la quantitat d’impropis (residus barrejats). Aquest encadenament de mals resultats en recollida selectiva no té únicament conseqüències ambientals. Una quantitat excessiva de fracció de rebuig implica més residus que han de passar per processos de tractament i eliminació, amb el conseqüent consum de recursos, emissions associades i costos econòmics. Aquests costos, inclosos els cànons aplicables al tractament final dels residus, acaben formant part de la despesa del servei municipal i repercutint en la taxa d’escombraries que paga la ciutadania. Quanta més fracció rebuig hi ha, més puja el cànon de les escombraries i més hem de pagar en el rebut de les escombraries. Aquest any no pujarà perquè és any preelectoral, però, o comencem a canviar alguna cosa més aviat que tard, o durant els propers anys les pujades seran sonades.

Davant d’aquesta situació, reclamem al govern municipal que deixi de considerar els mals resultats de recollida selectiva com una mera circumstància conjuntural i assumeixi la necessitat d’un canvi de model. Es imprescindible estudiar i impulsar la implantació progressiva de sistemes més eficients, ampliar la recollida selectiva comercial, incrementar la informació i sensibilització ciutadana i establir objectius concrets i verificables de millora.