“Aquest estiu només funcionaran el rentapeus i les dutxes continuaran tancades” així de clar es manifestava la portaveu del govern a finals de maig davant la pregunta del regidor dels Comuns sobre la gestió de l’aigua potable en el municipi i, concretament, sobre el funcionament de les dutxes a les platges.

Malgrat que les pluges del darrer any han millorat la situació dels aqüífers i de les reserves d’aigua, cal continuar pensant en termes de sostenibilitat i estalvi d’un recurs tan important com és l’aigua, tot plegat en un context d’emergència climàtica que confirma que els llargs períodes de sequera han vingut per quedar-se.  No obstant, aquesta suposada conscienciació del govern en la gestió eficient de l’aigua li ha durat escassament trenta dies. Des de finals de juny les dutxes funcionen a ple rendiment. Ho fan com si mai hi hagués hagut sequera, sense cap restricció.

Lamentem aquest canvi de criteri motivat, segons declaracions del propi Alcalde, “perquè en el nostre entorn més proper tenen les dutxes obertes” , en clara referència als municipis de Castell-Platja d’Aro i Tossa de Mar, i li recordem que un nombre important de municipis costaners de les comarques gironines si que han pres consciència en l’assumpte. Aquest és el cas de Palamós, Roses o L’Estartit, que només han posat en marxa els rentapeus, o de L’Escala, Sant Pere Pescador, Cadaqués o Port de la Selva que mantenen les dutxes tancades. O, en menor mesura, Calonge i Sant Antoni que ha recuperat només la meitat de les dutxes que hi havia abans de l’alarma per sequera.

L’aigua és un bé públic i escàs que, en el context actual de canvi climàtic, requereix d’una gestió pública que fomenti l’eficiència en el consum, l’estalvi i doni exemple a la ciutadania. Malauradament, aquest no és el cas de Sant Feliu de Guíxols.