En aquest Ple ha quedat aprovat el Reglament de funcionament de la Taula de coordinació local pel dret a l’habitatge. Aquest era el darrer tràmit administratiu que faltava perquè la Taula pogués començar a fer la seva feina. Cal recordar que aquest òrgan consultiu i participatiu neix a partir d’una proposta presentada pel nostre grup, el mes de març de 2025, i que des de llavors ha anat passant, amb més lentitud que no pas celeritat, per diferents fases: procés de participació ciutadana, formalització de la comissió d’estudi, elaboració de l’esborrany del reglament, presentació d’al·legacions i, finalment, l’aprovació del mateix per part del Ple. Durant el període d’estudi i presentació d’al·legacions han estat acceptades bona part de les esmenes presentades pel nostre grup municipal, entre elles: incorporar la perspectiva de gènere, d’edat i de diversitat funcional en els estudis, accions i iniciatives que es duguin a terme en el marc de les polítiques d’habitatge o garantir la publicitat dels acords, informes i documents aprovats a través del Portal de Transparència. També s’ha acceptat afegir dos nous membres a la Taula: una persona en representació de les entitats o plataformes de defensa del dret a l’habitatge i una altra en representació del col·lectiu de persones joves menors de 30 anys. La Taula estarà formada, doncs, per una vintena de persones representants de les formacions polítiques, de l’àrea tècnica d’habitatge i urbanisme, del sector immobiliari i representants  de la ciutadania i del tercer sector.  També hi serà la Síndica de Greuges de la ciutat. Entre les principals funcions de la Taula hi haurà conèixer i analitzar la realitat social al voltant de l’habitatge a la nostra ciutat, formular propostes o iniciatives en matèria d’habitatge, promoure el debat entre la ciutadania, les entitats i els grups interessats en matèria d’habitatge i fomentar totes aquelles iniciatives i accions conjuntes en matèria del dret a l’habitatge.

En un altre punt de Ple s’ha aprovat la nostra moció en relació a l’afectació que el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables, el conegut com PLATER, tindrà a Sant Feliu de Guíxols. Una de les idees principals que inspira el PLATER és com distribuir territorialment la generació de renovables perquè cada comarca i cada municipi contribueixi a produir una part significativa de l’energia que consumeix, reduint tant les emissions de gasos efecte hivernacle, les energies renovables no generen CO2, com la dependència energètica de l’exterior. També reduint la necessitat de construir noves infraestructures de transport, les MAT. És evident, les dades així ho demostren, que a nivell de tot Catalunya queda molta feina per fer en aquest sentit. Igual com a la comarca del Baix Empordà i, per suposat, a Sant Feliu de Guíxols, on tenim una primera finestra d’objectiu que ens marca arribar a produir 8 MW (megawatts) de renovables el 2030, actualment no arribem ni a 0,5 MW.  Això vol dir, a grans trets, haver d’instal·lar unes 13.000 plaques fotovoltaiques. Per tant, com a municipi, haurem de veure quins espais degradats i no naturals de la ciutat tenim per fer-ne ús (teulats i cobertes, espais municipals, naus industrials, centres comercials, aparcaments…). I ja en una segona etapa, aquesta mirant l’horitzó del 2050, haurem de començar a definir aquells espais naturals o sòls urbanitzables on instal·lar parcs fotovoltaics, perquè només amb teulada i espais degradats no arribarem als 39 MW que és l’objectiu final que tenim marcat i que ens permetrà ser una ciutat energèticament neutral (zero emissions). El PLATER, en aquest cas, estima que la nostra producció màxima en teulada i espais degradats pot estar al voltant de 33 MW, per tant, calcula que per arribar a l’objectiu final de producció energètica haurem de destinar a parc fotovoltaic una superfície d’unes 6 ha (hectàrees). En aquest cas, el PLATER marca com a zones prioritàries quatre espais de la ciutat: una zona entre la riera de les Comes i Sant Amanç, una altra per damunt del Poble Nou, una a l’entorn de la deixalleria municipal i, finalment, una a tocar de Vilar d’Aro. En total són unes 12 ha, que no vol dir que totes s’hagin de cobrir de plaques, sinó només aquelles que es prioritzin fins a cobrir l’objectiu. El PLATER també obra la porta a l’eòlica a Sant Feliu de Guíxols, concretament en zones a tocar de la Cova des Freu i de la llosa de Port Salvi. Que estiguin marcats com espais prioritaris no vol dir que s’hagin d’ocupar si no hi ha necessitat, tot i que també s’ha de considerar que un aerogenerador actual genera uns 3 MW, l’equivalent a unes 5.000 plaques.  En tot cas, és important que tot plegat es faci amb coneixement tècnic, participació i explicant-ho bé a la ciutadania. Per això la moció aprovada insta a fer una jornada explicativa i divulgativa adreçada a tota la ciutadania sobre l’afectació concreta del PLATER a nivell de Sant Feliu de Guíxols i, a partir d’aquí, aprofitar el període que es tornarà a obrir d’al·legacions per fer aquelles que s’estimin oportunes, un cop entrat al detall dels espais de Sant Feliu de Guíxols que han estat marcats com zones prioritàries o zones aptes no prioritàries.