Avui s’ha reunit les respectives comissions informatives per dictaminar aquells temes que aniran al Ple ordinari d’abril. La nostra formació hi portarà dues mocions o propostes. La primera d’elles és per avançar en la protecció de les praderies de posidònia i cymodocea que tenim en el nostre litoral, concretament en enclavaments propers a la Cala Vigatà i la Cala Ametller i en una zona de la platja de Sant Pol. Aquestes praderies marines són essencials per a l’ecosistema marí, no només perquè proporcionen refugi i aliment a moltes espècies, sinó també perquè expulsen carboni i produeixen oxigen contribuint d’aquesta manera a millorar la qualitat de l’aigua. A més configuren una barrera natural per protegir la sorra de les platges de l’erosió causada per l’onatge. Malauradament, en els darrers anys s’ha anat produint un progressiu deteriorament de les mateixes. Les ubicades en el nostre litoral no són cap excepció.  Un recent Decret aprovat pel govern de l’Estat (191/2026 d’11 de març)  permet donar un pas endavant de qualitat en la protecció d’aquests entorns marins. D’acord amb la nova normativa, volem que es revisi i actualitzi el Pla d’usos del litoral i les platges de Sant Feliu de Guíxols de tal manera que s’incloguin les ubicacions cartogràfiques de les praderies marines i la seva delimitació, això ha de permetre fer un estudi per conèixer el seu estat actual i poder-ne fer un seguiment cada any. Segons el Decret també seria possible actuar a Cala Vigatà i Cala Ametller, perquè es redueixi el nombre actual de boies. Finalment la proposta planteja que amb la voluntat d’afavorir  la regeneració natural es prohibeixi, entre el 15 d’octubre i el 15 de març, la retirada o neteja de qualsevol resta de posidònia i cymodocea que arribi a les platges urbanes (Sant Feliu i Sant Pol), mentre que a la platja natural de Canyerets i a les cales del municipi aquests restes no es retirin mai.

L’altra de les mocions fa referència a establir en el municipi la normativa del 30% de reserva per a habitatge protegit en sòl urbà. Aquesta és una vella reivindicació dels Comuns que poc a poc cada cop més municipis han anat fent seva i que ara, una vegada el Tribunal Suprem ha ratificat la sentència anterior del TSJC i per tant ha avalat la norma, ja no presenta cap dubte en quant a la seva validesa legal. Es tracta, en definitiva, d’establir l’obligatorietat de destinar un percentatge del 30% de les noves promocions que es facin en sòl urbà a habitatge protegit (HPO), sempre que aquestes tinguin una edificabilitat superior a 10 habitatges. Aquesta norma s’aplicaria igualment en el cas de grans reformes o rehabilitacions d’edificis, però només si aquestes obres afecten una superfície superior a 600 m2. Pensem que amb aquesta mesura es donaria un salt endavant prou important per arribar a complir amb l’objectiu que el Pla Territorial d’Habitatge de Catalunya ens ha marcat pel quinquenni 2024-2029: 165 nous habitatges de protecció. Un objectiu que actualment continua estant molt lluny, per més que el govern municipal digui que està en condicions d’assolir-ne 120: els 70 de lloguer públics de Can Trachsler, més uns altres 50 a través de la mobilització d’habitatge buit.  La realitat, no obstant, és que a data d’avui d’aquests 120 no tenim res concretat i que per arribar als 165 que a curt termini necessita la ciutat, encara en faltarien 45.  Per això és important qualsevol mesura que afavoreixi la construcció d’habitatge protegit, com seria el cas d’aquest 30%.