Que la tarifa domèstica sigui la més cara o que els establiments comercials no tinguin tarifes específiques, són aspectes que cal millorar
El component social i de bé públic que té l’aigua són dues de les qüestions que no queden gens reflectides en la nova Ordenança reguladora de la prestació del servei públic d’abastament d’aigua potable, que va aprovar inicialment el govern municipal i sobre la qual la nostra formació ha presentat al·legacions.
El nou text es va aprovar amb un augment de gairebé un 17% de mitjana en les llars (tarifa domèstica), per ser més exactes un 16,38%. Considerem que aquest augment generalitzat a totes les llars es podia haver evitat fent els càlculs d’una altra manera i repercutint el sobre cost de la compra de l’aigua en alta, que s’ha incrementat prop d’un 20%, sobre els consums superiors a 15 metres cúbics, vinculats habitualment a l’ompliment de piscines i al reg de jardins, i també sobre el propi consum de l’Ajuntament, que veurà incrementat el preu dels seus consums (tarifa municipal) en un 12%, és a dir, per sota de la mitjana domèstica. D’aquesta manera continuarà pagant l’aigua un 34% més barata que les famílies (mentre el consum mínim domèstic es situarà en 0,6852 €/m3, el d’ús municipal es quedarà en 0,5085 €/m3).
Per altra banda, les al·legacions presentades també esmenen el text inicial amb la creació d’un bloc de consum d’aigua lligat a les activitats comercials, ja que actualment el consum domèstic i el comercial no es troben diferenciats. Nosaltres tenim clar que l’ús domèstic hauria d’anar destinat a cobrir necessitats bàsiques, atès que és un consum essencial que comporta una funció social, mentre que per la seva part l’ús comercial, associat a activitats econòmiques on l’aigua és un element més que forma part de l’activitat, hauria de tenir un altre preu. No té sentit que no estiguin diferenciats com passa a la gran majoria de municipis.
Finalment, també proposem a partir de les al·legacions que hi hagin unes noves escales de preu diferenciades i reduïdes que tinguin en compte qüestions vinculades a la vulnerabilitat, concretament en el cas de famílies monoparentals i famílies nombroses. El text de l’Ordenança aprovat inicialment fa referència als casos de vulnerabilitat per exclusió residencial, però no té en consideració els casos de persones que per les seves condicions familiars, econòmiques, socials o de salut, tenen una probabilitat molt gran de caure en l’exclusió social, encara que no estiguin completament excloses ni pateixen exclusió residencial.
En aquest enllaç pots trobar el document amb les al·legacions:
https://drive.google.com/file/d/1x3bb1drPsy9pdwGhH5bXEzW6zaftjfI0/view?usp=drive_link







