La nostra formació presentarà una proposta en aquest Ple de desembre perquè el planejament urbanístic de la ciutat, l’anomenat POUM, s’adapti a les noves mesures que contempla el Decret Llei 02/2025 que el passat mes d’abril va ratificar el Parlament de Catalunya. Aquest decret, aprovat amb els vots favorables de PSC, ERC, Comuns i CUP i en contra de Junts, PP, Vox i AC, recull un seguit de mesures urgents en matèria d’habitatge que tenen a veure amb com fomentar un desenvolupament urbà que sigui més sostenible des del punt de vista social de l’habitatge.

És cert que en alguns aspectes, principalment en aquells que es modifica el text refós de la Llei d’Urbanisme, el decret és d’aplicació directa, com per a exemple en les reserves de sòl per a habitatge protegit o en l’obtenció de la llicència bàsica per a la construcció d’habitatge de protecció oficial. No obstant, en altres casos no hi ha aquesta translació directa i són els ajuntaments els que han d’adaptar-se a la normativa. En aquest cas, el que fa el decret és establir la base legal perquè es pugui actualitzar la normativa municipal i, a partir d’aquí, poder disposar de noves eines municipals, com per exemple, la incorporació de zones de tanteig i retracte en el municipi, l’elaboració d’un registre de grans tenidors a nivell local o l’ampliació de les zones urbanes on es permeti l’ús residencial amb caràcter dotacional, és a dir, habitatge públic destinat a satisfer necessitats temporals per a aquells col·lectius vulnerables que es determinin des de Serveis Socials, com per exemple poden ser les dones víctimes de violència masclista, les famílies que han patit un desnonament, o bé, les persones que no disposen de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat.

Els Comuns de Sant Feliu de Guíxols considerem que adaptar el planejament urbanístic de la ciutat al nou Decret Llei 2/2025 és important de cares a fomentar l’ús social de l’habitatge, garantir una major la transparència i seguretat jurídica, facilitar una gestió urbanística que sigui més coherent amb les necessitats d’habitatge assequible que té la ciutat i, finalment, evitar possibles malentesos que podrien sorgir d’una planificació municipal que estigués desconnectada del marc legal vigent.