Dins de la nostra franja, municipis de 20.000 fins a 25.000 habitants, som el que registre pitjors números de reciclatge d’aquesta fracció
La recollida de la fracció tèxtil, bàsicament roba i calçat usats però també cortines, draps, complements de moda o qualsevol residus amb fibres tèxtils, és competència dels ajuntaments, exactament igual com la resta de fraccions: orgànica, envasos lleugers, paper i cartró, vidre i rebuig. I, com també passa en aquestes fraccions, les dades oficials de l’Agència de Residus de Catalunya demostren que no estem en els nivells òptims que hauríem d’estar i que tenim molta feina per endavant per fer si volem millorar.
La recollida tèxtil a Sant Feliu de Guíxols es fa a través d’un Conveni de col·laboració que la ciutat té amb la FUNDACIÓN HUMANA PUEBLO PARA PUEBLO. Es tracta d’una entitat del tercer sector que promou l’economia circular i la inclusió social mitjançant el reciclatge, reutilització i revalorització del tèxtil. Fins aquí molt bé. El principal problema és que aquest Conveni no s’ha revisat en els darrers 11 anys i això provoca que tinguem una mala, o escassa, recollida selectiva d’aquesta fracció.
Tota aquell residu tèxtil que no es recull selectivament va a parar a la fracció rebuig, cosa que té un doble efecte nociu. El primer mediambiental, perquè quan les fibres tèxtils es descomponen als abocadors, alliberen metà (CH4), un gas d’efecte hivernacle que és 25 vegades més potent que el diòxid de carboni (CO2). I el segon econòmic, perquè vol dir que passa a engrandir directament la fracció rebuig, cosa que repercuteix directament en el preu del cànon de les escombraires i encareix el rebut. Per això és tant important tenir una bona recollida de la fracció rebuig.
La proposta que portarem al Ple insta al govern municipal a revisar i analitzar l’actual conveni de col·laboració amb la FUNDACION HUMANA PUEBLO PARA PUEBLO amb l’objectiu de:
-Augmentar fins a 22 (actualment en tenim 14) el nombre de contenidors de recollida selectiva de la fracció tèxtil ubicats a la via pública.
-Estudiar la millor ubicació possible d’aquests contenidors (alguns dels actuals estan en zones molt poc transitades i lluny de l’abast d’una majoria de població).
-Fer ús de les noves tecnologies. L’aplicació de sensors en el contenidors de recollida permet disposar d’informació exacta sobre funcionament i volum ocupat dels mateixos, de manera que es poden programar rutes de recollida més eficients i evitar vessaments.
-Reforçar la freqüència de recollida en zones de més densitat poblacional.
La proposta també planteja promoure campanyes puntuals per a la recollida de roba i calçat usat en centres educatius o durant esdeveniments que es produeixin a la ciutat, com per exemple la fira de Nadal o el dia de la botiga al carrer.
Aquestes dades, estretes de l’Agència de Residus de Catalunya i corresponents a l’any 2024 (últim any publicat) demostren com de malament estem fent les coses en relació a la fracció tèxtil dins de la nostra franja de població:
| MUNICIPI | POBLACIÓ | TONES RECOLLIDES |
| Vilassar de Mar | 21.169 | 102,92 |
| Manlleu | 21.291 | 99,85 |
| Amposta | 22.623 | 99,16 |
| Banyoles | 20.707 | 98,23 |
| Sant Just Desvern | 20.815 | 97,49 |
| Esparreguera | 22.499 | 85,32 |
| Palafrugell | 24.245 | 78,66 |
| Pineda | 24.915 | 77,63 |
| Sant Quirze del Vallès | 20.110 | 72,04 |
| Calella | 20.270 | 71,76 |
| Santa Perpètua de Moguda | 24.936 | 71,59 |
| Roses | 20.255 | 66,88 |
| Les Franqueses | 20.667 | 57,29 |
| Sant Feliu de Guíxols | 22.934 | 52,10 |









