La recollida selectiva de l’oli de cuina a la nostra ciutat s’ha convertit en un greu problema des de que l’any 2021 el govern de TxSF i PSC va decidir, de manera unilateral i per abaratir costos en la contractació del nou contracte de les escombraries, treure el servei de deixalleria mòbil i no posar cap alternativa a canvi. Aquella decisió, tal i com ja vam avisar que passaria, ha anat en detriment de la recollida d’oli. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, entre l’any 2020 (últim any de funcionament de la deixalleria mòbil) i el 2024 (últim any del qual es disposen dades) a Sant Feliu de Guíxols s’han recollit uns 1.000 litres MENYS d’oli de cuina usat. Això vol dir que durant aquest període de temps s’ha gastat menys oli de cuina? Sincerament, no ho creiem. Molt ens temem que aquests centenars de litres d’oli usat hagin anat a parar directament al desguàs i, en conseqüència, al mar. Malauradament moltes persones no tenen l’hàbit de pujar a la deixalleria municipal i, com ja vam advertir en el seu moment, aquella decisió ha significat un pas enrere important en matèria de reciclatge i sostenibilitat del medi marí.

Però hi ha una altra dada interessant que té a veure amb la desaparició de la deixalleria mòbil. El reciclatge dels residus anomenats RAE i provinents d’aparells electrònics de mida petita (transistors, secadors de cabell, afaitadores, telèfons mòbils, planxes…) també ha disminuït notablement a la nostra ciutat.  Aquest residu portava una línia lleugerament ascendent fins el 2021, on va arribar a 153.000 quilos, però a partir de llavors comença a baixar fins arribar als 127.000 quilos de l’any 2024. Són uns 26.000 quilos menys de RAE que amb tota probabilitat han anat a parar directament al contenidor gris (és a dir més rebuig per a la ciutat i, en conseqüència, més costos per l’aplicació del cànon).

Aquests dos elements, l’oli de cuina usat i el petit aparell elèctric, són els dos principals damnificats per no tenir a la ciutat un servei de deixalleria mòbil com seria adient. Dos elements que, a més, provoquen un increment en el preu del cànon que hem de pagar com a municipi i que després es trasllada en el rebut domiciliari.