El Ple d’avui ha representat un revés per a la pluralitat i el debat polític. De manera unilateral, només amb els vots favorables dels partits de govern (TxSF i PSC), l’Alcalde ha decidit reduir els temps d’intervenció en el Ple per part dels grups polítics. Ho ha fet modificant l’article 49 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), al mateix temps que descartava la petició del nostre grup d’obrir un procés de modificació integral del reglament que permeti, entre altres qüestions, incorporar noves eines de participació ciutadana. El ROM d’un Ajuntament té per finalitat regular l’organització i el funcionament dels òrgans municipals, però també té la de regular les eines de participació ciutadana, entre elles, la audiència pública, la consulta popular o la iniciativa popular. Tres figures que no es contemplen en el ROM de Sant Feliu de Guíxols. El problema és que el gruix del nostre ROM és de 1988 i en tot aquests anys només ha sofert modificacions puntuals i concretes quan ha interessat al govern de torn: 1996, 2003, 2011, 2015 i ara en el 2025, però mai s’ha revisat en la seva totalitat i això fa que, sobretot en relació a temes de participació ciutadana, no compleixi amb els paràmetres que marca la Llei de transparència i bon govern, que és de 2014. Aquest és un fet que posarem en coneixement de la Sindicatura de Greuges de Catalunya.

En un altre punt del Ple el govern ha tirat enrere la nostra proposta per adaptar els empadronaments no ordinaris, persones amb dificultats d’habitatge, a les noves recomanacions. De fet, a través del RD  141/2024, de 6 de febrer, es reconeix l’empadronament fictici i es dona una major flexibilització en els criteris d’inscripció, sobretot en referència a la situació de les persones sense llar o que habiten en infrahabitatges. Es fa a través dels Serveis Socials i es determina que, si aquests són coneixedors del cas, no cal fer altra comprovació.  No obstant, demostrant una certa mirada curta davant la problemàtica de determinades persones i en un clar exercici de supèrbia (“nosaltres ja ho fem bé”), el govern no  ha volgut reconèixer aquests canvis. La pregunta,  òbviament sense resposta, seria quants dels 10 empadronaments no ordinaris que es van denegar durant l’any passat a la nostra ciutat, s’haurien denegat d’acord amb aquests nous criteris. Segurament que uns quants menys. Hem de tenir ben present que denegar un empadronament vol dir denegar l’accés als serveis més bàsics, com per exemple l’atenció sanitària.

El Ple ha aprovat, de manera inicial, el Pla per a la mobilització de l’habitatge buit.  Aquest Pla és un document que  ens hauria de permetre desenvolupar estratègies amb l’objectiu que una part d’aquest habitatge buit que tenim al municipi, i que no és poc, al final pugui servir per atendre necessitats actuals i reals, que tampoc són poques. El problema és que amb aquest govern ja sabem com acostumen a funcionar aquestes coses. Aquesta ciutat té grans plans que després han acabat tancats en un calaix, perquè no s’hi ha destinat els recursos econòmics i humans necessaris per complir-los. Una dada interessant és que s’ha calculat que Sant Feliu de Guíxols necessita, mínim, 165 habitatges de protecció entre el període 2025-2030. És evident que ja anem tard. Malgrat ser un pla en principi prou interessant, el nostre grup s’ha abstingut en la votació perquè considera que hi ha alguna acció que es pot millorar, per exemple, a través de la presentació d’al·legacions.