La nostra formació mai ha ha posat en dubte la idoneïtat de disposar d’un butlletí d’informació municipal, en format paper, que permeti fer arribar informació municipal a una part important de la població que no fa ús de les xarxes socials. La qüestió, evidentment, és com es comunica i com es gestiona aquesta informació en tant que el butlletí ha de tenir una vessant pública, és a dir, ha de representar al conjunt del municipi. No es tracta d’informar exclusivament del que fa el govern, sinó del que fan govern, oposició, entitats, associacions, etc… en definitiva, es tracta de tenir una visió global del conjunt de la ciutat i no només parcial d’allò que fa o interessa al govern de torn.

Les imatges són importants per a la comunicació i el #GUÍXOLS és una publicació amb un gran component gràfic. Ara bé, una cosa és que tingui molta fotografia i una altra ben diferent és que a cada exemplar el nostre Alcalde surti de mitja en unes 25 fotografies (més fotografies que pàgines té la publicació). Sabem que tenim un Alcalde ben plantat, però això tampoc justifica aquest monogràfic, entre altres qüestions, perquè des d’un punt de vista estricte de la maquetació la revista queda molt poc proporcionada i el disseny cansa.

En el seu moment vam portar a Ple una proposta que intentava corregir aquestes deficiències a partir de la creació d’un grup de treball, una mena de consell redactor, que fes un seguiment del butlletí per millorar el rigor informatiu, garantir els espais adients de pluralitat per a tots els grups municipals i, finalment, despertar l’ interès de la ciutadania promovent la seva participació activa en el mateix. La proposta va ser rebutjada. Amb el pas del temps el #GUÍXOLS ha deixat de ser un espai plural i divers d’informació municipal, si és que alguna vegada va arribar a ser-ho (potser en els seus primers exemplars), per convertir-se en el que ha estat els darrers anys: un pamflet de propaganda al servei de l’Alcalde.