No ens va sorprendre que Junts x Cat presentés una moció per presentar les ocupacions d’habitatge com un problema d’ordre públic enlloc de social. Tampoc ens va estranyar que el partit de l’alcalde, TxSF,  li donés suport, entre altres coses, perquè tots dos grups venen de la mateixa política neoliberal i tenen el seu origen en els plantejaments de l’extinta Convergència i Unió. Costa més d’entendre que el PSC també els hi donés suport, més encara quan ells són els que porten l’àrea de Serveis Socials i, en teoria, coneixen els problemes de primera mà; però ja se sap que en moltes coses els socialistes fan de mera comparsa del govern.

Voler atribuir sistemàticament un factor delinqüencial a l’ocupació és, com a mínim, faltar a la realitat. El darrer informe de l’Observatori DESC sobre drets econòmics, socials i culturals a Catalunya, diu que el 90% de les ocupacions es produeixen en pisos buits que estan en mans de bancs o de grans tenidors. De fet, no hi ha un problema normatiu amb les ocupacions quan la legislació vigent preveu la possibilitat de fer un desallotjament cautelar abans del judici quan hi ha activitats delinqüencials associades a l’ocupació. La nostra formació té clar que hem de ser contundents amb la lluita contra les màfies que s’aprofiten de les necessitats vitals de les persones, però el que no es pot fer és contribuir a criminalitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que viuen ocupant, majoritàriament en pisos buits de grans tenidors. I ho fan perquè no tenen cap altra alternativa habitacional.

El principal problema no és l’ocupació, sinó l’accés a l’habitatge. La gran majoria de les ocupacions són pacífiques i es produeixen en habitatges buits propietat de grans tenidors (especialment bancs i fons d’inversió). És cert que, en alguns casos, es poden produir casos d’ocupació conflictiva que, evidentment, s’han de perseguir, però que res tenen a veure amb la qüestió de l’habitatge, sinó més aviat en l’àmbit de la seguretat ciutadana. Falten polítiques públiques d’habitatge, també municipals i també a Sant Feliu de Guíxols. Cal saber destriar el veritable problema que genera l’incompliment del dret a l’habitatge i la seva funció social, i no entrar en el joc de la manipulació dels que en el fons estan defensant altres interessos, com per exemple, l’especulació i el lucre.