Les cues de persones en busca d’aliments és un fet que, malauradament, s’estén per tot arreu i cada dia més. La demanda de menjar en els Serveis d’Aliments, o Bancs dels Aliments, ha crescut molt des que va esclatar la pandèmia, també ho ha fet a Sant Feliu de Guíxols. És el perfil de moltes persones que vivien al dia, però que anaven tirant i mai abans havien necessitat ajuda per menjar. Les peticions aquests dos mesos s’han disparat. En el cas del nostre municipi, per exemple, s’ha doblat el nombre de famílies ateses pel Servei d’Aliments de Càrites (actualment són més de 300) i això ha obligat a l’Ajuntament a augmentar els recursos econòmics destinats a la compra d’aliments per tal de garantir-ne la demanda. A més, un centenar de famílies reben també suport econòmic des del consistori per a l’adquisicó de productes bàsics. L’Ajuntament està ajudant a tothom que ho necessita, perquè ningú es quedi al marge. Per a qualsevol qüestió, només cal trucar al 972-327000.

El que si comença a ser exasperant, i no ajuda en absolut a frenar aquest creixement de la demanda d’aliments, és la inoperància de l’administració central en resoldre les prestacions econòmiques. No pot ser, és del tot inacceptable, que a hores d’ara, dos mesos després de la declaració de l’estat d’alarma, hi hagin gairebé 700.000 persones a tot l’estat que encara no han cobrat la prestació que els correspon segons l’ERTO a què tenen dret. Sense cobrar des del mes de març, el retard impacta en les economies familiars de milers i milers de treballadors i treballadores de tots els sectors i tots els municipis. Els “comuns” tenim la nostra part de responsabilitat en tant i quant representem el 20% del govern central. Des del grup municipal, conscients que poc hi podem fer, si que transmetem sovint als nostres representants polítics de més amunt aquesta barreja nostra d’indignació i preocupació. Ens consta que tots ells s’estan deixant la pell per canviar un sistema caduc i ple de traves administratives. Coneixen quina és la realitat, treballen per canviar-la i saben quines són les primeres víctimes del sistema: les centenars de milers de persones treballadores que abans de la crisi sanitària anaven fent i començaven a aixecar el cap, i que ara de sobte, la pandèmia, l’estat d’alarma, el confinament i la lentiud de l’administració els han deixat al límit de les seves capacitats econòmiques per fer front a la situació actual. Nosaltres som els primers que no volem tornar a la normalitat de la precarietat. No serà fàcil, però juntes ho aconseguirem.