La proposta demanava que abans es clarifiqui com es gestionen els serveis a les persones, per blindar la prestació directa i regular de forma clara i transparent la concertació social i finalment, quan no sigui possible la gestió directa (opció preferent), ni les fórmules no contractuals amb convenis amb l’economia social i el tercer sector (com a segona opció), s’estableixi una regulació de serveis.

Les Directives europees permeten regular la contractació dels serveis públics de manera que es prioritzi la qualitat per damunt el preu i que la prestació es faci amb garanties socials, ambientals i laborals. Aquesta és la base teòrica sobre la que el Govern de la Generalitat impulsa la Llei de Constractes a les Persones, coneguda com a “Llei Aragonés”. L’àmbit d’aplicació del projecte de llei és divers: no és només allò que contracti la Generalitat, sinó també tots els municipis i consell comarcals; i és molt ampli: afecta a la prestació de serveis sanitaris, socials i educatius molt diversos: casals infantils i de joves, assistència a la gent gran, menjadors escolars, hospitals de dia, serveis d’urgències, serveis d’ajuda a domicili, escoles bressol…entre molts altres.

En el marc del debat parlamentari, En Comú Podem està portant el debat als municipis perquè també ens hi juguem una part important en la qualitat de la prestació dels nostres serveis. Per això la moció que hem portat avui al Ple demanava que s’aturés la tramitació de la Llei i que, abans de continuar amb ella, es deixés clar quin és el model de gestió preferent per a la Generalitat, quin és el paper que en aquesta nova llei han de tenir les entitats socials sense ànim de lucre, quins serveis públics han de quedar fora de l’externalització o privatització i, finalment, com garantim que qualsevol contractació pública de serveis a les persones es faci responen, principalment, als criteris de qualitat de servei, condicions laborals dignes, justicia de gènere i sostenibilitat de medi ambient, i no es faci principalment per una qüestió de preu.

La nostra formació sempre ha dit que la “Llei Aragonès” no és discutida pel que fa, sinó pel que no fa. És cert que directament no externalitza ni privatitza cap servei, però també és cert que tampoc blinda o prioritza els serveis públics i que posa poques traves a l’externalització.

Per a nosaltres la manera com es presta un servei a les persones va lligat també a qui presta el servei. La gestió directa per part de l’administració pública ofereix més garanties de qualitat i accessibilitat que la gestió indirecta mitjançant empreses privades, que sempre tindran com a primer objectiu el benefici empresarial.  A Catalunya la prestació de serveis a les persones (serveis sanitaris, educatius, socials) es presta directament per les administracions mitjançant concerts i convenis amb entitats d’iniciativa social i sense ànim de lucre i per part d’empreses privades, a través de concursos públics. És un sistema complex en el qual els límits entre prestació directa, indirecta, social i mercantil són difusos i amb una legislació sectorial que ha facilitat molt les fórmules de gestió indirecta i les externalitzacions en la prestació de serveis. I tot això cal corregir-ho i cal fer-ho blindant determinats serveis i prioritzant la qualitat en la prestació.

Poc més ha donat de si el Ple d’avui que, a banda d’aquesta moció, només portava donar compte d’un parell de decrets d’alcaldia i i aprovar dues compatibilitats laborals. Tot plegat en espera del debat de dijous vinent sobre els pressupostos municipals, en un Ple que segur serà més llarg que el d’avui.