Per aquest dijous hi havia convocat un Ple Extraordinari. El motiu? Doncs l’aprovació d’un crèdit per un import de 1.400.000 euros per destinar, bàsicament, a quatre actuacions: pavimentació i millora de la via pública, les obres de la plaça que s’està fent davant l’Asil Surís, l’adquisició de tres escombradores per a la neteja de la ciutat i inversions vàries en el projecte Thyssen i el Museu de la Ciutat. El nostre grup ha recordat al govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) que aquesta proposta de crèdit extraordinari es fa sobre un pressupost prorrogat, perquè el passat mes de desembre el mateix govern va optar per no elaborar el pressupost del 2019. L’argument per no fer-ho va ser que aprovant uns pressupostos a primers d’any estaríem hipotecant part de l’acció política del nou govern que ha de sortir de les urnes del mes de maig. Aquest era un argument lògic i que llavors compartíem, però que alhora de la veritat hem vist que no era exacte, entre altres coses, perquè aprovar a aquestes alçades del calendari un crèdit d’1.400.000 euros és just el contrari al fet de no voler incidir sobre el govern que hagi de venir d’aqui a tres mesos. Això que ha fet el govern és modelar directament el pressupost del 2019, però el que és pitjor, és que ho ha fet per la porta del costat, de pressa i sense l’opció de debatre els pressupostos.

El nostre grup comparteix el fons de l’assumpte en moltes de les tretze propostes que configuren aquest 1.400.000 euros, si bé no en totes, perquè considera que de prioritats també n’hi han altres i que el govern fa temps que no les té en compte. És a dir, que en bona mesura comparteix aquestes necessitats que es cobriran amb aquest nou crèdit, però això no vol dir que puguem passar per alt les formes com es fan les coses. Primer, perquè algunes d’aquestes necessitats que avui són urgents ho són per la poca capacitat que ha tingut el govern al llarg d’aquests últims temps, per exemple en el tema de les escombradores per no haver estat capaç de tancar el nou contracte de les escombraries. O, per exemple en el tema de les obres a l’entorn de l’Asil Surís, per trobar-se ara amb unes modificacions que són conseqüència d’aquelles presses en voler començar les obres. I segon, perquè si el govern tenia tant clar que aquestes inversions eren urgents i no es podien demorar 3 mesos, el que hauria d’haver fet és ser coherent i portar al Ple, el passat mes de desembre o aquest gener, el debat dels pressupostos municipals pel 2019. Entenem que això és el que hauría d’haver fet, i no aprovar una pròrroga pressupostària per la via del decret i a continuació anar al banc a demanar els diners.

En un pressupost prorrogat allò que és rellevant o important és la finalitat de la despesa en si, perquè si no, i com ha estat el cas d’avui en el Ple, s’acaben aprovant unes despeses per a unes inversions sobre les quals entenem no procedeix fer crèdits extraordinàris perquè són inversions que es fan de manera singular, no són despeses imprevistes o inversions sobrevingudes. De la mateixa manera que si originàriament ja hi havia una partida pressupostària atorgada per a una finalitat determinada i aquesta no s’ha fet durant tot un any, tampoc sembla que tingui gaire sentit destinar-hi de sobte uns diners procedents d’un crèdit extraordinàri. Per fer tot això ja hi ha el debat dels pressupostos, un debat que aquest any el govern ens ha escatimat. Al final, i com era de preveure, el crèdit s’ha aprovat amb els vots favorables del govern (TSF-ERC-PSC) i els vots en contra de tota l’oposició.