Hem aprés a cops de porra que la única resposta clara a la voluntat del 80% del poble català és la violència del Estat desfermada pel govern del PP amb els crits de suport de Ciutadans. Això demostra, no tant sols el nul coneixement de la nostra realitat per part del govern central, sinó la seva voluntat d’enfrontament i la nul.la voluntat de diàleg, tantes vegades proclamada, i que és revela com una flagrant mentida. Enfrontament perquè fer? Per guanyar reblar els vots dels qui proclamen la “sagrada unidad de España” com a primer comanament del seu decàleg polític? Per posar de manifest la seva testosterona autoritària i centralista? En tots cas una barbaritat escrita al carrer amb ordres de comportament bàrbar contra la ciutadania. Unes accions criminals que atempten contra les disposicions del mateix codi Penal. Article 559: Los que perturben gravemente el orden público con objeto de impedir a alguna persona el ejercicio de sus derechos cívicos, serán castigados con las penas de multa de tres a doce meses y de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por tiempo de dos a seis años.

El referèndum, ferit primer per la seva gestació legal i la suspensió del tribunal Constitucional, va ser alhora enaltit i degradat per l’actuació dels jutges i la policia: escorcolls, detencions, requises de mitjans, boicot informàtic i violència el van convertir en una consulta sense garanties en el seu resultat pel que fa als números. Ara, la lectura política que se’n treu ha de servir per obrir una nova pàgina en la història de les relacions entre Catalunya i Espanya. El comportament exemplar de la ciutadania, l’excel·lent organització del aparell necessari per votar,  i la resposta violenta de l’Estat posen sobre la mesa un panorama en el que caldrà afinar molt per treure’n profit en favor de unes formes de govern guiades pel  predomini d’un increment de la democràcia, la cerca de solucions no violentes i el diàleg i la germanor entre les persones i els pobles de l’Estat. Per començar, sense presses, cal bastir una consulta inclusiva, amb totes les garanties i que pugui ser reconeguda arreu com estem demanant des de fa anys. Això obre les portes a totes les possibilitats.

La protesta d’avui, 2 d’octubre, a totes les places de pobles i ciutats  i les mobilitzacions de demà, en forma de vaga general i d’aturada de país, han de demostrar de forma clara que, a Catalunya, tots els demòcrates: independentistes, federalistes, autonomistes , unionistes o indiferents formem un sol poble que vol tirar endavant amb pau, democràcia i justícia social.