Primera intervenció…

“El primer que he de dir és que aquesta intervenció, així com el sentit del nostre vot, és fruit d’una reflexió col·lectiva que com a grup hem fet. La segona cosa que he de dir és que Guíxols des del Carrer, i malgrat estar format per persones amb diferents sensibilitats polítiques, és, bàsicament, una plataforma que s’aglutina al voltant d’un projecte municipal de política local, no nacional. I la tercera cosa que us vull dir, també fruit d’aquesta reflexió col·lectiva, és que a nosaltres ens costa creure que una part important dels 62 diputats i diputades que configuren Junts X Si es creguin, sincerament, aquesta declaració de desconnexió que han votat, de fet pensem que podem dir tranquilament que no se la creuen, altra cosa és que la necessitin com estratègia per investir Artur Mas i, per tant, hagin d’escenificar el seu acostament cap a la CUP. És evident que la trajectoria política demostrada i contrastada pels diputats i diputades de Junts X Si provinents de CDC té poc a veure amb el text de la declaració. Tampoc passa res! Tothom té dret a canviar i potser resulta que de sobte han vist la llum de la transformació social i han deixat de banda la seva ideologia, més conservadora des d’un punt de vista de la lluita de classes i més lliberal des d’un punt de vista econòmic… però clar, és que no fa gaires dies, primer en Mas Collell i després en Francesc Homs, reconeixien que potser hi havia força suficient per començar el procés sobiranista, però no per finalitzar-ho (cal recordar que Junts X Si + CUP representen el 48% dels vots, no el 50, ni el 51, sinó el 48%, és a dir, menys de la meitat). O el mateix Francesc Homs quan va dir, això si després hi va posar tots els matisos que vulgueu, que a partir del 20D caldria anar a Madrid a negociar. O el mateix dia de la presentació en societat de la nova marca de Convergència, Democràcia i Llibertat, quan Felip Puig va dir allò de nosaltres som “gent d’ordre” amb clara al·lusió a unes declaracions de l’Anna Gabriel on parlava d’una revolució democràtica que trenqués, no només amb l’estat espanyol, sinó també amb tot allò que tingui a veure amb el règim nascut de la transició. Doncs que voleu que us digui, totes aquestes declaracions no encaixen gaire bé en el text rupturista de la declaració.

Sense tenir el 50% dels vots, com li passa a Junts X Si i la CUP, i mostrant a més una notable divisió, és molt complicat, per no dir impossible, fer creïble aquest text de desconnexió. Nosaltres pensem que no es pot radicalitzar ideològicament un país, d’entrada, sense una causa que políticament sigui interclassista i transversal, i avui això, malauradament, no es dóna.

Si vau seguir el debat del 9N segurament que us vau adonar que la primera declaració de desconnexió que es presentava no feia referència a la situació de crisi que pateix avui en dia molta gent a Catalunya, és com si amb les presses per desconnectar s’haguessin endescuidat d’allò que ha de ser la raó principal del procés: les persones. Curiosament, va ser després de la intervenció del diputat Joan Coscubiela que, de pressa i corrent, es va registrar una mena de auto-esmena a la declaració amb l’annex de contingut social. Segurament que en Coscubiela els va treure els colors, una mica si, perquè no es pot construir un país nou sense tenir en compte ni les necessitats de la gent, ni molt menys, la situació d’emergència social que viu una part important del país. Però clar, el que deiem abans de les presses, resulta que l’annex social que es va aprovar, a banda de molt bones intencions, no té aquell punt de compromís que hauria de tenir, si més no, no concreta aspectes per a nosaltres fonamentals com poden ser per exemple: resoldre la tramitació de la ILP de la renta garantida de ciutadania, que des de l’anterior legislatura es troba en situació de ponència en el Parlament; o articular mesures específiques per desenvolupar la recent Llei contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica; o mesures concretes per solventar les deficiències actuals detectades amb les beques menjador, o polítiques actives d’ocupació en un país on els baixos salaris, la precarietat i l’eventualitat són un problema; per cert, gràcies en bona part a una reforma laboral que es va aprovar a Madrid amb els vots favorables de PP i CiU. Com també es va aprovar a Madrid, malgrat que sabem que Madrid té la culpa de tot, la Ley de Estabilidad Presupuestaria amb els vots del PP i CiU. Una llei que avui, mira per on, és la que dóna eines al Fons de Liquiditat Autonòmic per poder actuar impunement com ho està fent. Com és allò… “de aquellos barros estos lodos”, no?

No és fàcil saber com sortirem d’aquesta situació. No comptem amb cap suport internacional ferm, i menys europeu. No tenim un govern de la Generalitat fort i que gaudeixi d’un ampli consens polític i social. I malgrat tot això, volem anar ràpidament cap a la república catalana. Potser massa ràpidament. Sembla com si el que no hem fet en més de 300 anys ho haguessim de fer ara en 18 mesos. ¿No creieu que els ciutadans i ciutadanes catalans ens mereixem que els dirigents del procés ens donin una explicació clara i prou sincera de com i per què hem arribat on som i com ens en sortirem? ¿No seria ara una bona oportunitat per recuperar la reivindicació del referèndum que, malgrat que alguns ja donen per superat, no hem pogut desenvolupar mai? La gent d’esquerres, per ideologia i convicció, som defensors del dret a decidir i l’autodeterminació dels pobles, sigui el poble català o sigui el que sigui. No ens fan por els referèndums, just el contrari, els defensem com la manera més democràtica de decidir el propi futur. No n’hi ha una altra, i menys, una altra que tingui el reconeixement internacional.

Acabo. El nostre vot no serà contrari a la moció que avui ens presenten CDC, ERC i la CUP, i no ho serà per respecte a tota aquella gent que, amb sentiment independentista, treballa, col·labora i participa de la nostra plataforma d’àmbit municipal. No obstant, que quedi clar també que en cap cas la nostra abstenció voldrà dir que compartim aquesta estrategia de govern, o millor dit de no govern, que estan fent JuntsXSi i la CUP i que tenim la sensació que cada vegada ens porta més cap a un carreró sense sortida.

Moltes gràcies.”

Segona intervenció…

“Desenganyem-nos, de debò, si a les eleccions del 20 de desembre no hi ha un canvi profund al govern de l’Estat espanyol, si no fem fora al PP, els seus aliats i la seva marca blanca que es diu Ciutadans, no és que continuarem paralitzats com estem ara, sinó que el que ens passarà és que tindrem un retrocés encara més gran.

Els hi agradi o no a Junts X Si, perquè a vegades sembla que no els hi agrada i que no necessiten ajuda de ningú, a l’estat espanyol hi ha forces polítiques d’esquerres i progressistes que estan a favor de que es reconegui a Catalunya com a nació amb dret a decidir el seu futur i que no tindrien cap problema en avalar un referèndum vinculant a Catalunya: Izquierda Unida, Podemos, Unitat Popular a Madrid, Compromís al País Valencià, El Bloc a Les Illes, la Chunta a l’Aragó, les Mareas a Galícia… i molta gent progressista que si guanyen, o tenen capacitat de condicionar el Congres de Diputats que surti de les eleccions del 20D, ens poden ajudar en aquest camí, per la via democràtica i reconeguda internacionalment, que és el de votar en referèndum.

¿Tan desgavellat és recomposar l’unitat d’acció d’aquell 80% de catalans i catalanes que en el seu dia vam dir SI a una Catalunya que lliurement pogués decidir, via referèndum, el seu futur?

El que no pot ser és que per voler-ho tot ens quedem pitjor de com estàvem. Vigilem, doncs, perquè no sigui cas que allò que avui ens pot semblar perfecte, demà acabi sent el contrari d’allò que avui és bo.

Moltes gràcies.”