El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès) és el nou model de tractat de lliure comerç que s’està negociant entre la Unió Europea i els Estats Units, amb la intenció de crear la zona de lliure comerç més gran del món. Però, atès que els aranzels entre la UE i els EUA són ja actualment molt baixos, aquest nou model de tractat el que fa és centrar-se en la liberalització de tots els sectors per aconseguir una harmonització legislativa, és a dir, unificar lleis a banda i banda de l’Atlàntic, per tal de reduir costos i retards innecessaris per a les grans empreses transnacionals. Un capítol especialment polèmic és el de la protecció de les inversions, pel qual qualsevol inversor privat internacional podrà desafiar, davant tribunals internacionals poc transparents, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interfereixi amb els seus beneficis. Per exemple, una moratòria al fracking o una regulació sanitària de substàncies tòxiques poden ser objectes de demandes als governs. D’aquesta manera s’aprofundirà en les retallades en els drets laborals, justificats per la reducció de costos i basats en la política antisindical dels EUA, i en les privatitzacions de serveis públics (segons el tractat, els serveis públics no són més que béns sobre els quals negociar i obtenir marge de beneficis). Hem de tenir ben present que el TTIP té, entre els seus objectius, la liberalització total dels serveis públics, l’obertura de prestació dels mateixos a les empreses transnacionals i les licitacions de béns i serveis de totes les administracions públiques; uns objectius que posen en perill el funcionament públic de tots els serveis d’interès general, a tots els nivells també en l’àmbit municipal, i que comprometen la lliure facultat de gestió política dels representants triats democràticament per la ciutadania. Aquesta harmonització legislativa a la baixa que vol impulsar el TTIP, aplicant la legislació més beneficiosa per a les grans corporacions, afectarà a: -Polítiques mediambientals i del dret a la salut: es flexibilitzarà l’ús del fracking, s’augmentarà la producció i venda de transgènics, l’ús de toxines i substàncies perilloses, entre altres, que compten amb legislació més favorable als EUA. -L’agroindústria es veurà afavorida en detriment de les petites explotacions més sostenibles, i per tant es ressentirà la sobirania alimentària i la qualitat en l’alimentació. -La propietat intel·lectual i ús i accés a internet: s’aplicarà la legislació nord-americana que facilita la vigilància cibernètica i l’accés a dades personals, i pena el compartir arxius a la xarxa; ia més blindarà les patents, reduint per exemple la possibilitat d’accés a medicaments genèrics. Per tot això, Guíxols des del Carrer – Entesa farà una petició formal al proper Ple Municipal perquè es faci una campanya de difusió del TTIP entre la ciutadania i que la ciutat s’adhereixi a la campanya “Ajuntaments contra el TTIP”