El Ple municipal ha aprovat la nostra proposta per reforçar la recollida selectiva de la fracció tèxtil, que en l’actualitat presenta unes dades dolentes. Aquesta recollida es fa a través d’un conveni de col·laboració amb l’entitat FUNDACIÓN HUMANA. Un dels problemes que arrosseguem és que  aquest conveni no s’ha revisat en els darrers 11 anys, provocant que tinguem una escassa recollida selectiva d’aquesta fracció. Hem de pensar que tot aquell residu tèxtil que no es recull selectivament va a parar a la fracció del rebuig, cosa que té un doble efecte nociu. El primer mediambiental, perquè un cop el residu tèxtil ha anat a parar a l’abocador a es descompon i allibera metà,  un gas d’efecte hivernacle. I el segon econòmic, perquè vol dir que passa a engrandir directament la fracció rebuig, cosa que repercuteix directament en el preu del cànon de les escombraires i encareix el rebut. Per això és tant important tenir una bona recollida de la fracció tèxtil. Amb la nostra proposta aprovada en Ple aconseguirem passar de 14 a 22 contenidors de recollida tèxtil, estudiar una millor ubicació dels mateixos, incorporar elements de tecnologia en les freqüències de les recollides i, finalment, impulsar accions i campanyes per sensibilitzar a la ciutadania en general sobre la importància de fer una bona recollida selectiva de la fracció tèxtil.

També s’ha aprovat la segona de les nostres mocions, aquesta per donar un impuls a la regulació efectiva del lloguer en el nostre municipi. L’aprovació, ara farà any i mig, de l’í­ndex de referència de preus en el lloguer va provocar un augment desmesurat dels lloguers de temporada. El fenomen de la substitució de lloguers habituals per temporals s’ha estès a tot arreu, també a Sant Feliu de Guíxols, perquè és la manera opaca d’esquivar el topall de preus.  L’entrada en vigor recentment de la Llei 11/2025 dona un gir a la situació. A partir d’aquest moment la regulació de preus s’aplica també als lloguers de temporada, que només es poden destinar a cobrir una necessitat puntual i transitòria (estudis, feina temporal, obres a la llar habitual…). Aquesta especificació s’haurà d’acreditar en el contracte. Però perquè la Llei sigui efectiva cal un control de la mateixa. És la manera de garantir que la regulació de les condicions i dels preus sigui real. Aquesta feina d’inspecció s’ha de fer des de la Generalitat, però també hi poden col·laborar els ajuntaments. És per això que l’Oficina Local d’Habitatge adequarà un punt d’informació i assessorament sobre la normativa actual en matèria de regulació dels lloguers, al mateix temps que es farà una feina de supervisió de l’oferta publicitària sobre lloguer a la ciutat i, arribat el cas, es faran les denuncies necessàries sobre els contractes fraudulents. Amb l’aprovació d’aquesta moció posem al capdavant el fet de salvaguardar els interessos de les persones llogateres, en el ben entès que l’habitatge és un dret que cal garantir i preservar. Per això, a nivell del Parlament de Catalunya, els Comuns hem forçat aquesta nova regulació del lloguer i, a nivell municipal, estem vigilant que es compleixi.

En un altre punt de l’ordre del dia, el Ple ha aprovat dues de les quatre al·legacions que la nostra formació va presentar a l’aprovació inicial del Programa de Masoveria Urbana. Recordar que el Pla Local d’Habitatge 2023-2027 incorporava, a partir d’una esmena que va presentar Guíxols des del Carrer, l’elaboració d’un Programa de Masoveria Urbana a la ciutat. Aquest compromís es va concretar en el Ple de setembre de 2025, amb la presentació de l’aprovació inicial del programa en qüestió. Llavors vam considerar que hi havia algunes mancances que calia corregir i vam presentar al·legacions, quatre en concret, que s’han acabat resolent en aquest darrer Ple amb l’aprovació de dues de les mateixes. Amb la primera d’elles, l’Ajuntament adquireix un rol més impulsor en relació a la masoveria urbana, a banda de col·laborador que és el que inicialment tenia, i s’obre la porta a la possibilitat de promoure projectes de masoveria urbana directament a través d’immobles de propietat municipal, o també fent cessió d’aquests a cooperatives d’habitatge.  La segona al·legació que millora el text és la que fa referència al tema formatiu, que en el text aprovat inicialment no es contemplava. Resulta evident que en un projecte de masoveria urbana adquireix especial rellevància els coneixements i les aptituds que les persones masoveres tinguin al moment de valorar que saben i que poden fer (enguixar, pintar, arreglar portes i finestres, enrajolar, tasques d’electricitat i fontaneria … ) En aquest sentit l’al·legació aprovada introdueix la realització d’una formació bàsica en temes de rehabilitació i conservació de la llar, que per exemple podrien fer les persones interessades mentre estan en llista d’espera del programa.

No ha estat igual en el cas de les al·legacions que vam presentar a l’Inventari Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH), bàsicament perquè s’incorporessin una sèrie de béns municipals que finalment s’han quedat a fora. Al nostre entendre aquest és un inventari que neix infravalorat i, en conseqüència, l’obtenció de recursos públics per reinvertir en habitatge protegit deixa de ser una prioritat estratègica. Amb l’aprovació que s’ha fet s’han deixat a fora una vintena de béns immobles (solars i edificis), alguns d’ells ben valorats en el mercat immobiliari, i que si mai es posen a la venta els diners que s’obtinguin no aniran a polítiques d’habitatge, malgrat la situació actual, però si que podran anar a altres despeses com asfaltar carrers, fer pavellons o qualsevol altra inversió. La sensació és que aquest PMSH està fet més per cobrir l’expedient, que no pas perquè al darrera hi hagi una veritable planificació estratègica.