En el Ple d’avui tots els grups del consistori han votat a favor de la nostra moció del NO A LA GUERRA, amb un matís important: enlloc de penjar una pancarta a la balconada el que es farà serà que en el cartell electrònic lluminós que hi ha a l’entrada de la ciutat es projecti el NO A LA GUERRA. Diríem que és com una mena de pancarta electrònica. Per a nosaltres és una manera important de mostrar la solidaritat del municipi amb les milions de persones que actualment ho estan passant malament per culpa dels conflictes bèl·lics, i també per conscienciar sobre la importància de defensar la pau. Cal condemnar l’ús de la guerra com a instrument de política exterior i fer una crida a la societat civil a mobilitzar-se a favor de la pau i en defensa del NO A LA GUERRA en qualsevol punt del planeta. En contextos com l’actual de crisi humanitària a escala mundial és important que les institucions públiques juguin un paper de conscienciació i mostrin un missatge que reforci valors cívics com la convivència, el diàleg i el respecte. A més, la moció i la projecció del NO A LA GUERRA representa una nítida defensa de la cultura de pau i expressa la solidaritat amb les víctimes civils dels conflictes armats.

També s’ha aprovat l’altra de les nostres mocions, en aquest cas de suport a la limitació de les compres especulatives d’habitatge, en línia amb l’acord a què han arribat el grup dels Comuns i el Govern de Catalunya. És un fet que la compra especulativa, és a dir adquirir pisos per revendre’ls ràpidament o acumular ventes per maximitzar beneficis a futur, redueix substancialment l’oferta real disponible i pressiona els preus a l’alça. Això es dona principalment, i d’una manera molt preocupant, en zones declarades d’habitatge tens, com seria el cas de Sant Feliu de Guíxols. Permetre lliurement que actors amb gran capacitat econòmica, com fons d’inversió o grans tenidors, competeixin en igualtat de condicions amb ciutadans i ciutadanes que busquen una primera residència genera una gran desigualtat i una evident desprotecció. Per això limitar aquestes pràctiques, com es desprèn de l’acord entre Comuns i el Govern de Catalunya,  ajudarà a corregir aquesta asimetria, a garantir que l’accés a l’habitatge sigui un dret i no depengui exclusivament del poder adquisitiu i, en definitiva, a què es tracti d’un dret veritablement accessible. D’aquesta manera es posa el dret social que té l’habitatge per damunt del seu valor especulatiu de mercat. Ara tocarà està atents i vigilar que el govern municipal vagi en sintonia amb allò que aprova, perquè no seria la primera vegada que en matèria d’habitatge diu una cosa però a la pràctica no la fa. Exemples d’aquests en tenim un quants, l’últim la posada en marxa d’una Taula local de coordinació pel dret a l’habitatge, amb la qual es govern Motas es va comprometre ara fa un any i encara estem esperant.

Finalment, en l’apartat de precs i preguntes, hem reiterat la nostra queixa per l’estat de les fonts d’aigua pública del nostre municipi,  on gairebé un terç de les 57 existents presenten un estat que necessiten alguna actuació de millora o manteniment o, directament, ja no ragen. Amb l’arribada de l’estiu passat el nostre grup va proposar la redacció d’un pla de millora i adequació de les fonts públiques. El govern de TxSF i PSC ho va desestimar, afirmant que era innecessari perquè  “ja s’estava fent una feina d’inspecció i un manteniment continu de totes les fonts del municipi”. Doncs bé, gairebé un any després no només les fonts que llavors no rajaven aigua continuen sense fer-ho (Plaça de l’estació d’autobusos, Jardins Juli Garreta, Plaça Alabric, Parc Central, Plaça Gaziel o Placeta Sant Joan), sinó que a més se n’hi han afegit de noves, com la de la Placeta Sant Pere o la de la Plaça del Mercat, que actualment tampoc funcionen. Però això no és tot. La font de la Plaça Sant Sebastià porta anys sense aixeta, tot i que aviat farà un any que el govern va dir, a una pregunta del nostre regidor, que “pròximament es restaurarà”. Recordem que aquest és el mateix govern que va treure fa uns anys, sense donar cap explicació al respecte, la font que hi havia a la Plaça Sot dels Canyers. Aviat tornarà l’estiu i els episodis de forta calor. Durant aquests períodes hidratar-se molt sovint i beure força aigua és un dels consells més estesos per les autoritats sanitàries. Per això és important que les fonts públiques funcionin correctament. L’aigua és un bé comú i com a tal ha d’estar a l’abast de tothom. Les fonts públiques, i al marge de cobrir també casos puntuals de pobresa i de falta de subministrament en la llar, estan especialment pensades per a atendre les necessitats de les persones vianants i ciclistes durant les èpoques de més calor, i també per omplir la botelleta d’aigua que fan servir pels orins les persones que passegen gossos. Veurem si, per fi, en els propers mesos es posen les piles o tot continua com sempre.