“Hi ha una nova llei que afecta directament als ajuntaments i s’ha d’aplicar a partir de 2025”

És cert, però hi ha un matís prou important que sempre s’endescuiden de dir. La llei afecta directament als ajuntaments i s’ha de començar a aplicar el 2025, però cal aclarir que en cap cas arriba per sorpresa, com s’ha volgut donar a entendre. L’abast de la seva aplicació es coneixia des de l’any 2018 i és l’any 2020 quan l’Agència de Residus de Catalunya la posa en el centre de l’actualitat amb l’aprovació del PRECAT20 (Programa General de Prevenció i Gestió de Residus de Catalunya). Finalment es materialitza l’any 2022, quan el govern estatal dona 3 anys de marge als ajuntaments abans de la seva entrada en vigor. És a dir que el govern actual ha tingut, com a mínim, 6 anys de marge per prendre determinades decisions amb el propòsit d’incrementar els nivell de recollida i reciclatge que, entre altres coses, haguessin permès una pujada molt menor del rebut, si és que hi hagués hagut pujada. Al llarg d’aquests anys el nostre grup ha presentat propostes que anaven en aquest sentit, però mai han estat ateses.

“Es tracta d’una taxa nova”

No, és la mateixa taxa de sempre. Diferent passa en aquells municipis que, històricament, han pagat les escombraries en el mateix rebut de l’IBI (aquesta és una pràctica habitualment, principalment, en ciutats de l’àrea metropolitana). Llavors si que han hagut de crear una nova taxa, perquè la normativa és molt clara al respecte: els ajuntaments han de disposar d’una taxa  específica i diferenciada per a la gestió dels residus.

“La llei diu que, ara, el 100% del cost de la taxa de residus ha de repercutir en la ciutadania”

Exactament no diu això. El que diu és que la taxa no pot ser deficitària i que, paulatinament, els  ajuntaments hauran d’incorporar elements que tinguin en compte el comportament dels ciutadans i les ciutadanes en la generació i reciclatge de residus, d’acord amb el principi de qui contamina paga. El problema ve quan, com és el cas de Sant Feliu de Guíxols, no s’ha fet, paulatinament, la feina que s’havia d’haver fet. Llavors és quan la repercussió del 100%, com que no hi ha sistemes de medició, afecta a tothom per igual, indistintament de si en una llar es recicla bé o malament. D’aquí ve la pujada generalitzada i lineal del rebut de les escombraries els darrers anys.

“Portar les escombraries fins a Lleida, després del tancament de Solius, encareix el procés”

És cert, però aquesta afirmació no deixa de ser una cortina de fum perquè l’increment en el cost del transport, com a conseqüència dels quilometres de més que s’han de fer, l’assumeix directament la Generalitat i no el municipi. El nostre problema no ens ve pel quilometratge, sinó per la gran quantitat de la fracció rebuig que generem: més de 8.000 tones anuals, que representen una taxa de 1,8 quilos per habitant i dia (per anar bé aquesta taxa hauria d’estar en 1,2). Aquesta gran quantitat de rebuig fa disparar el preu del cànon per tona i ens obliga a haver de pagar més cada any, conseqüència directa d’un mal reciclatge i no del transport.

“Amb el nou contracte de les escombraries implantat el 2021, es comença a notar una millora en els resultats”  

És cert, però és una afirmació que cal contextualitzar. Hi ha dos sistemes reconeguts de recollida selectiva: l’anònim, que es basa en la recollida a través dels contenidors a la via pública, i el personal, que es basa en una recollida que permet quantificar i qualificar els residus dipositats. Aquest últim sistema té dos possibles models: la recollida feta a través dels anomenats contenidors intel·ligents, o bé, la recollida feta en origen, és a dir, el sistema conegut com a porta a porta. Hi ha nombrosos estudis tècnics que avalen que l’únic sistema que permet arribar al sistema de pagament per generació i fer-ho de manera precisa és el porta a porta.  El nou contracte de les escombraries fet el 2021 era una oportunitat històrica per avançar cap a una taxa justa i fer-ho a partir de la implantació gradual del porta a porta, o com a mínim, de la instal·lació de contenidors amb xip. Tres anys després encara no s’ha fet res i, malgrat això, és cert que s’ha avançat i que Sant Feliu de Guíxols ha passat en aquests anys d’un 42 a un 51% de recollida selectiva acreditada; no obstant, caldria puntualitzar que la millora es deu, principalment, al fet de què estàvem molt avall i que s’ha omplert la ciutat amb molts més contenidors que abans, amb els problemes que això comporta. Arribat aquest punt cal recordar que està comprovat que  amb un sistema de recollida basat en contenidors oberts a la via pública no és possible superar el 55% de recollida selectiva i que, per tant, aquest sistema no permet avançar cap un pagament per generació o, el que és el mateix, cap una taxa justa. Els objectius que la llei marca en reciclatge municipal són 50% el 2020, 55% el 2025 i més del 60% pel 2030. Sense un canvi en el model, no arribarem als objectius establerts i, conseqüència de no arribar, cada any haurem de pagar més perquè el preu del cànon serà superior per aquells ajuntaments que no arribin als mínims. De fet, ja podem avançar que de cares al 2026 hi haurà una nova pujada.

“Tots els municipis ens trobem allà mateix”

Simplement és fals.  El primer que cal puntualitzar és que el preu final del rebut i en conseqüència la seva evolució cap a una taxa justa, que és l’objectiu principal de la nova normativa,  és sempre directament proporcional al sistema de recollida que s’utilitza en origen.  D’aquesta manera trobem tres tipus de municipis:

-Els del nivell elemental, amb una quota única que es calcula en funció d’uns paràmetres determinats (per exemple, el valor cadastral) i a la qual se li poden aplicar determinades reduccions (per exemple, per anar més vegades a la deixalleria, per a campanyes de compostatge domèstic o  per a persones en situació de risc d’exclusió social). Són els municipis que, com el nostre, més han notat la repercussió de la taxa, això si, cadascun dins de la seva pròpia casuística (per exemple, no serà el mateix un municipi amb un servei de deixalleria que funcioni correctament o un altre, com seria el nostre cas, on aquest servei continua pendent de millores importants des de fa anys). En aquesta situació elemental es troben al voltant del 60% dels municipis de Catalunya i tots ells tenen dues coses en comú: el sistema de recollida es basa en contenidors obert situats a l’espai públic i el seu nivell de reciclatge no supera, en el millors dels casos, el 55%.

-Hi ha un segon nivell de municipis, el mitjà, on ja tenen la quota dividida en dos: una part en funció de paràmetres determinats i una altra de variable que va en funció del comportament detectat a partir de criteris que permeten estimar dades reals de generació i qualitat de separació. En aquest nivell estarien aquells municipis que, per exemple, disposen de contenidors intel·ligents en el carrer, o bé, que estan en un procés gradual d’implantació del sistema de recollida conegut com el porta a porta. En aquest nivell, on la nova normativa els ha afectat en menor mesura, trobaríem  els 311 municipis de Catalunya que tenen uns nivells de recollida selectiva que se situen entre el 55 i el 75%.

-I, finalment, hi ha el nivell avançat que són els municipis que tenen una quota individualitzada en funció del comportament de cada llar. Són els municipis de Catalunya on el porta a porta ja està implantat en totes les seves fraccions i on els veïns paguen en funció del que llencen. Aquí el percentatge de recollida selectiva supera el 75%. Aquests són els 50 i escaig municipis que a hores d’ara ja tenen implantat el pagament per generació, la coneguda taxa justa, i als quals la nova normativa que entra el 2025 no els afectarà en absolut.