La compareixença del regidor d’habitatge posa en evidència que no s'han fet els deures i que s'està posant en risc l'equilibri residencial a la ciutat
Mentre la construcció encarada a la segona residència i als usos turístics no para de créixer, trobar un habitatge de lloguer assequible a Sant Feliu de Guíxols per viure-hi tot l’any s’ha convertit en una quimera. A la falta d’iniciatives polítiques d’aquest govern municipal per a la construcció d’habitatge durant els darrers deu anys, veurem en què acaba l’enèsim anunci fet per l’Alcalde ara fa poc dies, cal sumar-hi la seva nul·la predisposició per fer front a la problemàtica dels pisos turístics.
La resposta del regidor d’habitatge en el darrer Ple, a proposta de la compareixença sol·licitada pel nostre grup per conèixer les mesures que s’estaven treballant en el tema dels pisos turístics, va ser, simplement, caòtica. Va barrejar temes que no tenien a veure amb la sol·licitud de compareixença i va marejar amb un seguit de dades que poc aportaven a la qüestió. Simplement va fugir d’estudi i, això si, va anunciar alguna mesura, com la de fer un control dels pisos turístics a través de contrastar dades a la web o treballar la redacció d’una ordenança municipal, que ja havia anunciat dos anys enrere. Però si llegim entre línies i anem a la síntesi de la seva intervenció, aquesta és clara: encara no tenim ordenança ni pla d’inspecció, tampoc s’espera que en tinguem a curt termini i, el que és pitjor, no se sap quan és començarà a treballar la modificació del planejament urbà. Aquest és un tema important, que ve marcat pel Decret Llei 03/2023, i que ha de permetre compaginar aquesta compatibilitat de l’ús turístic amb les necessitats d’habitatge que té la ciutat.
Actualment Sant Feliu de Guíxols té 1.153 pisos turístics, sense comptar els irregulars o que no tenen la corresponent llicència municipal. Aquesta dada significa un coeficient superior als 5 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants en el municipi, cosa que afecta negativament a l’habitatge residencial i posa en risc l’equilibri en l’entorn urbà. Després no ens ha d’estranyar que els nostres joves que s’emancipen acabin marxant a altres poblacions.
Leave a Comment
You must be logged in to post a comment.