Mentre el projecte del nou museu Thyssen mereix tota l’atenció i tots els recursos disponibles (i fins i tot dels que no tenim), la reconversió de les cases del Baldiri en un espai municipal i multifuncional des d’on treballar aspectes locals lligats a la cultura i sobretot a l’interculturalitat, és ràpidament descartat. El primer, que és un projecte per a 20 anys (el temps del contracte de lloguer de les obres d’art), necessita d’una inversió inicial d’uns 13 M€. El segon, un projecte que seria per sempre, tindria una inversió que no arribaria a 0,5 M€. Però aquest últim projecte no interessa, com va quedar demostrat en el darrer Ple municipal amb el vot contrari del partit de l’Alcalde i dels socialistes.

I no interessa, bàsicament, perquè no es correspon amb el model estereotipat d’atraure cada cop a més persones visitants en bé d’allò que alguns mal anomenen el “turisme cultural”. I això passa quan avui mateix a Sant Feliu de Guíxols tenim altres prioritats i necessitats força més urgents,  com per exemple, disposar d’habitatge protegit, tenir una nova residència pública per a gent gran, disposar d’una nova escola d’adults o, simplement, fomentar la cultura des d’una vessant més propera i multicultural que afavoreixi la cohesió social.

I no es tracta de tenir fòbia al turisme, al contrari el dret a viatjar i a fer turisme hauria de quedar garantit per a tothom, del que es tracta és de ser contraris a la massificació turística que no té respecte pels recursos naturals del territori, que impedeix l’accés a l’habitatge assequible, que genera precarietat laboral i que, a grans trets, només beneficia a uns pocs. I el nou Thyssen es correspon, encara que alguns ho sàpiguen vestir molt bé, amb el vell model de turisme massiu.