D’entrada cal dir que el projecte d’un nou Museu Thyssen comptava l’any 2017 amb el nostre consens, però que al llarg dels darrers anys aquest projecte ha anat patint una transformació gradual fins a capgirar-se com un mitjó, passant de tenir un cost aproximat d’uns 7 M€ als gairebé 13 M€ actuals, això sense comptar les despeses per la intervenció arqueològica que s’haurà de fer a la Plaça Abadia, i que ha passat de ser respectuós amb el conjunt patrimonial i arquitectònic del Monestir i el seu entorn, a construir un cup de 5 metres d’alçada al mig de la Plaça Abadia i ocupar una part dels Jardins del Monestir (sort que a partir d’una al·legació presentada pel nostre grup la Generalitat va obligar a justificar en el projecte que el tancament del C/Horta no és necessari per a la seguretat i la gestió del Museu i que, en aquest sentit, l’accés als Jardins del Monestir podrà funcionar de forma independent als horaris del Museu).

En resum, el projecte que finalment el govern de TxSF i PSC ha tirat endavant és, al nostre entendre:

-Temerari, perquè el govern sempre ha argumentat que aquest era “un projecte de país” i que la seva construcció aniria a càrrec de les diferents administracions (Estat, Diputació i Generalitat) i de fons europeus. No obstant, avui ens trobem que dels 13 M€ requerits inicialment per a la construcció, falten encara 5 M€ per cobrir. Per cert, no hem de perdre de vista que l’obra en si, els 13 M€, és per albergar la col·lecció de pintura catalana de la baronessa durant 20 anys. No és cap donació a la ciutat, és un contracte per 20 anys. En aquest escenari, resulta prou evident que si l’obra es licita per fases, com ha dit el govern que es faria, ens podem trobar que arribi un moment on la ciutat hagi de fer front a aquests 5 M€ que falten. Començar a licitar l’obra, com es farà un cop aprovat el projecte, sense tenir garanties a dia d’avui de poder cobrir la totalitat del pressupost sembla, com a mínim, arriscat.

-Extemporani, perquè en l’actualitat ja no es donen aquestes curses museístiques que es donaven anys enrere per tenir un museu públic de reclam dotat d’un contingut que és privat. Hi ha molts exemples de museus inaugurats els darrers anys sense fons propis que han fracassat. La cultura no es construeix a cop de talonari. Nosaltres, a Sant Feliu de Guíxols, ja tenim elements locals culturals, multiculturals i interculturals de gran valor, només cal que sapiguem trobar-lis l’enfocament i el lloc adient. Un museu és un espai d’expressió de sensibilitats culturals i artístiques, un lloc de construcció de memòries i identitats i un instrument de projecció de manifestacions diverses, i tot això ho podem tenir sense necessitat d’hipotecar-nos com a ciutat per aconseguir tenir el museu amb més glamour de la Costa Brava. No té sentit. Hi ha altres maneres, com hi havia altres projectes Thyssen menys costosos, de fomentar i dinamitzar la cultura en el sentit més ampli de la paraula.

-I megalòman, perquè per més que es vulgui revestir el projecte com un motor econòmic de la ciutat i una eina per a la transformació i la cohesió social, al final del que es tracta amb aquests 13 M€ (si a la llarga no són més) és d’aixecar una nova construcció a la ciutat que cobreixi les expectatives personals de l’Alcalde, que sempre ha somiat amb el seu llegat, i de la baronessa, que simplement ho veu com una oportunitat de negoci més.