Les últimes modificacions del Pla territorial sectorial de l’habitatge de la Generalitat de Catalunya (PTSH) fixen en un 10% el percentatge mínim dels habitatges que s’hauran de destinar a lloguer social. Aquest percentatge serà d’obligat compliment per aquells municipis que, com és el cas de Sant Feliu de Guíxols, han estat declarats “àrees tenses d’habitatge” i s’haurà d’anar assolint de manera progressiva al llarg dels propers 20 anys. A Sant Feliu de Guíxols aquest percentatge se situa actualment en el 0.8%, i això vol dir que per complir amb l’objectiu la ciutat haurà d’incorporar a la borsa de lloguer social, d’aquí al 2044, uns 30 habitatges per any. Un repte gens fàcil i que necessitarà sens dubte d’una implicació important; una implicació que, al menys en aquests moments, no hem detectat en el govern actual.

El PTSH també fixa l’objectiu de solidaritat urbana en el 15%, és a dir, estableix que al llarg dels propers 20 anys s’han de destinar a polítiques públiques d’habitatge el 15% del total dels habitatges d’un municipi, bé sigui a través de lloguer social o d’habitatges de protecció oficial (HPO). D’acord amb aquest objectiu, i tenint en compte les persones joves que necessitaran emancipar-se en els propers anys i les necessitats actuals (la borsa municipal de lloguer té una demanda que multiplica per cinc l’oferta), Sant Feliu de Guíxols requerirà la promoció de, com a mínim, 297 habitatges d’ús social durant els propers cinc anys (2024-2029). És evident que aquest és un objectiu difícil d’assolir per a la nostra ciutat, més encara si tenim en compte que l’última promoció d’HPO es va fer l’any 2009 i que el govern actual porta anys endarrerint les obres de construcció d’habitatge públic, per exemple a l’antiga fàbrica surera Trachsler (una obra anunciada des de fa més de dos anys i que continua del tot aturada) o en els antics hotels procedents de la herència dels Anlló.

És evident que cal adaptar, quan abans millor, la normativa urbanística de la ciutat a la nova realitat del pla sectorial d’habitatge i posar damunt la taula propostes concretes, com per exemple, incorporar la clàusula de la reserva del 30% dels habitatges de nova construcció, donar incentius fiscals a la construcció de vivenda HPO o accelerar el desenvolupament d’aquells sectors de la ciutat on el planejament urbà projecta la construcció d’habitatge protegit. Ja avancem que al llarg dels propers Plens municipals tindrem ocasió de debatre al respecte.