Actualment, i conseqüència de la recent declaració de preemergència per sequera, tenim limitat el consum d’aigua, incloent activitats econòmiques i comercials, a 210 litres per persona i dia. El passat mes d’octubre, segons dades de l’ACA, Sant Feliu de Guíxols va gastar 225 litres per persones i dia, per sobre del que actualment seria òptim. També hi ha altres limitacions que afecten al reg, a l’oci i a la neteja de vehicles. De no millorar la situació, a primers de l’any vinent ens podríem trobar en fase d’emergència, amb la que encara s’accentuarien més les restriccions. Les mesures que proposem per aplicar de manera immediata són:

-Engegar una campanya àmplia mediàtica de divulgació informativa per a la conscienciació de l’aigua com un bé comú, el seu ús i els mecanismes per l’estalvi.

-Constituir una comissió de treball per actualitzar l’ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua, amb el propòsit d’adaptar-la als temps actuals i fomentar la col·locació de dipòsits i cisternes d’emmagatzematge pluvials i afavorir l’ús d’aigües freàtiques.

-Establir mecanismes de control per tal de detectar aquells consums excessius que incompleixen les restriccions i procedir a obrir els corresponents expedients sancionadors.

-Treballar l’estat actual de les canalitzacions de la xarxa pública d’aigua amb la finalitat de reparar les possibles fuites, o evitar-les si es comprova que la canalització presenta un estat deficient.

A banda del que tenim regulat normativament, la situació actual requereix poder mirar més enllà per diverses raons. La primera perquè, en el marc actual de l’emergència climàtica, tot indica que els episodis de sequera severa seran cap cop més freqüents i, fins i tot, poden aguditzar-se si no fem canvis substancials en el nostre dia a dia. En segon lloc perquè calen polítiques públiques transversals que tinguin a veure amb l’ús i la gestió eficient de l’aigua, un bé públic i cada cop més escàs. I, en tercer lloc, perquè des dels municipis hem de pressionar perquè el model econòmic i social que tenim com a país sigui conseqüent amb l’objectiu de garantir el dret humà de l’accés a l’aigua i al sanejament, alhora que garanteixi el cabal ecològic del rius, imprescindible per la biodiversitat del nostre entorn i l’equilibri dels ecosistemes. I, per tot plegat, resulta imprescindible avançar cap a una gestió pública de l’aigua.