El Ple d’avui ha aprovat inicialment el projecte per ubicar el futur Museu Carmen Thyssen de pintura catalana en el conjunt històric del Monestir. Ho ha fet amb els vots a favor del govern i ERC, l’abstenció de JxCAT i els vots en contra de MES i de la nostra formació. Aquest és un projecte que en qüestió de pocs anys ha passat de ser un projecte gran, que la nostra formació compartia en molts aspectes,  a ser un projecte megalòman que pensem s’escapa de les possibilitats reals que té la ciutat.  I això ho veiem en el pressupost, que ha passat de 5 a gairebé 13 milions d’euros, i també en l’aparició d’alguns elements grandiloqüents que amenacen en trencar l’harmonia del conjunt arquitectònic i patrimonial del Monestir, com és la construcció d’un  cub de 5 metres d’alçada a la Plaça de l’Abadia i que es connectarà amb l’interior del Monestir a través d’una obertura en el mur. Per altra banda, els Jardins del Monestir, que la ciutat va adquirir amb el compromís de convertir-se algun dia en un parc públic i d’accés gratuït, s’integraran també en el projecte del Thyssen i la Casa Blasco, un altre espai comprat per la ciutat en teoria per a ús públic, es convertirà, així ho especifica el projecte, en un restaurant.  A tot això, l’aprovació inicial del  projecte impica que avui la ciutat ha de fer front a 6,2 milions d’euros, perquè, a banda de bones intencions i declaracions, dels 13 milions necessaris només n’hi ha compromesos 6,8 (1,2 de la Diputació, 3,5 dels fons europeus i 2,1 de la Generalitat, tenint en compte que aquests últims encara s’ha veure com es concreten d’aquí al 2025).  A més, tot plegat s’ha fet, com ha reconegut el propi govern, sense tenir damunt la taula cap estudi previ de viabilitat econòmica que determini si, una vegada finalitzada l’obra i tenint en compte que es tracta d’un acord de cessió per 20 anys, el museu tindrà l’equilibri raonable entre el benefici privat i el públic que ha de tenir qualsevol cooperació pública-privada que es faci . Tampoc hi ha un estudi de costos atenent a la naturalesa del projecte, ja que durant 20 anys l’amortització de la inversió requerirà fer front a uns costos anuals importants en manteniment, personal i seguretat. Ni tampoc l’estudi museístic determina quines seran les 130 obres que, finalment, formaran part de l’exposició permanent de pintura catalana i que, se suposa, han de ser el reclam del projecte. En general són moltes incerteses per tants diners invertits, més encara en uns moments on les necessitats de la ciutat i de la seva gent també són moltes, i això ha fet que la nostra formació hagi optat per votar que no. Estem convençuts que aquest no és el projecte que millor s’adapta a la nostra realitat com a ciutat, sense que això vulgui dir, en cap cas, que no puguin haver-hi altres projectes igualment interessants pel futur museu des d’un punt de vista cultural i de reclam turístic.

Menys sort ha tingut la nostra proposta de modificació del POUM per a una millor protecció del paisatge de Sant Feliu. La nostra ciutat gaudeix d’una gran riquesa i diversitat de paisatges, que van des del seu litoral fins als parcs dels seu interior, passant pel paisatge pròpiament urbà. Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni de la ciutat que és de tots i totes i que cal preservar i millorar. No obstant, el govern no ho veu de la mateixa manera (tampoc ens ha d’estranyar vistes algunes obres que s’han autoritzat o altres que s’estan projectant).

La proposta que hem presentat, i que el govern ens ha rebutjat, aprofundia en aquesta protecció partir d’una sèrie d’elements que pensem caldria potenciar:

-El primer, que el paisatge de Sant Feliu de Guíxols i del seu entorn sigui considerat, en tot el seu conjunt i de manera global, com un bé d’interès col·lectiu supeditat a l’interès públic. Si això no ho tenim clar, difícilment avançarem en la seva protecció.

-El segon era l’elaboració de la Carta del Paisatge. Aquest és un document que hauria de permetre a la ciutat disposar d’un marc comú de referència que faciliti l’entesa i el consens entre totes les parts implicades en les transformacions i la gestió del paisatge, sovint amb visions i interessos no coincidents. També, hauria de treballar la inclusió al Catàleg de Bens Protegits del municipi d’aquelles àrees, entorns, espais i itineraris que reuneixin els valors i condicions objectives per a la seva inclusió, impulsant ,en el seu cas, que aquells paisatges  que tinguin un més alt valor específic puguin ser declarats com a  Bé Cultural d’Interès Local o com Bé de Protecció Urbanística.

-Un tercer element a potenciar són els estudis d’impacte i integració paisatgística, no només, lògicament sempre que siguin preceptius, sinó també en qualsevol tipus d’obra que tingui una presència visual. Aquest tipus d’estudis s’han de convertir en un habitual del nostre planejament.

-I l’últim element que es plantejava era l’aprovació d’una Ordenança Municipal del paisatge urbà de Sant Feliu de Guíxols que estableixi la regulació específica de les condicions d’adaptació a les que s’hauran d’ajustar les diferents actuacions que es puguin fer, tant públiques com de privats. Entre altres coses, l’Ordenança hauria de vetllar per la coherència de totes les actuacions que en matèria de paisatge urbà afectin a la ciutat i al tractament que es pugui donar a l’espai públic (mobiliari urbà, terrasses de bars i restaurants, marquesines, paviments, rètols, etc …)

Finalment el Ple també ha aprovat altres qüestions, entre elles la pròrroga del conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament per a la gestió de les places públiques de residència assistida per a gent gran (un centenar de places que en l’actualitat són del tot insuficients per atendre les necessitats que tenim a la ciutat i que el govern no es planteja augmentar)