Avui s’han reunit les respectives comissions informatives per dictaminar sobre els temes i assumptes que aniran al Ple d’aquest mes de desembre i que, amb motiu de les festes nadalenques, canvia de data. En lloc de com és habitual fer-ho l’últim dijous de mes, es farà dimarts vinent dia 21 com sempre a les 9 del vespre.

En aquesta ocasió la nostra formació recupera dues mocions que van quedar damunt la taula en l’últim Ple. Una per incidir de manera qualitativa i també quantitativament en els diferents àmbits d’intervenció en violències masclistes: sensibilització i prevenció, detecció,  atenció, recuperació i reparació; així com a l’elaboració d’un Pla de xoc contra la feminització de la pobresa i recursos per la inserció laboral de les dones. La segona és una proposta per restaurar al seu lloc original (la façana de l’Ajuntament) la placa que l’any 1919 es va decidir per consens col·locar en commemoració de la victòria dels aliats i homenatjar a les víctimes de la I Guerra Mundial, però l’any 1922 la placa va ser retirada després d’un canvi en l’alcaldia i sense cap tipus de resolució consistorial. Actualment la placa es troba guardada en el Museu de la Ciutat.

Aquest Ple també debatrà una proposta de tots els grups de l’oposició per actualitzar i modificar el Reglament regulador de la participació dels regidors i regidores i grups municipals en els mitjans municipals d’informació i comunicació (RSF, TV Costa Brava, #Guixols… ).

El govern, per la seva part, portarà al Ple el Pla Local de Joventut 2022-2025, el Conveni entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament per a la creació de l’Oficina Municipal d’Escolarització i les Bases que han de regular la concessió i justificació de les subvencions municipals per a clubs, entitats i organitzacions locals.

En aquest Ple hi haurà també una moció de suport al model d’immersió lingüística de Catalunya i de rebuig a la providència del Tribunal Suprem que no ha admès a tràmit un recurs del Govern català.  Aquesta decisió judicial és una pèssima notícia i una nova agressió al model d’escola catalana que ens situa en la inseguretat jurídica. No deixa de ser sospitós que en el moment de l’aprovació del pressupost estatal  i l’acord sobre la llei de l’audiovisual, la justícia en la seva vessant més conservadora torni a atacar el català. Aquesta no és la primera vegada que s’ataca, la LOMCE va ser un exemple més d’invasió de competències i d’utilització política del model educatiu. El Tribunal Suprem ja va dictaminar atorgar 6.000 euros a les famílies que demanessin escolarització en llengua castellana com a vehicular. Mesos més tard el Tribunal Constitucional anul·lava aquesta disposició de la LOMCE per entendre que envaïa competències perquè el règim lingüístic, a Catalunya, és competència autonòmica. Tenim una llei amb un ampli suport polític, social i pedagògic, la Llei d’Educació de Catalunya, com la legislació pròpia del país en matèria d’educació, que garanteix un model educatiu amb bons resultats acadèmics. L’alumnat assoleix els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües en finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades. Durant aquests més de 30 anys, el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, a garantir i a promoure la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada.