L’expropiació d’ús, o cessió d’ús d’habitatge, és una mesura inclosa en la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, concretament a partir de l’article 15 segons el qual, i emparant-se en l’interès social per atendre les necessitats de persones en risc d’exclusió residencial, les administracions públiques de Catalunya, també els ajuntaments, podran expropiar l’ús de l’habitatge buit  durant un període comprès entre els 4 i els 10 anys, sempre que concorrin les següents circumstàncies:

– Que els immobles estiguin situats en àrees declarades de demanda residencial forta i mercat d’habitatge tens (Sant Feliu de Guíxols ho és)

-Que els habitatges estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buits de l a Generalitat

-Que siguin propietat de grans tenidors (més de 10 propietats)  o entitats bancàries

-Que portin dos o més anys buits

Tot i que aquest articulat ha passat per vàries situacions, des de quedar suspès pel Tribunal Constitucional l’octubre de 2017, fins al de març del 2018 quan es va recuperar; no obstant, el gener d’aquest any el TC l’ha tornat a suspendre cautelarment. No obstant, per la via de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge es pot continuar obligant els grans tenidors a posar en lloguer els pisos buits, tot i que en aquest cas és per un període de 3 anys.

Barcelona ha estat el primer municipi en posar en marxa aquesta mesura (de moment ja s’han expropiat 6 pisos del centenar d’expedients que tenen en tràmit). Altres ajuntaments, com Cornellà, Mataró, Mollet, Rubí, Viladecans, Lloret, Salt, Vilanova i a Geltrú o Reus han iniciat tràmits al respecte.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma on més s’ha avançat en aquesta mesura, on ja s’han expropiat de manera temporal fins a 56 vivendes. Catalunya és la segona comunitat autònoma on s’està posant en marxa aquesta mesura. Altres comunitats autònomes que tenen regulats aquest mecanisme són el País Basc, Navarra i la Comunitat Valenciana. Els propietaris d’aquests pisos (grans tenidors i entitats bancàries) no perden els seus béns, sinó que es veuen obligats a posar els immobles en lloguer a un preu baix durant un determinat període de temps.

La proposta que portarem al Ple d’aquest mes va en aquest sentit: volem actualitzar i fer públic el cens d’habitatges buits del nostre municipi per tal de conèixer la situació real  i poder valorar mecanismes, com per exemple, l’expropiació temporal d’ús.