Fa pocs dies ens hem assabentat que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha decidit retornar l’explotació de l’antic edifici dels Banys de Sant Elm (conegut popularment com a Palm Beach) a la Generalitat. A nosaltres aquesta ens sembla una excel·lent notícia. Esperem que ara el govern municipal estigui a l’alçada i demani la gestió municipal del mateix. En aquest sentit, volem aprofitar per recuperar un projecte que des de fa temps tenim en el calaix: convertir aquest emblemàtic i singular edifici en un centre d’interpretació i protecció dels espais marins del nostre litoral.

La posidònia, que és una planta marítima i no una alga com molta gent pot pensar, forma un dels ecosistemes més importants pel manteniment de la biodiversitat en el Mediterrani. No només perquè les praderies de posidònia serveixen de refugi a moltes espècies marines, sinó perquè fan de desguàs natural del CO2, és a dir, actuen com a boscos aquàtics oxigenant l’aigua. Sense posidònia, d’entrada, el color del mar seria un altre ben diferent. Però no acaben aquí els beneficis de la posidònia. Cada any, quan perden les fulles, els temporals les porten fins a les platges i serveixen per fixar de manera natural la sorra. De tal manera que la importància de la posidònia en la preservació natural de les platges és doble: per un costat contribueix a crear sorra i per un altre ajuda a disminuir l’acció erosiva de l’onatge.

Avui les praderies de posidònia estan amenaçades arreu de la Mediterrània per l’acció de l’home. Sovint ho estan per la pesca d’arrossegament o l’ampliació de ports esportius. A la costa ganxona trobem posidònia a zones de la Volta de l’Ametller (entre Punta del Molar i Cala Maset) i a l’altra banda de la badia a la Cala Vigatà, sent aquesta praderia la més gran de totes. L’amenaça en el nostre municipi és conseqüència directa de les àncores i les cadenes de les barques fondejades sobre praderies de posidònia i que les arranquen com si estiguessin llaurant. Si aquesta planta adaptada al medi marí acabés desapareixent, les conseqüències per a la nostra costa serien molt greus: hi hauria una disminució de la sorra marina i amb ella un augment en les onades dels temporals, l’aigua del mar perdria el seu color blau transparent i, finalment, es veurien perjudicades moltes espècies animals que tenen el seu hàbitat en la posidònia. D’aquí la importància vital de la seva preservació i de tenir un espai dedicat a la seva conservació.

Es tractaria de convertir el Palm Beach en un equipament d’educació ambiental, amb exposicions i activitats, destinades als centres escolars i al turisme en general, que treballés per promoure el coneixement del litoral i del món marí per tal de fer-ne compatible la conservació i la protecció amb l’ús públic. Un equipament que podria estar co-finançat i co-dirigit per l’Ajuntament de la ciutat  i la Diputació de Girona i que podria comptar amb la col·laboració d’institucions del món educatiu (com per exemple l’Universitat de Girona) i d’entitats ecologistes (com la Fundació Mar). Un espai semblant als que actualment podem trobar a França, Montenegro, Menorca o, sense anar tan lluny, a Sitges.   El desconeixement que sovint tenim, tan visitants com persones residents, sobre els valors ambientals i naturals dels nostres propis espais marins s’acaba convertint en un greu problema de deteriorament del litoral. Una millor interpretació, difusió i educació d’aquests valors ambientals i naturals ens permetria una millor gestió i una millor conservació. El centre que proposem va en aquest sentit. D’experiències, on emmirallar-se i que funcionen, ja n’hi han algunes.