El Ple municipal va donar suport dijous passat a la nostra moció per impulsar, des del municipalisme, un Pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge. Malgrat l’aprovació i el vot favorable del govern, li hem de recordar que no n’hi ha prou votant a favor i mostrant certa predisposició, sinó que això ha d’anar acompanyat d’actuacions concretes. És aquí on, malauradament, hem de lamentar la poca empenta en polítiques d’habitatge del govern Motas.

En aquests moments tenim a la ciutat prop de 200 famílies en situació d’okupació, algunes d’elles pendents de desnonament. Tenim un parc d’habitatge assequible de només 65 habitatges (51 de la borsa de lloguer social i 14 per a inclusió social). Davant d’això les polítiques del govern municipal en matèria d’habitatge s’han concretat en anuncis i poca cosa més. L’any 2017 el govern va anunciar (amb campanya inclosa als mitjans de comunicació) que l’antic Hotel Mediterraneo es convertiria en pisos socials, han passat més de tres anys i d’aquest projecte mai més s’ha sabut res. O més recentment, ara farà uns quatre mesos, el mateix govern anunciava a bombo i platerets la cessió de 9 pisos de la SAREB per a gestió municipal. A data d’avui, aquests pisos continuen buits (o okupats) sense que de moment s’hagi avançat en res. També caldria recordar la negativa d’aquest govern municipal a regular els habitatges d’ús turític a la ciutat, malgrat és prou conegut que la proliferació d’aquest tipus d’habitatge incideix directament en la reducció del parc de lloguer i en la pujada dels preus. Com veiem, són diversos els exemples que ens demostren la poca empatia d’aquest govern davant els problemes d’habitatge que té una part de la població.

El Pacte d’Estat a què feia referència la moció aprovada és un crit d’alerta sobre la necessitat de recuperar la funció social de l’habitatge. Regular els preus dels lloguers, com s’ha fet recentment a Catalunya, és un pas del tot necessari, però cal que vagi acompanyat d’una sèrie de mesures importants que ha d’adoptar el govern de l’estat, entre altres: reconvertir els habitatges buits de la SAREB, aplicar una nova moratòria en els desnonaments o impulsar polítiques que potencïin el lloguer protegit i la rehabilitació d’habitatges vells. Però, mentre la moció no es concreta en el pla polític, els ajuntaments han de continuar liderant la lluita pel dret a un habitatge digne i assequible, i és en aquest punt on ens agradaria comptar amb un govern municipal més decidit i compromès.

Per cert, Sant Feliu de Guíxols és una de les ciutats afectades per la Llei de regulació del preu dels lloguers. No cal dir que estarem atents perquè aquesta es compleixi a la nostra ciutat