El govern de coalició i les organitzacions sindicals i empresarials amb representació estatal han signat avui el  “Acord social en defensa de l’ocupació”. Aquest és un acord necessari i que no ha estat fàcil, però que demostra el grau de compromís d’aquest govern amb els treballadors i les treballadores i el grau de corresponsabilitat de les organitzacions sindicals i patronals.

La mesura més important és que es prorroga la durada de la legislació especial dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTOs) fins al 30 de juny; d’aquesta manera a mesura que l’empresa recuperi parcialment l’activitat, podrà anar reincorporant successivament a les persones afectades en mesura de les seves necessitats, també de manera parcial.

Un altre dels acords és que un cop reincorporat el treballador o la treballadora, qualsevol acomiadament que es faci durant els següents 6 mesos serà considerat improcedent, és a dir, tindrà una indemització de 45 o 33 dies per any treballat amb un màxim de 42 o 24 mensualitats (en funció de la tipologia del contracte) i no de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats (indemnització dels acomiadaments objectius).

L’acord també manté l’exoneració de les quotes a la Seguretat Social per a les empreses que continuïn en ERTO de força major fins el 30 de juny. Durant aquest període, les empreses poden combinar treballadors i treballadores en activitat i suspesos, i per tots ells hi haurà exoneracions en les quotes que es paguen a la Seguretat Social. Finalment, s’introdueixen dues clàusules que fan referència a el repartiment de dividends i a la transparència fiscal. Les empreses que tinguin el domicili fiscal a paradisos fiscals no podran acollir-se a la pròrroga dels ERTOs per força major. A més, les empreses que s’acullin als beneficis derivats de la pròrroga dels expedients per força major no podran repartir dividends durant l’exercici fiscal corresponent a l’aplicació dels ERTOs, excepte si tornen la part corresponent a l’exoneració aplicada a quotes de la Seguretat Social.

Res a veure aquestes mesures a les aplicades pel govern del PP (amb suport de PNV i CiU) durant l’anterior crisi. Llavors la solució va ser una reforma laboral que va significar un abaratiment de l’acomiadament i un increment dels contractes precaris.