Per argumentar el sentit positiu del nostre vot en relació a l’IBI cal fer esment a dues consideracions. Una, que el govern ha acceptat la nostra proposta perquè les vivendes que instal·lin plaques fotovoltaiques per aprofitament del consum elèctric vegin augmentada la seva bonificació del 50% en el rebut de l’IBI de tres a cinc anys. I l’altra, que la nostra proposta d’incrementar el tipus de gravamen (del 1’03 al 1’10) en el 10% dels béns immobles de naturalesa urbana que tinguin el valor cadastral més alt, no ha estat desestimada directament sinó que ha quedat pendent d’aprofundiment i estudi. En tot cas, el vot favorable no s’ha d’entendre com un xec en blanc, sinó que vigilarem de prop que aquest increment es tradueixi, en les corresponents partides pressupostàries, amb un increment com a mínim igual en matèria de serveis i atenció a les persones.

Un dels temes on el nostre regidor hi ha posat més l’accent ha estat en el greuge que avui es dóna a la nostra ciutat en determinats preus públics, concretament els de les dues escoles bressol i de l’escola de música. Actualment el topall per acollir-se a bonificacions en aquests preus és força baix. Per exemple, en el cas d’una unitat de convivència amb dos adults i un infant, aquest topall se situa en 1.200€ bruts al mes. Això vol dir que, a partir d’aqui, pagarà el mateix cada mes (164€ el curs passat) una parella que ingressin entre els dos 1.300 € al mes que una altra que ingressi el doble, o fins i tot més del doble. No hi ha en el nostre municipì una escalada de preus en funció de la renda de cada unitat de convivència. Per tant, i tornant a l’exemple d’abans, per a la primera familia portar el nen o la nena a l’escola bressol li representaria el 12% del total del seu pressupost mensual, mentre que per la que ingressa el doble li representaria un 6%. Hi ha igualtat en el preu (els 164€ mensuals que paguen les dues families) però no hi ha equitat en el preu (per a la primera familia, la que menys recursos ingressa, li suposa proporcionalment el doble d’esforç econòmic portar el nen o la nena a l’escola bressol). Amb l’escola de música passa el mateix. Per això la nostra formació ha volgut recuperar, sense èxit, la proposta d’establir un sistema de tarifació social en relació als preus públics.

Si que ha acceptat el govern la nostra proposta de caire ambiental per suprimir la bonificació de l’impost de circulació dels vehicles amb més de 25 anys d’antiguitat. No tenia cap sentit que en plena situació d’emergència climàtica els cotxes que més contaminen tinguin més bonificació que un cotxe elèctric. Avui en dia hi han noves exigències mediambientals a les quals, com a ciutat, hem de fer front i d’aquesta manera ho ha exposat el nostre regidor.

El govern també ha votat favorablement a la nostra proposta de creació d’una nova taxa, en aquest cas referent als caixers automàtics que permeten operar des de la mateixa via pública i, per tant, entenem que hi ha un aprofitament del domini públic, és a dir de l’espai públic, i en conseqüència li correspon el pagament d’una taxa municipal. Aquesta nova taxa, i banda de ser una nova oportunitat per obtenir ingresos tot i saber que es tracten de quantitats petites, té un cert  component social important, sobretot, després de veure com els bancs ens han tractat a la ciutadania en general amb motiu de l’última crisi económica.

En el tema de l’augment de les escombraries, el nostre regidor s’ha mostrat molt crític i ha situat que aquest increment és conseqüència directa d’una mala gestió per part del govern municipal en el tema de la recollida selectiva, recordant que el pitjor està encara per venir. A partir del 2020 ja estan anunciades noves pujades del cànon de les escombraries per a tots aquells municipis que no acreditin els objectius fixats en recollida selectiva (del 50% al 2020 fins el 70% al 2030). I avui, la nostra ciutat, està molt lluny d’assolir aquests paràmetres (actualment té acreditat un 46%) i el que es pitjor, està amb tots els deures per fer en espera (des de fa quatre anys) del famós nou contracte de les escombraries.

El govern, finalment, també ha acceptat la nostra proposta per elaborar anualment una memòria fiscal. Aquest és un element que ens podria permetre tenir un mapa actualitzat cada any de quina és l’evolució dels impostos i les taxes municipals, no només de quant s’ha recaptant, sinó també de com s’ha recaptat i qui ha pagat. D’aquesta manera tindríem un quadre quantitatiu i qualitatiu dels nostres impostos i les nostres taxes que ens hauria de permetre avançar en la sostenibilitat finançera i la redistribució de la riquesa.