Sant Feliu de Guíxols treballarà de manera decidida per preservar l’entorn natural del mar. Així es desprèn de la votació de l’últim Ple quan el govern ha donat llum verda a la nostra proposta  “Una burilla a terra és una burilla a mar”. La proposta té com a finalitat informar, alhora que conscienciar, sobre el greu problema de llançar les burilles a terra o fer servir els embonarls d’aigües pluvials com si fossin cendrers. Es tracta, en definitva, de donar a conèixer un problema, de visibilitzar-lo a través d’una campanya informativa amb un missatge clar i comprensible i, a partir d’aqui, quan es regulin les ordenances municipals, establir que el fet de llançar burilles a la via pública del municipi estigui tipificat com falta lleu.

Una altra de les nostres propostes, la de crear un grup de treball per a la realització d’un pla per afrontar la situació d’emergència climàtica, també s’ha aprovat. A partir d’ara s’haurà d’establir un programa de sensibilització, i també d’accions concretes, davant els efectes de l’escalfament global i el canvi climàtic i, al mateix temps, orientar sobre aquelles mesures i accions que, en matèries tant diverses com la mobiltat sostenible, l’ús d’energies renovables, el planejament urbanísitc o la reducció de residus, l’ajuntament hauria de tenir en compte i podria aplicar.

Finalment la tercera de les nostres propostes, per reprovar a Endesa la seva carta i demanar la condonació del deute a les families vulnerables, també ha comptat amb el suport unànime del Ple. Recordem que Endesa va enviar a molts ajuntaments catalans, entre ells el nostre, una carta on amenacen de tallar el subministrament a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum, si el propi ajuntament no paga el 50% del cost d’aquest deute abans de l’1 d’octubre. Un text del tot inadmissible, d’entrada perquè aquestes persones estan protegides per llei.

El Ple també ha aprovat una segona continuïtat forçosa del contracte de les escombraries. En aquest sentit el nostre grup no ha donat suport a la proposta. Primer, perquè la continuïtat forçosa no significa cap millora del servei; segon, perquè no compartim d’una manera molt específica el punt que fa referència al marc de les relacions laborals; i tercer, perquè després de tant de temps ens hem guanyat el dret a no creure’ns el que, en aquest tema, ens diu el govern, bàsicament perquè els arguments empreats avui per justificar aquesta segona continuïtat forçosa són, exactament, els mateixos que es van fer servir el 2016 (per argumentar la primera prórroga), el 2017 (per explicar la segona prórroga) i el 2018 (per justificar la continuïtat forçosa del servei).