El glifosat és un herbicida que l’any 2015 va ser classificat per l’Organització Mundial de la Salut com “probablement cancerigen per als éssers humans”. A partir d’aquest moment es va generar un ampli debat sobre la conveniència o no del seu ús. El glifosat es comercialitza amb diferentes marques, la més coneguda és Roundup que fabrica Monsanto i que pertany a la multinacional Bayer. Aquest, el Roundup, és l’herbicida que fa servir, sense major preocupació, el nostre ajuntament. Per a l’OMS el glifosat és un pertorbador endocrí. Segons Greenpeace, milions d’hectàrees de terres de cultiu, parcs i voreres són ruixades cada any amb glifosat a tot el món, filtrant-se els seus residus a l’aigua, que després beurem, i en els cultius, que després menjarem. A més, l’ús de glifosat té impactes importants en el medi ambient, ja que al marge de l’aigua contamina el sòl i això afecta a altres éssers vius. Si donem un repàs del seu ús arreu del món veurem que està prohibit a Sri Lanka, Vietnam, Colombia (excepte per eradicar camps de cultiu de coca), El Salvador i les Illes Bermudas. A l’Argentina, on no hi ha una legislació nacional referent en aquest àmbit, actualment està prohibit l’ús i comercialització en 12 dels 23 estats federals. Als EEUU, tot i que és usat massivament, la Justícia d’aquest país va marcar un precedent a l’agost de l’any passat quan va ordenar a Monsanto pagar gairebé 300 milions de dòlars en indemnitzacions a persones agricultores malaltes de càncer. A Europa, la Unió Europea va renovar l’any 2017 la llicència pels seu ús, això si, ho va fer després de dos anys d’intens debat i només per 5 anys (acaba el 2022) en comptes dels 15 que es proposaven inicialment (cosa que es pot entendre com un senyal per a la seva progressiva eliminació). De fet, alguns països ja s’han avançat: Austria ha aprovat recentment prohibir-ne l’ús i França ja ha anunciat que no s’esperarà al 2022 i ho farà a partir del 2020. En altres països, com per exemple Bèlgica, Holanda o Dinamarca s’ha regulat i restringit molt el seu ús malgrat que aquest sigui legal. I en altres llocs del món, com per exemple Austràlia, actualment és un tema que està en l’agenda parlamentària. Com veiem, doncs, no es tracta d’un tema menor. A l’estat espanyol no hi ha una regulació al respecte que vagi més enllà de donar per bona la llicència d’ús de la CEE que finalitza el 2022. No obstant, són molts els municipis que pel seu compte han decidit plantar-se i no utilitzar aquest producte per a les seves tasques de jardineria i neteja de males herbes. Alguns dels més importants són Barcelona, Sevilla, Saragossa, León, Ourense, Paterna, Tarragona, Badalona, Vic o Tàrrega. Actualment el mapa de municipis lliures de glifosat està composat per 176 municipis a partir d’una campanya que l’any 2017 va llançar Ecologistas en Acción i que avui es manté oberta. Finalment, cal remarcar que en el mercat hi ha productes alternatius sense aquest component químic. El nostre grup ja avança que, una vegada aprovat el nou cartipàs municipal, portarà al Ple una proposta perquè Sant Feliu de Guíxols se sumi a la llista de municipis lliures de glifosat.