El guixolenc Antoni Vidal va ser un negrer. Mai no va encadenar ningú. Mai no va usar un fuet per colpejar a un esclau. Mai no va marcar ningú amb un ferro roent. Però va ser un negrer. La seva pròspera empresa, Vidal Frères, es va lucrar amb el trasllat d’esclaus africans cap a l’illa francesa de la Reunió i cap a Cuba. I això va fer-ho en un temps que el tràfic d’esclaus era prohibit, a França, a Cuba i a Zanzíbar.

El capità Bonaventura Mas i Calzada, parent d’Antoni Vidal i també de Sant Feliu de Guíxols, el 1850 va ser enviat a l’arxipèlag de Zanzíbar, a l’Àfrica Oriental, per organitzar una xarxa negrera. A diferents zones de l’Àfrica ja no era possible fer-hi tràfic d’esclaus, i Vidal va decidir provar sort a una regió on fins aleshores no hi havia hagut gaires negrers espanyols. Mitjançant un empleat indi, Salim Jubram, Mas es va dedicar a comprar esclaus a la zona de Kilwa, a terra ferma. En principi, la majoria eren destinats a la Reunió, a l’Índic, on eren portats amb dhows (vaixells àrabs tradicionals). Allà eren formalment alliberats i transformats en “contractats”: treballadors forçats obligats a passar un llarg període de temps en una plantació sense cap possibilitat d’abandonar-la i amb els seus drets totalment restringits.

Però amb el temps Bonaventura Mas, que ja tenia la xarxa esclavista creada, va començar a enviar esclaus cap a Cuba, on encara l’esclavatge era legal i el tràfic d’esclaus, tot i que prohibit, era tolerat per les autoritats colonials. El 1857 tenim notícies de que va embarcar 800 persones al Venus. No sabem exactament quants vaixells negrers més va arribar a carregar, però hi ha constància que va carregar 600 esclaus més, el 1860, al Pallas. En canvi, no va poder ficar els esclaus que ja havia comprat al Formosa Estrella ni a l’Esperanza, perquè ambdós vaixells van ser interceptats pels anglesos. Se sospita, però, que com a mínim va culminar una altra expedició negrera amb el María, un vaixell que havia sortit del port de Barcelona. El negoci esclavista de Vidal Frères va perdurar fins als darrers compassos del tràfic negrer cap a Cuba, però va tenir greus problemes per la persecució anglesa als vaixells dedicats al transport d’esclaus.

Vidal no era només el responsable de l’esclavatge de molts africans. També ho era de moltes morts. En una ocasió Mas va adquirir 424 esclaus a Kilwa, i com que no trobava allà dhows per transportar-los a la Reunió va decidir traslladar-los a peu a Lamu, per embarcar-los allà. En el difícil trajecte, en pèssimes condicions, van morir-hi 225 captius. A més a més, va haver-hi moltes baixes a les seves expedicions. Al Venus, de 800 esclaus embarcats a l’Àfrica, només en van arribar vius 540 a Amèrica…

La implicació d’Antoni Vidal en aquests fets és clara. Sabem moltes de les maniobres de Mas i el seu parent, perquè els diplomàtics anglesos, que intentaven bloquejar el tràfic, van informar puntualment de les maniobres dels guixolencs. A més a més, als vaixells negrers interceptats s’hi van trobar nombrosos documents que mostraven la implicació d’Antoni Vidal en les operacions. Als arxius anglesos hi ha abundants proves de les seves actuacions com a negrer. Malgrat tot, mai no va ser jutjat. Tot i que el tràfic d’esclaus era prohibit, era excepcional que es perseguís a aquells que el finançaven i es lucraven amb ell.

Així doncs, Vidal està ben lluny de l’exemplaritat que se suposa als que donen nom als carrers. La retirada del seu nom de la Rambla Vidal és, doncs, una bona notícia. Tot i que “el ric català de Marsella” (com l’anomenava Napoleó III) no va fer la seva fortuna amb el tràfic negrer, perquè ja era ric abans de dedicar-s’hi, la seva participació en aquests crims no pot ser ignorada. I això que no hi ha dubte que va ser un benefactor de la vila de Sant Feliu, amb el seu llegat destinat a l’educació dels infants i a l’ajuda als pobres del seu poble natal.

A la revista de l’escola de Sant Feliu, en una ocasió, es va publicar uns versets que deien: “La nobleza al mundo asombra / de un hijo inmortal / que es el bienhechor del hombre / graba en mármoles su nombre / se llama Antonio Vidal”. El nom de Vidal es va gravar a les plaques de la Rambla; els dels esclaus traslladats a Amèrica mai no es coneixeran. Ara, per fortuna, aquestes plaques vergonyoses desapareixeran. Però seria convenient que no s’esborrés de les memòries el nom d’aquest ric comerciant, com a representant de les pitjors ignomínies a les que pot arribar l’ésser humà.