Sant Feliu de Guíxols pateix, com la majoria de ciutats catalanes, una nova bombolla immobiliària que fa que els preus, tant de compra com de lloguer, hagin entrat en una nova espiral alcista, arribant als nivells de 2007 (abans de l’esclat de la crisi). Tot plegat fa que tinguem persones i families que no poden cobrir una necessitat tan bàsica com és l’habitatge. En casos extrems la ciutat pateix desnonaments i encara que l’Ajuntament intervé de manera activa en aquells que passen pels serveis socials, cal dir que n’hi han altres sense detectar. Entre aquests trobem els “desnonaments invisibles”, que són aquells en els que les persones arrendatàries han d’abandonar el seu habitatge sense que formalment existeixi un procediment de desnonament, degut a que no poden pagar l’increment dels lloguers transcorreguts els tres anys de termini mínim de duració dels contractes de lloguer.

La nostra formació defensarà en el proper Ple municipal un paquet de mesures encaminades a reforçar les polítiques d’habitatge. Concretament proposarà que:

-S’insti al govern de l’Estat espanyol i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats a modificar la Llei d’Arredament Urbà (LAU) tornant als contractes d’un mínim igual o superior 5 anys, en lloc dels 3 actuals, i obligant als grans tenidors a que prorroguin per altres 5 anys els contractes quan els inquilins hagin complert amb les seves obligacions.

-Que es doti a la Generalitat de Catalunya d’eines jurídiques per a què puguin declarar àrees urbanes a les que es pugui regular el lloguer, delegant competències als ajuntaments. Sant Feliu de Guíxols, com a conseqüència de l’alça dels pisos turístics pateix una manca de lloguer privat, i alhora, una pujada constant dels preus.

-Que es facin les modificacions adients en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i en les Ordenançes Municipals per tal d’establir l’obligació de destinar el 30% del sostre superior a 600 m2 dels edificis de nova construcció, o sotmesos a rehabilitació integral, a habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. Després l’Ajuntament, a través del dret de tanteig i retracte, els adquiriira per destinar-los a un parc públic de lloguer de vivendes de gestió municipal.

-Que es posin en marxa els mecanismes adients per reactivar els articles de la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les famílies en risc d’exclusió residencial, i que el Tribunal Constitucional en ha aixecat la suspensió. Concretament a l’expropiació d’ús dels habitatges buits (article 15) i a l’expropiació de l’ús per 3 anys dels habitatges de les famílies excloses que signen dacions en pagament (article 17).