Ja han sortit publicades les dades de l’Agència de Residus de Catalunya en relació a l’any 2017 i aquestes no podien ser més descoratjadores per a la nostra ciutat.  Durant el 2017 Sant Feliu de Guíxols ha generat més residus (675 kg /hab/any) que durant l’any anterior (661 kg/hab/any) i, el que és més preocupant, ha reciclat menys (hem passat d’una taxa del 46,52% en recollida selectiva bruta a una del 46,31% -molt lluny del mínim recomanable del 55%-). Si a això li afegim una deixalleria infrautilitzada i un servei de neteja viària deficient, conseqüència d’un contracte del servei d’escombraries obsolet i caducat ja fa dos anys, tenim com a resultat una ciutat més bruta que mai.

La nostra formació defensa que només amb un nou contracte que mostri un canvi en l’organització del servei i amb una progressiva implementació del sistema porta a porta serà possible reconduir i millorar la situació.  Cal tenir present que Sant Feliu de Guíxols porta anys estancat en aquests percentatges de recollida selectiva (al voltant del 45%) i de generació de residus (al voltant del 1,80 kg/hab/dia), tots dos molt lluny dels estàndars que serien desitjables (55% i 1,20 kg/hab/dia).

Hem de tenir present que en l’actualitat portar els residus de rebuig (aquells que no es recullen de manera selectiva) a l’abocador resulta encara més barat que portar-los a reciclar; però que la tendència s’està invertint. De fet el cànon per aquelles escombraries que van a l’abocador (la fracció resta) tindrà un augment significatiu durant els propers anys, passant progressivament dels actuals 24,50 € per tona als 47,10 € l’any 2020; és a dir, que amb percentatges semblants als actuals els nostres rebuts de les escombraries pujaran considerablement, al marge que no estarem fent res per a la necessària sostenibilitat del medi. Segons dades de la mateixa Agència de Residus de Catalunya, no hi ha avui a Catalunya cap municipi que sense implementar el sistema de recollida porta a porta hagi arribat al 50% de recollida selectiva neta (55% bruta);  per contra, els municipis que compten amb aquest sistema es situen tots entre un 65 i un 80%.  Es demostra, doncs, que els motius d’una progressiva implementació del porta a porta, a banda de mediambientals, són també clarament econòmics.