Malgrat no compartir fulls de ruta unilaterals, els “comuns” hem estat des del minut zero denunciant aquesta situació, exigint la llibertat d’aquestes persones i participant de les accions reivindicatives. Quan el passat dia 3 de novembre el govern local (TSF-ERC-PSC) convocava a tots els grups de manera urgent a un Ple per llegir una declaració institucional, i ho feia  sense marge pel debat, el nostre grup ja va avançar que, malgrat compartir el fons de l’assumpte, no compartia la manera de fer i que no consensuaria cap text conjunt que es presentés d’aquella manera sense un debat previ; de fet,  ja va anunciar en aquell moment que arribat el moment presentaria la seva pròpia moció al respecte, com han fet els comuns en altres ajuntaments. Per tot això, no deixa de sorprendre que l’alcade Motas parli de consens quan es refereix a aquella declaració institucional del dia 3 de novembre.

La nostra moció va arribar al Ple el dia 30 de novembre. En el seu text, entre altres coses, platejàvem penjar del balcó de l’ajuntament una pancarta LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. Aquell dia, i a diferència del dia 3 que simplement es va fer una lectura, si que hi va haver temps pel debat polític i, conseqüència d’aquell debat en alguns moments pujats de to, va quedar palès que no hi havia cap consens al voltant d’aquest assumpte. De fet aquell dia el govern en ple (TSF-ERC-PSC) va votar NO a la nostra proposta de penjar la pancarta, que va rebre el vot favorable de la resta de grups. Els arguments que va fer servir el govern per justificar el sentit del seu vot van ser tres: el primer que no calia, perquè ja s’havia fet una declaració institucional de consens, malgrat que el temps ens ha demostrat que si que calia i que el consens no hi era; el segon era que la nostra moció arribava tard, malgrat que avui 4 d’aquelles 10 persones que es van empresonar injustament el dia 2 de novembre continuen encara en presó preventiva; i el tercer argument era que en el balcó de l’ajuntament mai s’hi han penjat pancartes reivindicatives durant més d’un dia i que a la ciutat hi ha altres indrets on penjar-les (obviant el fet institucional que representa penjar la pancarta a l’ajuntament). Aquell dia, en la seva intervenció final, l’alcalde li va retreure al nostre regidor que trenqués el suposat consens del dia 3, tot i que en el debat, i sobretot en les votacions, ja va quedar demostrat que no hi havia a la sala cap consens al voltant de l’assumpte de la pancarta.

Finalnent arriba, el passat 25 de gener, una nova proposta al Ple per penjar la pancarta. Aquesta ho fa de la mà de la CUP i les entitats i associacions independentistes. A diferència de dos mesos enrere, el govern dóna un gir en els seus arguments i una part del mateix hi vota a favor (TSF i ERC) – segur que la sala plena de gent i el fet d’entrar aviat en l’últim any de mandat hi van ajudar-. També voten a favor CiU, MES i el nostre grup. Es produeixen tres vots en contra, els dels PSC.  Sobtadament, en la seva intervenció l’alcalde va tornar a retreure-li al nostre regidor aquell suposat consens del dia 3. Sincerament, no ho entenem. Potser algú li hauria d’explicar que consens vol dir l’acceptació d’una proposta o una idea, mitjançant un procés participatiu, per part de la totalitat d’un grup, és a dir, de tots i totes. I, és prou evident, que en aquest assumpte no hi ha hagut cap acceptació que hagi satisfet a la totalitat dels grups municipals.