Si ens cenyíssim a la definició política de “retre comptes” trobariem que, bàsicament, aquesta fa referència al fet d’informar a la ciutadania sobre les actuacions que han portat a terme els representants d’un govern durant un període de temps determinat. També, i des d’una vessant més agosarada, podríem entendre aquest “retre comptes” com un espai de participació on la ciutadania, a banda d’escoltar el que han fet els seus representants, també pot participar activament fent propostes d’actuació al govern. L’acte que es va fer ahir en el Teatre Municipal no va ser ni una cosa ni l’altra. El que es va fer va ser més un acte de “reafirmació de vigència del pacte de govern”, que no pas un acte de rendiment de comptes.

Durant l’acte va quedar molt clar quins són els projectes estratègics del govern: Guíxols Arena, Thyssen, La Corxera, Plaça Alabrich i Passeig Rius i Calvet. Tots ells amb data d’inici, amb previsió de projecte executiu i amb ostentacions de ciutat moderna, però el que nosaltres ens preguntem és, en tot aquest projecte de ciutat, on queden les estratègies per què la nostra sigui una ciutat d’oportunitats, compromesa amb la lluita contra les desigualtats socials i ambientalment sostenible. Cap esment ahir a la necessària construcció del nou IES; tampoc cap comentari a la construcció de vivenda de titularitat pública per a casos d’emergència habitacional, res sobre la recuperació per a ús públic de la platja de Can Rius i l’edifici singular del Palm Beach, tampoc cap compromís ferm en consum de renovables ni en la recollida selectiva… en definitiva, una ciutat que en els seus projectes estratègics anteposa l’obra singular al bé comú.

Sant Feliu de Guíxols ha d’esdevenir una ciutat del benestar, oberta, on tothom tingui garantit els drets bàsics i les oportunitats per forjar el seu projecte de vida amb independència del seu origen, identitat de gènere i estatus social. Aquest era, i continua sent, el nostre projecte vital de ciutat.