Un dels temes destacats en la sessió del Ple era la proposta que presentàvem, conjuntament amb el grup MES i la CUP, referent a l’aprovació d’un protocol per a la inclusió de clàusules socials en les contractacions d’obres i serveis que faci l’Ajuntament. La proposta partia de la premissa que el consistori ha d’aprofitar la contractació pública per vetllar i dur a terme diversos objectius polítics, com per exemple, la inserció de persones en situació de vulnerabilitat, l’estabilitat laboral, la igualtat efectiva entre dones i homes, el respecte al medi ambient o la seguretat i la salut laboral; qüestions perfectament compatibles, des de la vessant institucional, amb els plecs de les condicions purament econòmiques que es puguin licitar. Tanmateix, el protocol contemplava també la constitució d’una Taula de la Contractació Responsable que, formada per un representant de cadascun dels grups municipals i de les entitats locals del tercer sector, es reunís com a mínim un cop l’any per valorar les contractacions realitzades i elaborar un informe anual detallat de l’any anterior sobre el grau d’aplicació de les bones pràctiques recollides en el protocol. Finalment, la proposta ha caigut amb els vots en contra de l’equip de govern (TSF-ERC-PSC), l’abstenció de CiU i els vots a favor dels ponents (GdC, MES i CUP). Dir que era previsible l’abstenció de CiU, d’acord amb la seva política tradicionalment conservadora, però ens ha sorprès una mica el vot contrari del govern, no de TSF però si especialment de les forces de l’esquerra com a ERC i PSC que en altres municipis estan defensant, com seria procedent, la inclusió de les clàusules socials en la contractació pública, just el contrari del que fan aquí (ha de ser el preu del conformisme que cal pagar per estar al govern).

Una altra de les propostes que s’han debatut, aquesta de la CUP, era de recolzament a la sol·licitud d’artistes locals per fer exposicions al pati de l’Ajuntament. El nostre regidor hi ha votat a favor, si bé, també ha deixat clar que comparteix l’argument de l’equip de govern sobre la necessita d’articular unes bases d’ús del pati perquè els criteris siguin prou clars i coneguts per a tothom. En aquest sentit, el regidor ho ha aprofitat per demanar que aquestes bases es facin amb la participació dels artistes locals i que aquests hi puguin dir la seva. La moció, amb els vots en contra del govern (TSF-ERC-PSC) no ha prosperat.

La tercera moció també presentada per l’oposició, en aquest cas per CiU, tampoc ha prosperat. Aquesta feia referència a l’ordenació de l’esplanada del port i l’accés a la Cala Jonca. Les mocions que si han passat, per consens, han estat la de suport al Banc d’ADN per a les identificacions de les persones desaparegudes a la guerra civil; una altra per fer front a l’estigma i la discriminació relacionats a l’epidèmia del VIH/SIDA i una tercera per la compareixença per part de l’Ajuntament en la querella contra l’estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament dels alcaldes ganxons Campà i Llorens per la dictadura franquista.

El Ple també ha aprovat la pròrroga del contracte per al servei d’abalisament de les zones de banyistes i camps de boies del litoral marí de la ciutat, la modificació del conveni per a la cessió de l’ús de la Casa Irla a la Fundació Josep Irla i l’obertura del procediment d’adjudicació del contratcte de gestió del cementiri municipal.

A l’apartat de prec i preguntes, el nostre regidor ha fet les següents:

Pregunta 1. ”Fa poc dies s’anunciava un pla de neteja viària que, sota el nom de “els dijous fem dissabte”, serviria per netejar, amb intensitat, una zona determinada de la ciutat. El calendari feia referència a sis neteges d’aqui a final d’any: abril, maig, juny, octubre, novembre i desembre. En tot cas, i per ampliar la informació al respecte, preguntem: Quines zones i/o carrers són els previstos per actuar en aquest calendari anunciat ? En aquesta neteja intensiva, es contempla la neteja d’herbes i de xiclets enganxats a les voreres?

Pregunta 2. “El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions supramunicipals, que destinen una part petita del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits. Institucionalment, el Fons és reconegut com l’interlocutor vàlid en temes de desenvolupament i solidaritat, tant en l’àmbit estatal (Llei 23/1998 de Cooperación Internacional para el Desarrollo) com en el català (Llei 26/2001 de Cooperació al Desenvolupament). El Fons actua igualment com a instrument de coordinació dels esforços dels ajuntaments catalans en els casos d’actuacions en situació d’emergència. De fet, i en el tema actual i latent de les persones refugiades a Europa, la Generalitat el té com a punt de referència i coordinació entre els diferents ajuntaments disposats a col·laborar. ¿El nostre municipi és soci del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament?

Pregunta 3. “El 24 d’octubre de 2012 el Jutjat Contenciòs nº18 de Barcelona desestimava el recurs presentat per la companyia Turispania SA en relació a la sentència de 18 de gener de 2012 que obligava a la companyia a enderrocar la porta tapiada a l’entrada nord de la platja de Can Rius (això ja es va fer), a retirar tots els cartells que indiquen prohibició, o limitació, d’accés públic (això s’ha fet en part) i a eliminar la porta metàl·lica tancada amb candau que impideix el pas per la zona sud (això no s’ha fet encara). Per altra banda hi ha una ordre de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de data 26 de març de 2013, segons la qual l’embarcador que hi ha tot seguit de la platja de Can Rius haurà de disposar d’amarres lliures per posar-les a disposició d’ús públic. La nostra pregunta és si està prevista en l’agenda del govern alguna actuació al respecte tenint en compte que, i al marge del compliment de les disposicions anteriorment exposades, caldria arreglar i fer les actuacions oportunes per obrir el camí que, a partir de l’embarcador, puja fins al mirador de les Remendadores”

Pregunta 4. “Agafant la carretera que puja a Pedralta, després dels primers contenidors d’escombraries que trobem a mà esquerra, baixa un camí de sorra que porta al Mas Tanoc. el camí continua, convertint-se en un corriol que arriba casi fins a l’esplanada de Santa Escolàstica. actualment, i a l’alçada del Mas Durán,el corriol es troba tancat per una gran porta metàlica i unareixa que volteja el bosc impedint el pas de les persones que puguin transitar pel camí. pregunta: és aquest un camí o corriol privat? I en cas afirmatiu, té reconegut servitud de pas?

Pregunta 5. “L’anunci fet pel govern en relació al Museu Thyssen i la seva ubicació de manera permanent en el mateix lloc on fins ara ho ha estat de manera temporal i, al mateix temps, l’anunci fet també de destinar-hi una inversió important de diners (entenem que part d’aquesta inversió tindrà a veure amb l’espai en si) ens porta, com a grup muncipal, a intentar replantejar-nos com quedarà configurat en un futur el binomi Museu Thyssen – Museu d’Història de la ciutat. a més, i com ha quedat recenment demostrat amb el llegat de monedes mediavals a la ciutat, el nostre museu necessita també créixer i fer-ho de manera transversal en un recorregut propi al marge del que representa el Thyssen. Davant aquests dubtes, formulem les següents preguntes: el nou projecte d’obres per a la millora del Thyssen afectarà, des d’un prespectiva d’espai, al Museu d’Història de la ciutat? Està previst per part del govern, tal i com contemplava una moció aprovada l’any 2012, destinar una part de l’herència dels germans Anllò a la cultura expressada des de la vessant històrica que representa el Museu d’Història de la ciutat”.