2019-2023: Per un municipalisme transformador i del bé comú

ciudades-innovacion

INTRODUCCIÓ.

L’any 2015 vam iniciar la construcció de Guíxols des del Carrer, un nou espai polític a Sant Feliu de Guíxols. Un espai d’esquerres i de confluència que volia encapçalar els anhels de canvi del municipi. Ara, quatre anys després, afrontem el repte de tornar-nos a presentar. Ho fem convençuts com llavors que podem aportar una visió i una manera diferent d’entendre i de fer la política, i també, ho fem satisfets per la feina feta al llarg d’aquests quatre anys a l’oposició. I el més important, ho fem com ens agrada fer les coses, és a dir, trobant-nos, parlant, debatent i decidint entre totes.

EIX 1. UNA CIUTAT QUE SIGUI TRANSPARENT I PARTICIPATIVA

1.1-Pressupostos participatius

Entenem que l’Ajuntament hauria de treballar per impulsar la participació ciutadana en el marc d’uns pressupostos municipals participatius. És una manera de vincular la ciutadania amb els afers públics fent que aquesta pugui proposar, debatre i decidir directament el destí d’una part dels diners destinats a inversions per a la ciutat. Per això volem que hi hagi sempre en els pressupostos municipals una partida que s’articuli a partir de l’obertura d’un procés participatiu i que, finalment, sigui la gent la que decideixi el destí final d’aquests diners. Lògicament, aquesta partida haurà de mantenir la seva naturalesa i no es podrà destinar a despesa corrent de cap altra mena, sinó que es prioritzaran inversions de millora i rehabilitació d’espais comunitaris.

►Impulsarem un reglament per incentivar i promoure la posada en marxa dels pressupostos participatius

1.2-Reglament Orgànic Municipal (ROM)

Es dóna la circumstàcia que els tres partits polítics que durant l’últim mandat han governat a la ciutat es van passar bona part de l’anterior campanya electoral parlant de la participació ciutadana, de com fomentar-la i de com posar en marxa noves eines que permetin avançar cap a un model de democràcia més transparent, participativa i menys representativa. Però, alhora de la veritat, la realitat ha estat que el govern de la ciutat no ha fet cap avanç en aquest sentit.  La a Comissió d’Estudi i Revisió del ROM, constituïda precissament a instància nostra, ha estat incapaç d’arribar a un treball consensuat i compartit, en bona mesura, per la manca de voluntat dels tres partits polítics que han configurat el govern.

►Continuarem amb les feines de la Comissió d’Estudi i Revisió del ROM, d’acord amb els nostres criteris de transparència, participació, igualtat i equitat

1.2.1-Participació ciutadana

La més que necessària modificació de l’actual Reglament Orgànic Municipal (ROM) ha d’anar acompanyada amb la inclusió d’un Reglament de Participació Ciutadana que ens permeti incrementar els mecanismes participatius. Un reglament que, a més, ens ha de permetre donar més vitalitat al teixit associatiu, defensar més i millor els drets de les persones i treballar per millorar els hàbits participatius dels veïns i veïnes.

► Adequarem el ROM a noves estructures participatives: consulta popular, audiència pública i iniciativa legislativa popular

►Exigirem el compromís polític de complir les propostes  aprovades en el Ple Municipal, fixant un termini i, en el cas que no es compleixi, que contempli l’obligació del govern a donar en el Ple totes les explicacions i els motius de perquè no s’ha dut a terme

►Descentralitzarem els Plens Municipals per apropar el debat a la ciutadania, fent sessions plenàries en altres llocs del municipi, com per exemple, els Centres Cívics

►Fomentarem la participació activa de col·lectius, associacions i entitats en les comissions informatives i en els plens municipals quan es tractin temes que els afecta d’una manera directa

1.3-Consells sectorials

Els consells sectorials són espais continuats de trobada entre l’Ajuntament i la ciutadania segons l’àmbit d’actuació del tema que es vol tractar: serveis socials, educació, esports, feminisme, moviment LGTBI, jovent…  Aquests consells incorporen persones vinculades a l’Ajuntament (regidors i regidores i personal municipal) i també persones no vinculades ni al consistori ni a cap altra administració pública, però que tenen coneixement sobre el tema que es tracta. Tenen caràcter consultiu i són una eina molt important per estimular la participació de les entitats de la ciutat, relacionades amb el sector corresponent, i canalitzar-la en els assumptes municipals fent possible la corresponsabilització en la presa de decisions. El cert és que durant aquest últim mandat només el Consell Escolar Municipal ha mantingut una certa activitat, mentre que la resta han estat infravalorats. De fet, el Consell de Serveis Socials  Municipal i el Consell d’Esports no s’han reunit ni una sola vegada durant els darrers quatre anys.

►Fomentarem i dinamitzarem la participació dels Consells Sectorials de la ciutat, posant una especial atenció al funcionament regular del Consell Municipal de Serveis Socials

     1.3.1-Consell de Ciutat

S’hauria de configurar un Consell de Ciutat que fos el màxim òrgan consultiu i de participació de la ciutat, on representants de la ciutadania i de les entitats i organitzacions municiapals debatran amb els representants polítics dels assumptes públics de la ciutat. Serà un espai on canalitzar queixes i suggeriments, emetre informes, promoure estudis i fer propostes en matèria de desenvolupament econòmic, local, planificació estratègica de la ciutat i grans projectes urbans.

►Aprovarem un reglament per al desenvolupament i posada en marxa del Consell de Ciutat

1.4-Mitjans de comunicació

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació públics han de servirv per facilitar l’exercici ple de la llibertat d’expressió i el pluralisme ideològic i, d’aquesta manera, garantir la cohesió social d’una opinió pública formada i informada. No han de ser una eina al servei del govern de torn, tampoc els mitjans de titularitat municipal. Pensament crític és democràcia. Cal capgirar les dinàmiques actuals dels mitjans de comunicació municipals, perquè vegin a la ciutadania com a copropietària i no com a client i perquè responguin, prioritàriament, a l’objectiu d’informar i de promoure el pensament crític i el debat lliure i plural d’idees.

►Impulsarem el Consell Local de Comunicació, un òrgan d’assessorament i control dels mitjans de comunicació públics on realment hi hagi participació de representants polítics, d’entitats de la ciutat i de professionals de la matèria

     1.4.1-RSF

S’ha de fomentar la participació de tots els grups polítics amb representació al consistori per assegurar la pluralitat a l’emissora, amb l’assignació d’uns espais i d’uns temps en el format i estructura que la direcció de l’emissora proposi, garantint d’aquesta manera una presència plural i proporcional.

►Revisarem i actualitzarem l’ordenança municipal sobre la participació dels grups municipals a l’emissora pública

     1.4.2-TV Costa Brava

Els 35.000 euros que cada any l’Ajuntament abona a TV Costa Brava haurien de considerar-se com a part del finançament per a la prestació d’un servei públic i, per tant, hauria de quedar garantit el pluralisme polític i el debat de les idees. El paper de la televisió és central en una societat democràtica. Conforma les pautes culturals alhora que imparteix el dret a la informació, de manera que transmet valors, canalitza la informació política (cada vegada més condicionada pel suport audiovisual) i es configura com un instrument essencial de relació amb la ciutadania. D’altra banda, aquest component públic hauria de ser suficient perquè el mitjà de comunicació incorporés l’equitat de gènere en els seus continguts i promogués la paritat i la presència equilibrada d’homes i dones.

►Revisarem el conveni de col·laboració amb la cadena per garantir que es compleixi amb la funció de servei públic que li hauria de correpondre

     1.4.3-#Guixols

Entenem que un butlletí municipal hauria de ser una publicació de difusió de la informació d’interès públic local i que hauria de fugir de l’acció purament propagandísitca del govern, que és justament el que passa en l’actualitat. Pensem que el #Guixols hauria d’inclore, entre altres qüestions, eines de participació ciutadana, com poden ser les cartes del lector, i articles d’opinió de tots els grups municipals amb espais suficients per poder expressar-se lliurement.

►Editarem un nou #Guixols, de tirada bimensual, que doni més espai a la ciutadania, a les escoles i a les entitats municipals

     1.4.4-Pàgina web

► Millorarem la pàgina web municipal per a fer-la més accessible i facilitar l’accés a tota la informació.

     1.4.5-Canal Youtube

Actualment el Canal YouTube del municipi, lluny de ser una eina de difusió i coneixement de la ciutat, s’utilitza com a un mitjà més de propaganda del govern i de la persona de l’alcalde, sent una eina molt infrautilitzada.

► Redefinirem el Canal YouTube i el potenciarem com a eina de difusió turística de la ciutat

     1.4.6-Streaming

► Les sessions dels plens municipals són actes de caràcter públic, per tant farem la retarnsmissió dels plens en directe via streaming

1.5-Contractació pública

És evident que l’Ajuntament, en el seu doble vessant d’administració i empresa, té un pes específic en el desenvolupament local de les polítiques de responsabilitat social, lògicament amb un component ètic que va molt més enllà del que pugui suposar merament un compte anual de resultats. En aquest sentit, la gestió d’aquesta responsabilitat social implica un conjunt d’accions molt diverses que van des de la introducció de clàusules mediambientals o de consum just a les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, passant per la no descriminació per raó de gènere, l’igualtat d’oportunitats o la certificació de ser una empresa al corrent de les obligacions fiscals.

► Treballarem la redacció d’un protocol per a la inclusió de clàusules socials en tots els contractes públics que es facin amb aquelles empreses contractades per a la realització de serveis o treballs per compte de l’Ajuntament

1.6-Subministraments

     1.6.1-Gestió de l’aigua

L’aigua és un element indispensable per a la vida, per la societat i pels ecosistemes i, com tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de béns comuns. En aquest sentit, cal recordar que les Nacions Unides van reconèixer l’any 2010 que l’aigua és un dret humà. L’abastament d’aigua i el sanejament són serveis bàsics i essencials en les obligacions dels municipis, i que s’ha de garantir en tot moment el seu accés universal i assequible, sense que el seu subministrament es pugui privar per motius econòmics o socials. Sabem que l’objectiu final d’aconseguir la remunicipalització del servei d’aigua, com ja estan fent en l’actualitat molts municipis, es presenta tremendament complicat, bàsicament perquè el govern municipal socialista de l’any 1999 va prorrogar la concessió del servei per a 50 anys.

► Revisarem el contracte actual per conèixer quin és el benefici real d’Aqualia i quins són els compliments i obligacions que fins contempla el contracte en matèria de manteniment

►En aquesta revisió, forçarem la substitució de totes les canonades que portin component de fibrociment d’amiant

► Estudiarem una racionalització  en la distribució de l’aigua que disminueixi les pèrdues existents i permeti aplicar mesures solidàries contra el perill de l’ecosistema del Ter

►Garantirem el subministrament d’aigua a totes les families i a totes les persones, sense que es pugui tallar per motius de vulnerabilitat econòmica

► Engegarem campanyes d’informació pel que fa a l’estalvi i el consum excessiu, especialment adreçades per a les families que consumeix més de 200 litres persona/dia

► Ens adherirem al Pacte Social i Institucional per l’Aigua impulsat per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública

      1.6.2-Gestió de l’electricitat i el gas

El món local té un paper rellevant en aspectes clau per la transició energètica com l’accés a l’energia (la generació d’energia a escala local, compra i subministrament), l’estalvi mitjançant la gestió de la demanda i l’eficiència energètica, a més de poder incidir en el coneixement, la conscienciació i l’extensió de la cultura energètica de la seva població.

Podríem definir tres grans reptes de futur en l’àmbit energètic:

1. La transició energètica cap a fonts d’energies renovables i l’evolució cap a patrons de consum més equilibrats i eficients

2. La sobirania energètica, democratitzant la seva producció, fugint dels monopolis, acostant al màxim els espais de producció als espais de consum, optant per fórmules de producció més planeres (autoproducció, producció cooperativa, comunitats de producció/consum) amb una participació pública important.

3. L’equitat en l’accés a l’energia, garantint que tothom pugui tenir un accés a les fonts energètiques per garantir una confortabilitat i unes condicions objectives d’habitabilitat. La lluita contra la pobresa energètica ha de ser una prioritat i és una realitat que avui a la nostra ciutat hi han persones i families senceres que pateixen dèficit en el subministrament elèctric, és a dir, que no tenen al seu abast els mínims energètics necessaris i dignes.

           1.6.2.1-Som Energia

El nostre és un planeta de recursos finits, i això ens aboca a apostar per un model renovat d’energia que sigui més sostenible i més local. Més sostenible des del punt de vista dels recursos naturals del propi planeta i més local des de la prespectiva de preguntar-nos quin sentit té, per exemple en un país com el nostre de sol i vent, haver d’acabar comprant energia provinent de les nuclears.    Avui la ciutat de Sant Feliu de Guíxols és sòcia de la cooperativa d’energia renovable Som Energia. Ho és, en bona mesura, gràcies a la insistència del nostre grup. No obstant, el govern municipal no ha tingut, o no ha volgut tenir, la visió estratègica necessària per treure profit de l’acord de col.laboració a què es va arribar en el seu moment amb l’entitat.

►Garantirem el subministrament elèctric a totes les families i a totes les persones sense que es pugui tallar per motius de vulnerabilitat econòmica

►Dinamitzarem l’acord de col·laboració amb Som Energia amb dues voluntats ben definides: comercialitzar a través de la cooperativa la llum dels edificis municipals i establir mecanismes per afrontar l’emergència en l’àmbit de la probresa energètica

►Elaborarem un Pla de Rehabilitació Energètica d’Edificis i Habitatges, prioritzant l’accessibilitat i l’eficiència energètica amb aprofitament d’energia renovable

►Posarem en marxa mitjans renovables d’energia elèctrica per consum de la xarxa local

►Facilitarem els projectes de generació d’energia destinada a l’autoconsum

EIX 2. ON LES PERSONES, SIGUI QUIN SIGUI EL SEU ORÍGEN, SIGUIN LA PRIORITAT 

2.1-Vivenda assequible

Per poder garantir una vida digna a tothom cal garantir, primer de tot, l’accés a un habitatge. L’objectiu principal ha de ser treballar intensament per desenvolupar una política d’habitatge que actuï sobre les causes concretes que impedeixen a determinades families o persones accedir a una vivenda. I ho farem sent realistes amb les competències que en aquesta matèria té el municipi, però alhora ho farem sent ambiciosos. Per generalitzar aquest dret cal canviar la percepció que sovint es té de l’habitatge com un bé d’inversió i assumir que és un bé de primera necessitat. Hi ha una necessitat de sòl per a la construcció d’habitatge protegit, però entenem que aquesta no pot passar per sobre de criteris de sostenibilitat, és a dir, que sota l’argument de l’habitatge protegit no es podran executar planejaments urbanísitcs que no respectin les normes ambientals. Caldrà buscar les ubicacions adients.

►Reforçarem els Serveis Socials com oficina municipal de mediació per aturar desnonaments, prestant atenció, acompanyament i ajut a les persones que no poden fer front al pagament dels seus habitatges

►Reforçarem el Servei Municipal d’Habitatge

►Impulsarem, de nou, la Taula d’Habitatge

     2.2.1-Parc públic d’habitatge

Disposar d’un parc d’habitatge públic és un pas molt important perquè tothom tingui accés a un habitatge digne. La provisió de l’habitatge com un bé de primera necessitat no pot ser merament una qüestió de mercat, sinó que constitueix un tema cabdal on l’administració ha d’intervenir directament i de manera coordinada per a garantir aquest dret.

►Elaborarem un cens d’habitatges que estiguin buits i siguin propietat de bancs, grans tenidors, fundacions o de l’esglèsia

► Posarem en marxa els mecanismes adients per reactivar els articles de la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les famílies en risc d’exclusió residencial

► Destinarem, cada any, una partida pressupostària per a la compra d’habitatge d’acord amb el dret de tempteig i retracte

Recuperarem l’ús habitacional dels immobles provinents de l’herència Anllò, el del C/Creu 25-27 i el del C/Verdaguer 30, per destinar-los a habitatge de titularitat pública.

Posarem en marxa la construcció d’habitatge públic en l’immoble corresponent a l’antic Hotel Mediterrani del C/ Penitència 30

     2.2.1-Lloguer social

Disposar en el municipi d’un mercat de lloguer de l’habitatge regulat, o lloguer social, constitueix una altra garantia alhora de protegir l’accés a l’habitatge de primera necessitat.

►Emprendrem les modificacions adients per tal d’establir l’obligació de destinar el 30% del sostre superior a 600 m2 dels edificis de nova construcció, o sotmesos a rehabilitació integral, a habitatges de protecció oficial

►Mantindrem el tipus màxim de bonificació per a tots els habitatges que es destinin a lloguer social a través del Servei Municipal d’Habitatge

►Reivindicarem la reforma de la LAU (Llei d’Arredaments Urbans) per frenar la pujada dels preus dels lloguers i per capacitar als ajuntaments en la seva regulació

2.2-Tarifació social

La tarifació social garanteix dos principis bàsics que han de regir en qualsevol servei públic municipal: equitat i universalitat. Un informe del Síndic de Greuges contempla que els sistemes de tarifació segons la renda faciliten un accés més equànime als serveis. De fet, la tarifació social no substitueix ni posa fi al sistema de bonificacions assistencials en els casos més greus de falta de recursos. Aquests últims es continuen gestionant a través dels Serveis Socials, mentre que per situar-se en un tram o un altre de la tarifació social les famílies, o unitats de convivència, han de fer una declaració davant l’Ajuntament i autoritzar perquè aquest tingui accés a dades fiscals, que en definitiva són les que, conjuntament amb el nombre de membres de la familia o unitat, acaben situant a la persona usuària en un o altre tram. Si bé, els principals serveis públics susceptibles d’aplicar-ne la tarifació social serien les escoles bressol, l’escola de música i els serveis d’atenció domiciliària; també es podria aplicar als casals d’estiu, piscina municipal, servei d’abastament d’aigua i transport públic urbà.

► Reprendrem els treballs de la Comissió d’Estudi sobre la Tarifació Social per tal de desenvolupar una proposta adient de tarifació social en funció de cada servei, equipament i/o activitat municipal (escoles bressol, escola de música, serveis d’atenció domiciliària, casals d’estiu, piscina municipal, servei d’abastament d’aigua i transport públic urbà).

2.3-Educació

Volem una ciutat que sigui educadora. Les escoles de la ciutat han de ser centres oberts al seu entorn, inclusives i fomentar l’educació comunitària. Des del món local hem de considerar l’educació com un treball indispensable i alhora compartit i corresponsable entre família, escola i entorn. L’educació al llarg de la vida. Com a conseqüència ens cal enfortir la comunitat educativa, fomentant la participació i reforçar el paper educatiu de l’ajuntament en el marc de les seves competències. Volem que de manera col·lectiva s’estableixin quines són les prioritats educatives i també lluitar contra les desigualtats com a pas imprescindible per avançar cap a una igualtat d’oportunitats amb independència de l’estatus social o l’origen de les persones. En aquest sentit, el Pla Educatiu d’Entorn permet donar resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives del municipi, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

►Donarem continuïtat al Pla Educatiu d’Entorn

► Continuarem endavant amb el projecte de Ciutat Educadora

► Fomentarem la coeducació, a partit d’un model d’escola laica, plurilingüe, respectuosa amb la diversitat cultural i que promogui el joc no sexista.

► Defensarem l’impuls a la llei de normalització lingüística

     2.3.1-IES Sant Elm

L’IES Sant Elm ha estat l’institut de la población durant molts anys amb uns bons resultats educatius i amb molts bons records, però fa temps que l’edifici ha quedat obsolet i presenta grans mancances per portar a terme els ensenyaments actuals de la millor manera possible. A més, la seva ubicació, lluny de les zones amb densitat de població, fa complicat l’accés als alumnes. Durant l’última campanya electoral els tres partits que han configurat el govern es van fer un tip de dir que promourien la construcció d’un nou centre, però la veritat és que després de quatre anys estem exactament allà mateix on estàvem.

► Impulsarem la construcció d’un nou IES Sant Elm

     2.3.2-Escola d’Adults

► Buscarem un nou emplaçament més adient al seu volum d’activitat, atès que l’actual s’ha quedat petit, i adaptarem la seva estructura a les seves necessitats

     2.3.3-Centres escolars

► Continuarem treballant per a una escolarització equilibrada per a la reserva de places, especialment en l’educació infantil i primària, i farem un ús estratègic del mapa escolar com a instrument per combatre la segregació.

►Reforçarem els protocols d’escolarització i prevenció de l’absentisme

►Posarem en marxa un programa formatiu per a mares i pares (temes pedagògics, de nutrició…)

► Defensarem el manteniment de dues línies de P3 a cada escola, rebaixant la ràtio d’alumnat si s’escau per tal d’afavorir una educació de qualitat i tenint especial cura de les dues línies de P3 del Baldiri

► Elaborarem un pla de gestió pel manteniment dels edificis escolars

► Dotarem, a cada pressupost municipal, aquelles partides que permetin la plena equitat en el procés educatiu per a tots els infants i adolescents (material escolar, llibres de text, activitats extraescolars…)

► Impulsarem els treballs de coordinació en l’àmbit escolar dels mecanismes de justicia reparadora com a model de mediació

► Treballarem per implementar l’horari escolar intensiu

►Enfortirem i coordinarem l’experiència del programa “Tutoria entre Iguals” per donar resposta als reptes de gestió de la convivència i anar cap a la implantació de l ‘Enfocament Restauratiu Global  a tots els centres escolars.

     2.3.4-Escoles Bressol

Actualment a la nostra ciutat conviuen dos models de gestió a les escoles bressol: una de gestió pública (L’Oreneta) i una altra de gestió privada (Mas Balmanya). Al nostre entendre, totes dues haurien de ser de gestió pública, és a dir, gestionades directament des del municipi.

►Estudiarem la municipalització de l’Escola Bressol Mas Balmanya

►Reforçarem el sistema d’accés a les escoles bressol per a totes les famílies

► Vetllarem perquè es cobreixi l’oferta de places d’educació per infants entre 0-3 anys

     2.3.5-Escola de Música

►Treballarem per ampliar les activitats de l’Escola de Música i fer-la accessible a tothom

2.4-Gent gran

En els últims anys el nombre de persones grans té cada vegada més pes en el conjunt de la població. L’afebliment de les xarxes familiars fan que moltes d’elles es sentin soles. La soledat sol tenir una repercussió negativa en la salut de les persones i de la seva qualitat de vida; per això, cal que des dels municipis es treballin polítques per a l’envelliment actiu

►Incrementarem la participació social activant l’associacionisme de la gent gran i el suport de la ciutadania

►Lluitarem contra la solitud no volguda de les persones grans, oferint un conjunt de

serveis que garanteixin un envelliment digne

     2.4.1-Asíl Surís i Centre de Dia

►Ampliarem el nombre de places de gestió pública

►Revisarem els barems d’accés de les persones grans i amb pocs recursos, perquè cap persona es quedi exclosa per falta de recursos

     2.4.2-Cohabitatge sènior

► Estudiarem i fomentarem la promoció d’habitatge tutelat i facilitarem el procés d’habitatge cooperatiu

2.5-Cultura

El nostre grup parteix de la premissa que la cultura és una inversió i no pas una despesa. Cultura de baix a dalt, incidint en la seva funció de millora de la qualitat de vida de les persones i en els beneficis generats al conjunt de la ciutadania, sobretot, la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles. Volem una cultura que tingui la complicitat de la gent. En definitiva, entenem la cultura com un bé comú vertebrador de la vida social. Dir que les qüestions artístiques i creatives són secundàries i contraposar-las davant de determinades prioritats és un error, la cultura és un dret social.

► Proposarem uns pressupostos dignes per a una cultura en la centralitat de l’acció pública

►Constituirem el Consell de Cultura i de les Arts, un espai de diàleg, debat, reflexió,

avaluació i decisió de la política cultural de la ciutat

►Fomentarem la cultura als mitjans de comunicació local i a la xarxa

►Donarem impuls i protagonisme a les entitats i associacions culturals del municipi

     2.5.1-Museu de la Ciutat

►Estudiarem un projecte museístic per a la ciutat que combini totes les possibilitats dels espais actuals (Monestir, antic Hospital, Salvament, Can Blasco…) i futurs, marcant una línia coherent amb els objectius col·lectius de la ciutat

     2.5.2- Museu Thyssen

L’anunci de la cessió temporal de la col·lecció catalana de pintura de Carmen Thyssen per 20 anys i la construcció d’un Museu Thyssen permanent a la ciutat, fet a  bombo i platerets pels tres grups del govern,  requereix un estudi acurat de la situació, més encara, quan això implica la construcció d’un edifici annex al Monestir, com ha anunciat el govern, i que pot afectar al conjunt patrimonial protegit del Monestir i a les troballes arqueològiques que es van trobar en el subsòl. La nostra formació comparteix els aspectes positius que l’Espai Thyssen aporta a la ciutat, al mateix temps que valora l’actual sistema d’exposicions temporals que pensem s’adapta perfectament a les característiques i possibilitats de la ciutat. Voler anar més enllà suposa un risc que cal estudiar molt bé abans de prendre qualsevol decisió. Cal saber també la repercussió econòmica que tindrà la construcció del nou Thyssen en els pressupostos municipals de la ciutat en els successius anys (és evident que una cessió de 400 obres d’art, per més que s’insisteixi en que serà gratuïta, tindrà un cost important per a la ciutat).

► Elaborarem un estudi d’impacte econòmic, d’imatge i de repercussions culturals del model actual de la col·lecció Thyssen (temporal) sobre el que tindria en el futur (permanent)

► Constituirem una Taula de Debat Quin Thyssen volem? amb una àmplia i transversal participació

     2.5.3-Museu Rat Penat

►Treballarem un conveni amb el seu propietari per a la conservació íntegra i exposició digne de la col·lecció i el paratge, amb el compromís i la finalitat de fer-ho patrimoni municipal

2.6-Sanitat

Entenem la salut com una forma de vida autònoma i un dret fonamental per a totes les persones. La salut individual i col·lectiva depèn sobretot de determinants de tipus social, econòmic, ambiental i laboral, i de com aquests condicionen la nostra vida i el nostre futur. Volem fer de les polítiques de salut una política transversal. Cal que totes les àrees de l’ajuntament incorporin la perspectiva salut a les seves polítiques i avaluïn l’impacte en salut de les seves accions i també que incorporin accions destinades a actuar sobre els desequilibris socioeconòmics que es situen a la base dels problemes de salut dels individus i la comunitat.

►Garantirem l’accessibilitat al sistema sanitari públic de totes les persones, assegurant l’empadronament i l’accés a la targeta sanitària sense exclusions, i treballarem per solventar el colapse actual de massificació en l’atenció primària

►Impulsarem el servei municipal de la salut bucodental a la població en risc d’exclusió i vulnerabilitat econòmica, especialment d’infants i joves. Aplicarem en aquest servei la tarifació social

►Impulsarem campanyes de prevenció i informació sobre el VIH i altres infeccions de transmissió sexual, i també programes de sensibilització i xerrades sobre malaties cròniques

►Promourem l’accés a l’assessorament professional davant situacions d’embarassos no desitjats.

2.7-Joves

Avui dia, la gent jove que no ha hagut de marxar del país a buscar-se la vida fora només té dues opcions: el treball precari o l’atur. Un treball precari en forma d’una temporalitat excessiva, d’unes pràctiques sense remunerar i d’unes ofertes de treball que freguen l’estafa. A més es posen grans traves per a l’accés a l’educació, per exemple, amb uns preus abusius de les taxes universitàries. Els i les joves no són la ciutadania del futur, són ciutadania del present que han de prendre les seves pròpies decisions i tenir els seus propies espais.

►Acompanyarem des de l’Ajuntament els i les joves sense xarxa familiar

►Reactivarem i enfortirem les competències en Formació Professional per donar impuls al sistema de la FP Dual

►Crearem un Consell de Joventut que, com a primera mesura de feina, haurà de reformular i pontenciar l’actual Punt d’Informació Juvenil

2.8-Persones diverses

Volem superar l’assistencialisme i el paternalisme i canviar-ho per un model de polítiques que facin possible l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitats de manera que puguin desenvolupar de forma plena els seus projectes vitals i col·lectius, amb accés a la formació i una ocupació digna com a millor via per a la inclusió a la societat.

►Assegurarem que qualsevol obra, equipament o servei compleixi els requisits de la llei d’integració social

►Promourem l’accés de persones en situació de diversitat funcional a l’ocupació , via plans d’ocupació i potenciant l’educació i la formació inclusiva.

►Vetllarem per l’adaptació del transport públic a les necessitats de les persones en situació de diversitat funcional.

►Augmentarem el nombre de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda

2.9-Tolerància zero amb la violència

Hem d’abordar amb fermesa tots els àmbits de les violències masclistes i oferir els serveis adequats per a les persones que estiguin en una situació de violència, o n’hagin viscut una. De la mateixa manera, continuarem el treball de tolerància zero a qualsevol forma de racisme i xenofòbia.

► Garantirem una dotació pressupostària suficient per assegurar l’eficàcia de les mesures integrals regulades per llei

►Farem del 25-N una data important, organitzant actes de commemoració i sensibilització

►Exercirem l’acusació particular en els delictes greus vinculats a racisme, xenofòbia, masclisme, homofòbia i altres expressions d’odi i discriminació que passin al municipi

2.10-Esports

L’esport ha de ser inclusiu i cooperatiu. La persona que practica esport ha de rebre un tracte equitatiu i igualitari i, en aquest sentit, s’ha d’allunyar de la lògica mercantilista que es fa amb criteris de rendibilitat. Prioritzarem les responsabilitats referents a l’esport en edat escolar, el foment de l’esport per a tothom, el suport de l’associacionisme esportiu i la construcció, el manteniment i la gestió de les instal·lacions esportives.

►Elaborarem un Pla local d’Esports que inclogui la gestió dels equipaments esportius i reactivi el Consell Municipal d’Esports (inactiu durant els últims quatre anys)

►Garantirem l’equitat en les subvencions que es donen a entitats i clubs esportius de la ciutat

►Donarem suport i facilitarem la feina de les entitats i clubs esportius de la ciutat

     2.10.1-Piscina Municipal

► Estudiarem la municipalització de la gestió de la Piscina Municipal, per adaptar-la millor a les necessitats de la gent i les entitats

     2.10.2-Gimnàs obert

Els parcs i les places són un bon element per acollir activitats esportives a l’espai públic. L’objectiu és fer arribar la pràctica d’activitat física i l’esport, a l’aire lliure fomentant beneficis com la salut, el desenvolupament de les relacions socials, l’autoestima i, en definitiva, esdevenir una alternativa per ocupar el temps d’oci de manera saludable en un espai obert.

► Fomentarem els espais oberts de la ciutat per a la pràctica de l’esport

2.11-Entitats locals

Per donar el protagonisme de les polítiques públiques a la ciutadania és necessari establir una nova relació entre la ciutadania i els seus representants, basada en el compromís i la participació, però perquè això funcioni cal tenir una ciutadania activa i que estigui implicada, és a dir, cal potenciar i cuidar l’associacionisme. Sant Feliu de Guíxols és una ciutat amb un important teixit social.

►Dotarem, i facilitarem, a totes les entitats i associacions locals les eines necessàries perquè puguin desenvolupar de la millor manera possible la seva tasca

EIX 3. QUE SIGUI SOSTENIBLE AMB L’ENTORN i RESPECTUOSA AMB EL MEDI i ELS ANIMALS

3.1-Contracte d’escombraries

Amb un contracte caducat des de fa més de dos anys i que l’actual govern de la ciutat ha estat incapaç de solucionar, és evident que el tema de les escombraries s’ha convertit en una urgència de cares al proper mandat. En aquest sentit, el nostre objectiu serà aconseguir  la recollida de totes les fraccions d’escombraries, apostar per la prevenció i la minimització dels residus, reforçar i potenciar el servei de la deixalleria municipal i augmentar la percepció en la qualitat de la neteja viària, de platges i d’aigües marines.

     3.1.1-Recollida selectiva

La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció. A través d’aquest model es pot fer la recollida de totes les fraccions domèstiques a la via pública (rebuig, orgànica, vidre, envasos i paper i cartró). La seva implantació pot ser gradual, començant per les de rebuig i orgànica. La recollida porta a porta requereix un cert canvi d’hàbits que propicia la participació i responsabilitat dels ciutadans, de manera que és necessària una adequada campanya de comunicació prèvia . Cal tenir en compte que el porta a porta permet identificar el generador i per tant fa possible la implantació de sistemes de fiscalització més justos com són els de pagament per generació, és a dir, qui més genera més paga.

►Dissenyarem un bon sistema de recollida selectiva, combinant les àrees d’aportació amb totes les fraccions, i que signifiqui una progressiva aplicació del sistema porta a porta.

►En relació a la recollida comercial porta a porta :

-S’haurà d’ampliar a la fracció de rebuig (creiem que la recollida comercial del rebuig és estratègica per controlar-ne la seva generació, i alhora, resulta indispensable si es vol articular una fiscalitat sobre els residus comercials en funció de la generació que es faci)

-No podrà ser voluntària sinó que serà el sistema a emprar per a tots els establiments comercials de la ciutat.

-No es podran fer servir, per part dels establiments comercials, els contenidors ubicats a la via pública.

      3.1.2-Neteja viària

La neteja viària ha d’incloure la neteja integral de l’espai públic tenint en compte tots els seus elements (calçades, voreres, mobiliari, papereres, parterres, etc…), també la neteja  específica per a cada zona, i fins i tot per a cada carrer, atenent les seves pròpies característiques i el manteniment de l’estat de netedat dels carrers i els seus elements entre neteges.

►Estudiarem incloure en el nou contracte de les escombraries, en relació a la neteja viària, un seguit d’accions que facin referència a:

-El buidat de les papereres (evitant sempre el seu desbordament, especialment en dates assenyalades com és la Festa Major).

-La neteja en entorns particulars (Sant Elm, el Salvament, Pedralta, la via verda, la Plaça del Mercat i el Passeig del Mar (aquests dos últims d’una manera especial els diumenges després del mercat setmanal), la Plaça Salvador Espriu, i les rodalies dels centres escolars, instal·lacions esportives i centres de salut).

-Les neteges especials (grafits, pintades, retirada d’adhesius o cartells, recollida d’excrements de la via pública, neteja de taques al paviment, de xiclets, d’herbes…) Per a la neteja d’herbes utilitzarem productes lliures de glifosat.

-Les neteges dels contenidors d’escombraries i del seu entorn.

     3.1.3-Reducció de residus

Avançar cap a una economia circular, basada en la sostenibilitat, la producció neta, la responsabilitat ampliada del productor i el residu zero ha de ser una prioritat transversal del govern municipal, i per això caldrà establir polítiques proactives al respecte.

►Prioritzarem la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals amb un tractament diferenciat per als grans generadors (sectors de la restauració, comerç alimentari, escoles, residències gent gran…)

►Posarem en marxa les normatives Residu Zero ja aprovades en una moció que el nostre Grup va presentar i que no han estat desenvolupades

►Estudiarem una estructura fiscal que sigui capaç de visualitzar amb transparència el cost de la recollida i el tractament i que faciliti l’estímul de la recollida selectiva a través de bonificacions.

►Potenciarem les polítiques educatives i de sensibilització en matèria de residus i organitzarem xerrades: el malbaratament alimentari , els compostadors domèstics, l’envasat…

►Apostarem per la figura dels i les agents mediambientals a peu de carrer.

►Fomentaren el compostatge en habitatges unifamiliars o amb espai d’hort o jardí.

     3.1.4-Deixalleria municipal

Cal elaborar un informe tècnic, a mode d’auditoria, que serveixi per avaluar les seves instal·lacions, el seu funcionament i els horaris  . Aquest informe permetria orientar sobre com s’està fent la gestió de la deixalleria i, principalment, sobre quins aspectes es podrien millorar. Ens hauríem de plantejar un millor sistema, o com a mínim més eficient que l’actual, per premiar l’ús de la deixalleria incidint sobre les reduccions de la taxa d’escombraries. Actualment no hi ha mecanismes reutilització. Es llencen objectes que es poden reparar. Per acabar apuntar que entenem que cal mantenir i millorar el servei de la deixalleria mòbil (i diem millorar perquè, i segurament que a més d’un de nosaltres ens ha passat, la deixalleria mòbil ens l’hem trobada tancada en horari d’obertura -no sabem si per falta de personal, o pel que sigui- però aquesta és una deficiència que s’ha de corregir).

►Reforçarem la deixalleria municipal i li donarem un major rendiment. També estudiarem com treure millor profit de la deixalleria mòbil i posarem en marxa mecanismes de reutilització amb base a la deixalleria.

3.2-Urbanisme

Des de l’Ajuntament impulsarem un urbanisme ecològic i de justícia urbana i una gestió dels espais urbans que promogui l’espai públic com a valor comunitari, redistributiu i generador d’igualtat d’oportunitats. Una de les finalitats de l’urbanisme ha de ser augmentar el benefici públic en les operacions urbanístiques, amb l’objectiu de recuperar la plusvàlua que generen els processos de transformació urbanística, ampliant les cessions de sòl i sostre, les reserves d’equipaments i d’habitatge protegit per sobre del mínim exigit a la legislació vigent. Actuarem sempre sota el principi de precaució i no deixarem que s’aprovin plans o projectes que causin danys irreversibles.

►Incorporarem, des de l’inici de totes les transformacions urbanes, els principis de l’urbanisme ecològic i els criteris d’accessibilitat universal.

►Apostarem per la rehabilitació i la regeneració de sòl i teixits urbans, promovent un ús racional i sostenible del territori.

►Actualitzarem el Pla Local d’Habitatge perquè inclogui les necessitats d’habitatge social.

►Posarem en marxa els estudis i les actuacions pertinents per esmenar els problemes de inundabilitat que pateix el carrer Sant Ramon i els seus voltants.

►Desenvoluparem el sector de Mascanada i l Vall de les Comes com un espai lliure que combini zones d’oci, de passeig i de cultura (Museu Rat Penat) amb el sòl agrícola.

►Donarem prioritat a la rehabilitació abans que a la nova construcció.

►Limitarem el creixement a zones urbanes consolidades per no afectar zones rústiques qualificades com urbanitzables.

►Mantindrem actualitzat el projecte de cobriment de les rieres de Sant Amanç i Les Comes, generant un nou vial de vianants i un nou espai públic a l’àrea on conflueixen, idoni per expressions artístiques urbanes que donin valor als darreres dels edificis.

►Elaborarem un inventari de l’estat dels carrers, places i vies públiques per tal de poder determinar les prioritats (actuació urgent, a mig termini o no cal actuació). Aquest inventari es faria sota criteris de publicitat i participació ciutadana.

►Reduirem el trànsit en les zones escolars i establirem programes de conversió en zona  de camins escolars per a vianants.

     3.2.1-Els grans projectes urbanístics de ciutat

          -La reforma de la façana marítima

Volem mantenir l’espai urbà que configura la façana de mar (Passeig dels Guíxols, Passeig del Mar i Juli Garreta) com el que és: un espai únic i singular de la nostra ciutat. Ho farem mantenint la seva història i la seva fisonomia actual, fugint d’una massificació del ciment i d’un turisme de depredació i preservant la seva identitat. Restaurarem aquells elements que ho requereixen, com per exemple, la barana, els arcs i els bancs de pedra. La nostra proposta passa també per reduir al mínim el trànsit rodat i treure els aparcaments que hi han a primera línia de mar (en paral·lel a la barana de mar i en bateria a la zona interior). Aquesta reducció d’aparcament permetrà a les persones recuperar el protagonisme d’un espai que ha de ser per a vianants en la seva gran majoria, exceptuant un vial de comunicació entre la zona nord del C/Colom i el moll i la zona sud de Rius i Calvet i el C/Juli Garreta, on també es traurien les places d’aparcament que hi ha per donar més profunditat a l’espai. D’aquesta manera el carrer de Juli Garreta, amb unes noves i àmplies voreres, comunicaria amb la zona de vianants que vindria de La Corxera, una vegada desviat el trànsit de la carretera de Tossa per darrera de la Piscina Municipal. Rebutjarem qualsevol projecte d’aparcament soterrat que es vulgui fer a la zona del Passeig.

►Mantindrem, i restaurarem, els elements singulars. Recuperarem espai pels vianants. Rebutjarem qualsevol projecte d’aparcament soterrat.

-La construcció d’un aparcament a La Corxera

La construcció d’aquest nou aparcament a La Corxera ha d’anar lligat al fet que el vianant recuperi aquell espai del Passeig del Mar i Passeig dels Guíxols que fa anys va perdre en favor dels cotxes. Amb la construcció. amb respecte a l’arbrat protegit,  del nou aparcament soterrani a La Corxera, aquest tindrà 598 places, és a dir, que en total guanyarà 438 noves places (les 598 de cabuda menys les 150 que ja hi són actualment). El nostre grup adquireix el compromís de mantenir com aparcament gratuït la zona de darrera l’estació d’autobusos i l’aparcament de la carretera de Tossa. Per altra banda, treure els aparcaments que hi ha damunt el Passeig del Mar i l’Avinguda Juli Garreta vol dir perdre 141 places; és a dir, que en tota aquesta zona cèntrica la ciutat hi guanyaria 297 places netes en relació al que tenim ara. Però és que a més, el nostre compromís és el de guanyar places d’aparcament a la banda nord de la façana marítima, concretament a la part baixa de la carretera de Palamós, carrer Comerç i carrer Sant Sebastià. Recuperarem per a la ciutat, com a zona de joc i ampliació dels jardins, aquell espai de ciment que avui s’utilitza com aparcament a la banda de mar del Passeig dels Guíxols.

►Mantindrem viu el projecte de l’aparcament soterrat a La Corxera. Mantindrem els aparcaments gratuïts de la carretera de Tossa, darrera l’estació d’autobusos i de l’Ileco a la ronda de Ponent. Reforçarem l’aparcament a la banda nord de la badia, però traient els cotxes dels Jardins Juli Garreta.

 -La construcció d’un edifici annex al Monestir

D’entrada no compartim la proposta d’aixecar un edifici nou annex al Monestir per albergar de manera temporal  (20 anys) el Museu Thyssen; per tant, mantenim l’opció de deixar el Museu Thyssen en els seu espai actual, o bé, d’ubicar-ho a l’edifici de l’antic Hospital. Aquesta última proposta té tres arguments vàlids: el primer que, i a diferència del Museu de la Ciutat, el Museu Thyssen no serà mai patrimoni de la ciutat i la seva viabilitat acabarà sempre depenent de terceres persones, el segon, per a la protecció, preservació i conservació de l’entorn patrimonial del Monestir, que inclou les recents troballes arqueològiques, i el tercer que amb l’ús de l’antic Hospital la difusió i expansió de l’oferta cultural i artística de la ciutat tindrà més recorregut que si es concentra tota l’oferta en un mateix punt. Finalment també hi han motius d’índole més sentimental, en voler aplegar en un mateix espai interrelacionat allà on neix la ciutat (el Monestir) amb la seva trajectòria històrica (el Museu). En tot cas, continuem amb l’exigència d’obrir un espai de debat ampli i rigorós sobre on ubicar el Museu Thyssen.

►Obrirem un espai ampli de debat sobre la conveniència, o no, de construir un edifici annex al Monestir i estudiarem l’opció que l’espai Carmen Thyssen s’ubiqui a l’antic Hospital.

     3.2.2-Recuperació d’espais públics 

La nostra voluntat política és la de recuperar tres concessions avui en mans privades per a la seva gestió pública. Ens referim a les de Touring Comercial, que gestiona l’immoble catalogat com bé d’interès local i conegut amb el nom de Palm Beach; Turispania, que gestiona la platja de Can Rius, l’embarcador que hi ha i el camí que puja fins el mirador; i la de l’hotel Eden Roc que gestiona el camí de ronda que voreja l’hotel. Des de començament de mandat aquest ha estat un dels punts més reivindicats pel nostre grup. Hi ha molts arguments per demanar la gestió d’aquests espais. La concessió del Palm Beach salta a la vista, només cal veure com està l’edifici, cau a trossos. Per la seva part, Turispania no està complint una resolució judicial segons la qual una part de les places de l’embarcador tindrien que ser d’ús públic, a més manté tancat el cami públic que puja fins al mirador i els cartells de prohibició en una platja que és un espai públic de primer ordre. I finalment hi ha la concessió sobre un tram de camí de ronda que té l’hotel Eden Roc. Expedients i més expedients per irregularitats comeses durant anys en aquesta zona que és de domini públic marítim terrestre i que, a més, té servitud de pas sovint no respectada, justifica àmpliament aquesta recuperació de la concessió. Pel nostre grup és evident que cap d’aquestes empreses ha fet mèrits suficients durant els últims 30 anys de concessió per continuar amb la gestió.

►Treballarem activament per a recuperar íntegrament la gestió pública de Can Rius, el Palm Beach i la concessió de les zones de camí de ronda del Club de Mar i l’Eden Roc.

3.2.3-El port medieval, el Fortim i el turó dels Guíxols

Volem donar més valor a l’espai urbà del turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Volem que aquest entorn mostri dignament tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic i que el situa com un element essencial de la identitat de la nostra ciutat, però per això cal netejar i endreçar la zona alta del turó, aquella on s’ubicava el poble iber i l’antic llatzeret. També caldria fer una reposició del camí i una adequació de la zona amb els elements de protecció necessaris per mantenir un nivell òptim de seguretat. Tanmateix, i una vegada arranjada la zona, s’haurien de col·locar panells informatius que, vinculats al recorregut, expliquin  als visitants que es troben al damunt de les restes d’un poblat iber (segle I a.C.) i que posteriorment es va convertir en un espai on s’enviaven a persones que patien la malaltia de la pesta (el llatzeret segle XVII).  Cal assumir i impulsar el projecte cultural i patrimonial que té el port de Sant Feliu de Guíxols.

►Netejarem, endreçarem i arranjarem la zona alta del turó dels Guíxols.

►Potenciarem el Salvament com espai cultural de la ciutat.

►Catalogarem i respectarem el port medieval, el Fortim i la muralla adjunta.

      3.2.4-Obra pública de l’arquitecte Joan Bordàs

L’estiu de 2018 el nostre grup va presentar una moció, que no va prosperar, per blindar el llegat arquitectònic de Joan Bordàs. La nostra ciutat té un llegat d’arquitectura modernista i noucentista prou important. Joan Bordàs i Salellas, que va ser arquitecte municipal entre els anys 1914 i 1955, és un dels seus màxims exponents. Malauradament, al llarg dels darrers anys aquest llegat s’ha anat reduint. Avui mateix podem veure com ja s’han perdut una part dels parterres originals, o com també s’han enderrocat alguns dels emblemàtics balcons sobre la platja emmarcats per uns arcs de ferro i rematats amb la silueta d’una barca (concretament els de la banda de Rius i Calvet). També trobem alguns bancs de pedra, o alguns trams de la barana de mar, en mal estat de conservació.

►Farem un inventari actualitzat de tota la seva obra. Catalogarem, protegirem i restaurarem tots aquells elements urbans que en són comuns.

     3.2.5-Jardins del Monestir

Els Jardins del Monestir, adquirits l’any 2017 per l’Ajuntament, són un espai de prop de 5.000 m² que fins a les hores va estar en mans privades Entre els elements recuperats per a l’ús públic hi ha la muralla del segle XVIII, una torre, antics horts, un recorregut de passeig i la pròpia casa modernista, de 320 metres quadrats i catalogada com a edifici d’interès local. No obstant, des de llavors els Jardins només s’han obert en ocasions molt puntuals, sent un espai verd tremendament infrautilitzat i no s’ha donat cap ús a la casa.

►Obrirem l’espai de manera permanent i donarem ús públic a la casa.

►Connectarem els Jardins amb la recuperació del camí i la Font de Monticalvari com a zona d’esbarjo.

3.3-Medi ambient

Mantenir entorns saludables, habitables i generadors de benestar ha de ser una prioritat de la nostra proposta política i això passa, sens dubte, per tenir una especial atenció cap el medi ambient i la natura. Qüestions com la biodiversitat del nostre entorn o la qualitat paisatgística del mateix, estaran sempre damunt la taula. El paisatge forma part de l’ identitat col·lectiva, de la història i de la cultura pròpies de la nostra ciutat i no es pot malmetre. És, també, un dels elements definitoris de la qualitat de l’oferta turística de qualsevol municipi. Evitar la seva degradació en les àrees visuals més fràgils ( litoral i punts elevats)hauria de ser, ara per ara, una de les majors preocupacions dels ajuntaments de la nostra costa. D’altra banda, l’explotació turística d’aquest paisatge en el nostre municipi és, encara avui, una assignatura pendent que caldrà resoldre per fomentar un turisme sostenible i compatible amb el manteniment de l’entorn natural. No ens oblidem del medi natural marí, amb una especial atenció a l’entorn de la cala de l’Ametller, la Punta de Garbí i la Punta d’en Bosc.

►Destinarem cada any el 0,5% de la recaptació de l’IBI a projectes de restauració del medi natural.

►Elaborarem un Pla de Gestió Natural de les àrees que requereixen una atenció especial del nostre medi natural. Ho farem en col·laboració amb els municipis veïns per garantir la protecció del PEIN de l’Ardenya i Cadiretes. Bastirem aliances amb Sta. Cristina d’Aro i Tossa de Mar per donar sentit a la zona marítima del PEIN de l’Ardenya i Cadiretes, des de Sant Feliu a Tossa.

►Confeccionarem un inventari de camins, pous i fonts públiques del municipi.

►Treballarem una zona marina per al bioconeixement i definirem àrees de restriccions  i capteniment mediambiental a les embarcacions esportives.

► Adoptarem totes les mesures possibles per a reduir l’exposició als camps electromagnètics i redactarem plans d’ordenació i emplaçament de les instal·lacions de telefonia mòbil

►Realitzarem campanyes d’educació ambiental.

►un Pla Local d’adaptació al canvi climàtic; tota planificació tindrà en compte els riscos dels canvi climàtic.

►Ens posicionarem en defensa del territori i farem nostres les lluites d’entitats com SOS Costa Brava, IADEN Empordà o Grup Sterna.

►Restaurarem i posarem en valor camins i font de MontiCalvari i els refugis de la guerra ara abandonats.

3.4-Atenció als animals

La societat democràtica, culta i sensible ha de fer  accions ecologistes tenint en compte els dret dels animals, que formen part també del medi. Els animals són éssers vivents dotats de sensibilitat física i psíquica que pateixen el dolor. La Declaració Universal dels Drets dels Animals contempla uns drets que la espècie humana ha de respectar i el Tractat de Lisboa de la Unió Europea reconeix la sensibilitat dels animals i obliga als estats a protegir-los. Mostrem el nostre desacord amb el Plan Estratégico Nacional de Fomento y Protección de la Tauromaquia, conseqüència d’una llei aprovada l’any 2013- majoria del PP- que estableix la tauromàquia com a patrimoni cultural de tots els espanyols. Contra la sentencia  del Tribunal Suprem del dia 7 de març d’enguany, que veta les consultes populars sobre las “corridas de toros”, una sentencia que permet el blindatge legal d’aquest cruel espectacle i que obre la `possibilitat del retorn de les curses de braus a Catalunya que van ser abolides pel nostre Parlament arrel d’una ILP. Defensem l’abolició de les festes dels “correbous”. Un entreteniment que hauria d’avergonyir a les persones que el presencien i també aquelles que en fan un negoci. A nivell municipal, entenem que els animals també són habitants de la nostra ciutat i per tant també tenen drets. Ens correspon a tots i totes  garantir-ne el benestar i fomentar una bona convivència amb tota la ciutadania. En aquest sentit, la convivència, la defensa i la protecció dels animals és un element important a la nostra proposta política.

►Impulsarem una nova ordenança municipal que garanteixi una tinença responsable i el benestar animal, tot fomentant la convivència entre animals i ciutadania.

►Cap festa ni espectacle que exploti animals.

►Vetllarem pel compliment de les lleis de protecció de benestar animal.

►Controlarem, estabilitzarem i treballarem pel benestar de les colònies de gats .

►Garantirem la recollida d’animals abandonats i exigirem la coresponsabilitat de les administracions supralocals en el correcte funcionament i finançament d’aquestes accions.

►Mantindrem en bon estat les zones d’esbarjo per a gossos i adequarem un espai com a gossera municipal.

EIX 4. Solidària, inclusiva i compromesa amb els valors republicans

4.1-Ciutat acollidora

El municipi és un espai col·lectiu on tots els seus habitants tenen el dret a trobar-hi les condicions adients de vida per a la seva realització. Són espais diversos i plurals, cosa que implica superar el paradigma de la integració per passar als drets de ciutadania. Els ciutadans i les ciutadanes hem de poder viure plenament a la nostra ciutat, sense cap tiups de discriminació ni exclusió. Reconèixer els drets de ciutadania vol dir reconèixer les persones com iguals. El nostre municipi forma part de la xarxa de ciutats refugi, malgrat que el govern actual no hagi fet res al respecte, i en aquest sentit ens hem de posar a treballar per poder incidir davant la crisi humanitària que estem vivint a Europa i dotar-nos dels recursos necessaris per col·laborar en l’acollida dels contingents de població refugiada compromesos pel govern espanyol i que aquest continua incomplint. Hem d’exigir als estats que compleixin amb les normes més elementals del dret humanitari.

► Ens comprometem a preparar el nostre municipi per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades.

►Desenvoluparem programes de memòria històrica que es fonamentin en la contribució del municipi a la defensa dels principis del republicanisme, del feminisme i de l’antifeixisme.

►Facilitarem la incorporació d’ofici al cens electoral de totes les persones estrangeres que tinguin dret a vot a les eleccions municipals i defensarem el dret a vot en tots els processos electorals, incloent consultes i referèndums, de totes les persones que viuen a Catalunya a partir d’un any de residencia.

►Augmentarem els llibres i materials en diverses llengües a la biblioteca i fomentarem projectes extraescolars que reconeguin llengües i cultures de famílies migrades residents als nostres pobles i ciutats.

►Reconeixerem i valorarem la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

►Incrementarem la dedicació del tècnic/a en acollida i recuperarem l’Oficina Local d’Acollida

4.1.1-Laïcitat

Entenem la laïcitat com l’exercici de la separació entre la societat civil i la societat religiosa; una separació que es sustenta en la llibertat de consciència, és a dir, que la religió és lliure però només compromet a les persones creients. En aquest sentit, defensem que per a una millor convivència cal garantir la independència i la neutralitat simbòlica de l’Ajuntament davant de qualsevol confessió religiosa.

►Suprimirem qualsevol homenatge públic a imatges, sants o símbols religiosos.

►Garantirem que en el cementiri es puguin celebrar tot tipus de cerimònies, sense cap exclusió per motius de religió o de conviccions.

4.2-Feminisme i LGTBI

La justícia de gènere ha de ser una prioritat transversal del conjunt de les polítiques públiques, també les municipals. Per aconseguir aquesta transversalitat és imprescindible que l’estructura organitzativa de les polítiques de gènere sigui reforçada i, més enllà de gestionar determinats serveis específics, sigui un àmbit efectiu de dinamització, seguiment i suport per incorporar la perspectiva de gènere de manera efectiva: formant al personal de l’Ajuntament, establint referents en totes les àrees, avaluant sistemàticament l’impacte de gènere de les intervencions, fent pressupostos feministes, adaptant els sistemes d’informació, incloent clàusules d’igualtat en contractes i convenis i utilitzant un llenguatge que sigui inclusiu.

►Crearem una Regidoria de Feminisme i moviment LTGBI per garantir la transversalitat en les polítiques municipals de gènere i la implementació del Pla d’Igualtat.

►Organitzarem xerrades i cursos formatius sobre perspectiva de gènere i diversitat LGTBI.

► Impulsarem mesures per a la recuperació de la memòria històrica de les dones i el

feminisme i del col·lectiu LGBTI.

►Oferirem eines de prevenció, detecció i protecció de situacions d’assetjament masclista i assetjament del col·lectiu LGTBI.

►Impulsarem un manual de bones pràctiques comunicatives de l’Ajuntament que vetlli per un ús inclusiu i respectuós del llenguatge i les imatges.

► Farem que el 8M sigui un dia important de visibilització i reivindicació feminista i de gènere al municipi.

►Potenciarem el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a la Dona)

4.3-Compromesos amb el 0,7%

Malgrat que les diferents lleis en matèria de cooperació, tant en l’àmbit català com espanyol, reconeixen el paper dels municipis i els ens locals dins el mapa de la cooperació internacional, aquesta política pública ha estat greument qüestionada en els darrers anys i ha hagut de reafirmar la seva existència en un context de recentralització i limitació de competències i arguments populistes en contra dels principis bàsics de la cooperació.

►Mantindrem una dotació pressupostària equivalent al 0,7% del pressupost d’ingressos

propis per a partides de cooperació pel desenvolupament.

►Prioritzarem projectes de cooperació pel desenvolupament que garanteixin la sobirania alimentària, la justícia social, l’enfocament en drets humans, la perspectiva de gènere i els processos de pau i de drets humans.

►Impulsarem les polítiques d’agermanament amb altres ciutats d’arreu del món per incentivar el vincle entre migracions i optimitzar el seus impactes positius tant en els territoris d’origen, destí i trànsit.

►Donarem suport a les ONGs locals per difondre els seus esforços per tal que la ciutadania conegui el millor la tasca que fan.

4.4-Banca ètica

La realitat ens demostra que en l’actual context de crisi prolongada la banca, com la coneixem tradicionalment, ha tingut un comportament poc adequat. De fet, les entitats financeres han estat el gran motor que ha alimentat l’especulació que ens ha portat fins a la crisi, posant el seu propi benefici per sobre del bé comú i el de la ciutadania. La poca transparència d’aquesta banca tradicional en les seves inversions provoca que sovint la ciutadania normal, la gent del carrer, siguem còmplices sense saber-ho en petites accions que alimenten i enforteixen les desigualtats socials i, per tant, també de les seves conseqüències, com per exemple són les guerres. Actualment es coneix com a banca ètica al conjunt d’entitats financeres que la seva oferta  no està condicionada exclusivament al criteri de la rendibilitat. Els seus serveis es basen en els principis de la cooperació i la sostenibilitat, i la seva estructura de govern està fonamentada en la participació. Els projectes de la banca ètica es basen en una gestió totalment transparent que fomenta els beneficis mediambientals i genera serveis que prioritzen el comerç just, l’ajuda social i les inversions favorables al medi ambient entre altres.

►Elaborarem un informe tècnic per anar adaptant les operacions bancàries del consistori a través d’entitats de banca ètica.

►Impulsarem la banca ètica en aquelles partides pressupostàries destinades a les associacions locals i a la cooperació al desenvolupament.

►No establirem cap nou vincle ni relació amb cap entitat bancària que no sigui inclosa dins les banques ètiques. Una vegada amortitzats els préstecs pendents, cancel·larem els comptes de les entitats no ètiques.

4.5-El republicanisme

Defensem la millora de l’autogovern i la sobirania de Catalunya davant de qualsevol projecte recentralitzador, rebutgem la presó preventiva dels líders polítics i activistes socials empresonats. Concebem la sobirania com la capacitat que tenim les persones per decidir lliure i democràticament sobre tots els afers que ens són comuns, és a dir, decidir el nostre futur col·lectiu.

 

4.5.1-Fraternitat

Catalunya ha de tenir ple dret a construir el seu futur. En aquest sentit, apostem per la creació d’un república social, democràtica, ambientalment justa, i que es construeixi en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península. L’expressió d’aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional.

►Donarem suport a aquelles mobilitzacions transversals i unitàries que representin la pluralitat del 80% dels catalans i catalanes que volen decidir i en contra de la repressió i de la judicialització de la política.

     4.5.2-Justícia

Des dels municipis ens hem d’oposar a les tendències centralitzadores o comarcalitzadores, com serien els casos dels jutjats de clàusula sòl.

►Fomantarem els serveis d’orientació jurídica, potenciant la conciliació i la mediació com a eines per a la resolució alternativa de conflictes.

►Obrirem de nou l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC)

4.5.3-Pau

Entenem la Pau no solament com l’absència de guerra, sinó també com l’educació en els valors democràtics, en la distribució de la riquesa, en el respecte al medi ambient i en la justícia social. Cal educar, des de l’educació primària, en les formes de resolució negociada dels conflictes i en el coneixement de la diversitat cultural i religiosa.

►Organitzarem jornades i xerrades que ajudin a difondre la cultura de la Pau.

     4.5.4-Memòria història

El nostre és un municipalisme que es caracteritza pel seu reconeixement als valors progressites, populars i republicans que en un passat han caracteritzat a molts dels nostres veïns i veïnes i a les nostres ciutats.

►Desenvoluparem programes de memòria històrica que es fonamentin en la contribució del municipi a la defensa dels principis del moviment obrer, del republicanisme, del feminisme i de l’antifeixisme.   

          4.5.4.1-Nomenclàtor

Volem potenciar les polítiques de reconeixement i de reparació, i per això revisarem la nostra història local i reconeixerem les víctimes de la guerra, de la colonització i l’esclavitut, i les seves conseqüències, assumint la responsabilitat des d’un punt de vista moral i simbòlic.

►Farem un estudi ampli dels noms dels carrers i les vies públiques de Sant Feliu de Guíxols.

►Impulsarem actes en reforç de la memòria històrica.

 

EIX 5. Una ciutat proactiva en el desenvolupament local

5.1-Policia Local

El nostre és un model de Policia Local de proximitat i arrelada a la ciutat.

►Revisarem el Pla Local de Seguretat contemplant mecanismes de participació de la ciutadania i de les entitats locals.

►Dotarem a la Policia Local de les eines i el material necessaris pel correcte desenvolupament de la seva feina.

►Potenciarem les tasques de reforç de la vigilància i del compliment de les ordenances municipals.

►Articularem, a través del Pla Local de Seguretat, la coordinacó de la Policia Local amb una persona de referència i especialitzada en violències masclistes (inclosa la violència sexual).

►Confeccionarem, anualment, un mapa local de les denúncies per tal de poder articular millor polítiques específiques de prevenció.

5.2-Turisme

Davant de models basats en el parc temàtic i el creixement desmesurat, proposem el turisme de qualitat i responsable que asseguri la sostenibilitat social i ambiental, basta en la natura i la cultura. Per fer-ho possible ens cal incentivar models que promouen turisme familiar i allotjaments de qualitat; activitats de turisme actiu i de descoberta del territori (senderisme, cicloturisme, activitats nàutiques i subaquàtiques, educació ambiental,…) i posar en valor tot el nostre patrimoni i producte local. El turisme és una de les nostres principals activitats com a municipi. No obstant, l’aposta per un turisme sostenible i responsable no es pot sostenir amb un treball que, de manera generalitzada, sigui precari. Necessitem fer front a la precarietat laboral i defensar un treball digne en el turisme. Per això la nostra serà una política de promoció turística vinculada al respecte de drets laborals i millora de la qualitat laboral.

►Impulsarem i donarem a conèixer la creació d’un segell de qualitat social per als establiments turísitcs respectuosos amb els drets laborals.

►Continuarem exigint al govern de la Generalitat de Catalunya la revisió de la compensació financera per als municipis turístics, ja que han de gestionar una població que en que en temporada alta incrementa de forma important el nombre d’habitants.

      5.2.1-Turisme familiar

La tipologia de turisme que predomina a la nostra ciutat és la de caire familiar. També el turisme d’autocaravanes i el cicloturisme han anat guanyant pes en els darrers anys en el nostre municipi.

►Millorarem l’espai d’autocaravanes i elaborarem un protocol que contempli les condicions d’estada, els preus dels serveis, informació sobre el municipi…

►Revisarem i millorarem les senyalitzacions i les informacions dels indrets turístics, establint intineraris de relat integrat i accessible a les persones amb dèficits visuals.

►Mancomunarem recursos i itineraris patrimonials amb les poblacions veïnes.

►Adequarem un trajecte de la Via Ferrada a persones amb discapacitats físiques.

►Potenciarem la localització i l’ús dels camins de bosc com a activitat turística lligada la natura

►Lluitarem contra les ofertes turístiques que actuen fora de la legalitat, especialment pel que fa als apartaments turístics.

►Regularem els pisos de lloguer turístic.

►Regularem el pla d’usos de les platges d’acord amb els criteris d’espai públic

          5.2.2-Porta Ferrada

El Festival de la Porta Ferrada és, sens dubte, un dels esdeveniments més importants del nostre municipi que, si bé d’entrada formaria part de l’oferta cultural, té un component d’actractiu turístic de primer ordre. No obstant, hauria de servir també per millorar la incidència cultural del Festival sobre la ciutat i fomentar els grups i les iniciatives musicals locals.

►Farem un estudi aprofundit del Festival per conèixer al detall els seu rendiment, no només econòmic sinó també cultural i de afectació.

►Potenciarem les actuacions dels artistes locals i de proximitat en el Festival.

5.3-Comerç 

Mantenir l’equilibri entre els diferents formats comercials, vetllar pels drets dels treballadors i les treballadores del sector i el dels consumidors i les consumidores, protegint el comerç de proximitat han de ser objectius dels propers anys.

►Rebutjarem la instal·lació de noves grans superfícies comercials.

►Impulsarem un Pla de protecció del comerç urbà.

►Farem del mercat municipal impulsor del producte de Km0 i ecològic i promotors dels bons hàbits alimentaris.

►Potenciarem les fires artesanals i els mercats d’intercanvis.

5.4-Indústria

La indústria ha de recuperar el protagonisme que temps enere tenia en la nostra economia local catalana i ha de ser capaç de generar nous llocs de treball. En aquest sentit, la transició a una economia més ecològica, començant per la transició energètica a un model 100% renovable, hauria de marcar un nou cicle d’inversions. Volem dur a terme una política industrial pròpia de la nostra dimensió local, centrada en les capacitats de la població, les oportunitats en el context econòmic i les característiques del territori. Una indústria local que sigui innovadora, sostenible i renovada, basada en la qualitat de l’ocupació, orientada cap a la producció de béns i serveis amb més valor afegit, més valor social i menys petjada ecològica. En el sector de la construcció caldrá treballar per revertir l’esquema de funcionament actual del sector, dominat per un grapat de grans empreses altament vinculades al sector financer que acaparen les grans obres públiques i de les quals depenen un dens teixit productiu de petites empreses locals.

►Fomentarem pactes locals entre representants del món empresarial i de les persones treballadores per a la transformació del teixit industrial i garantir una transició justa cap a un nou model.

►Promourem accions i projectes d’economia productiva que incideixin en un canvi de model econòmic.

►Afavorirem aquelles infraestructures que permetin acollir noves activitats productives, amb alta rendibilitat social, generadores d’ocupació i noves professions.

►Impulsarem polítiques de rehabilitació del centre històric amb llocs de treball associats a aquestes polítiques.

5.5-Ocupació

Davant del fracàs del model d’ocupació basat en la desregulació, la precarietat i els baixos costos laborals i malgrat les limitacions derivades del marc competencial i les dificultats de finançament; des dels municipis s’hauria d’apostar per a la creació de treball digne, estable, segur, de qualitat i amb drets. El món local ha de liderar la transició de model productiu i energètic demostrant que és compatible la creació d’ocupació de qualitat amb assolir unes ciutats més inclusives i sostenibles. No podem oblidar la importància de la producció sostenible com a motor de creixement econòmic i d’ocupació. Cal promoure projectes integrals de millora i rehabilitació de barris, habitatges i edificis.

►Fomentarem l’ocupació, amb uns pressupostos i administració municipal que prioritzin crear ocupació de qualitat, ajustant la despesa per afavorir la promoció econòmica.

►Aprovarem partides pressupostàries pròpies per finançar polítiques actives de treball, formació i poder garantir el manteniment dels serveis.

►Establirem ajudes amb microcrèdits per a la nova ocupació, afavorint les compres públiques a les empreses socialment responsables (amb límits salarials mínims i màxims, amb condicions laborals dignes, etc..)

►Desenvoluparem accions per tal de fer aflorar l’economia submergida.

►No col·laborarem amb les ETT, ni empreses de serveis integrals, ni agències de col·locació amb ànim de lucre en les contractacions municipals.

►Assumirem compromisos públics de reducció de la temporalitat en les administracions locals en la mesura que la legislació ho permeti i, si és possible, fixant objectius concrets i terminis d’assoliment.    

     5.5.1-Programes de Qualificació Professional

►Desenvoluparem programes de suport per a les transicions al món laboral.

►Aprofundirem en els Plans Locals de Formació per impulsar plans de formació ocupacional diversificada i contínua, tenint en compte la incorporació al mercat de treball de dones de totes les edats, particularment aquelles amb baixa qualificació i edats amb major dificultats d’inserció al mercat laboral.

►Promocionarem els programes de formació i treball (escoles tallers, tallers ocupacionals i cases d’ofici).

►Potenciarem la formació professional dual entre tots els centres de cicles formatius i les empreses de la zona. Establir plataformes d’innovació a on els estudiants resolguin problemes i reptes reals de les empreses i administracions.

     5.5.2-Servei d’Ocupació Municipal

►Reforçarem el funcionament del Servei Local d’Ocupació i l’impulsarem com una agència de col·locació.

►Promourem pactes locals per l’ocupació i per la igualtat d’oportunitats, amb atenció especial a dones, joves en situació d’atur i persones en situació de risc d’exclusió.

►Reclamarem a la Generalitat la creació de més Aules Actives com a instruments d’orientació, intermediació i recerca de feina.

►Impulsarem polítiques actives d’ocupació per a dones que han estat víctimes de violències masclistes.

►Impulsarem mesures en l’àmbit municipal per garantir que no siguin vulnerats els drets laborals de les persones trans i el seu accés al mercat de treball.

     5.5.3-Suport per a treballadors/es autònoms

►Crearem línies específiques d’assessorament I suport tècnic per a persones autònomes, tant per a noves activitats com per a la seva consolidació i continuïtat.

►Impulsarem, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), línies especials de finançament per a persones autònomes.

5.6.Mobilitat

L’aposta per una mobilitat pública, segura i sostenible és essencial per la millora de la qualitat de l’aire al nostre municipi, però també és un pas endavant en la línia de l’equitat i la cohesió social. La mobilitat és un problema a resoldre, però és també un dret que cal que estigui suficientment protegit i estimulat des de l’Ajuntament. En aquest sentit, volem augmentar l’oferta actual existent, fomentar la seva utilització i garantir millor la connectivitat.

     5.6.1-Transport públic

El problema de la mobilitat urbana en el marc del transport públic és complex. Cal qüestionar-se seriosament sobre la sostenibilitat de la nostra mobilitat i de l’ús indiscriminat que es fa del cotxe.

►Elaborarem un Pla directiu de classificació dels usos dels carrers i  les vies públiques, distingint entre l’ús exclusiu peatonal, mixt amb preferència peatonal, mixt amb preferència de trànsit i vies de trànsit.

►Estudiarem, per a millorar, l’oferta de transport interurbà que comunica Sant Feliu de Guíxols amb  les poblacions de la Vall d’Aro, Palamós (especial importància per a l’Hospital) i Girona.

►Estudiarem, per a millorar, la connectivitat entre el nostre municipi i Caldes de Malavella, en el ben entès de fomentar la connexió amb el tren.

►Avançarem en l’electrificació de les flotes de vehicles municipals.

      5.6.2-Bicicleta

►Estudiarem plans per a garantir els desplaçaments a peu i en bicicleta, reduint substancialment l’espai dels cotxes.

►Actualitzarem els models d’aparcabicis.

►Adaptarem un carril bici local que segueixi una circunvalació a tot el terme municipal.

Translate »