Última actualització, 23 d’abril 2015

GUÍXOLS DES DEL CARRER

PROGRAMA.

Índex

Una ciutat pensada per a les persones……………………………………….pàg.   1

Una ciutat socialment justa i solidària…………………………………………pàg.   6

Una ciutat amb un Ajuntament eficient i transparent en la gestió……pàg.   9

Una ciutat participativa, sense discriminacions…………………………….pàg. 11

 0.-Introducció.

Moltes persones de Sant Feliu de Guíxols som conscients de la situació actual per la qual travessa la nostra ciutat. La crisi econòmica, però també algunes males decisions dels nostres governants, l’estan convertint en una ciutat pansida, tancada i, el que és pitjor, en un lloc on cada vegada és més difícil guanyar-se la vida dignament i on creixen les desigualtats socials. Per canviar aquesta situació negativa cal un Pla Estratègic de ciutat dissenyat en col·laboració amb tots els grups polítics, forces socials i experts.  Per això us proposem aquest programa transformador, participatiu i engrescador.

VOLEM QUE SANT FELIU DE GUÍXOLS:

1.-Sigui una ciutat pensada per a les persones.

1.1.-Amb una planificació urbanística cohesionada socialment, que moderi el sòl i protegeixi  les zones verdes i les àrees no urbanitzables.

 -Cal replantejar la façana marítima de la ciutat tenint en compte tots els elements que la dibuixen.

 - Rebutjarem el projecte d’aparcament soterrat del passeig. Reivindicarem un procés participatiu on es considerin totes les possibilitats per facilitar aparcaments en els mesos i dies punta. Treurem del calaix el projecte consensuat anys enrere per fer un aparcament amb tres nivells darrera les cotxeres.

-S’ha de tirar endavant la reforma de l’Asil Surís per millorar les instal·lacions i ampliar-ne la capacitat. Part dels fons de l’herència Anlló ha de servir per aquest fi d’acord amb la moció  presentada per ICV-EUiA.

-Hem d’exigir a Turispania ( Club de Mar ) el compliment de la sentència judicial en el que fa referència a obrir l’espai sud del camí de Ronda i l’accés públic a l’embarcador. Vetllar per tal que la zona marítimo-terrestre sigui respectada, en tant que bé d’ús públic.

-Elaboració d’un Pla de Gestió de les àrees d’atenció especial del medi ambient natural, amb la creació d’una reserva natural parcial en el territori PEIN de l’Ardenya i Cadiretes entre els municipis afectats de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Gestionar el massís amb aquest consorci, fins que la Generalitat en promulgui la creació d’un parc natural amb el suport de les institucions supramunicipals (Diputació, DARP, Departament de Medi Ambient de la Generalitat ). En tant que no es disposi d’aquest Pla  s’hauria de fer una sèrie d’actuacions urgents com, per exemple, l’inventari dels camins i de l’estat de les fonts , pas previ a la seva restauració, senyalització i manteniment,  restauració de la riera de Les Comes i les mesures adequades per evitar que les motos malmenin aquests recorreguts.

-Elaboració d’un Pla de Gestió de les àrees d’atenció especial del medi natural marí. Treure del calaix els projectes de mini-reserva de les cales de l’Ametller i Vigatà proposant la creació de reserves marines parcials a l’entorn de la cala de l’Ametller, la Punta de Garbí i la Punta d’en Bosc, per definir àrees de restriccions a les embarcacions esportives i fer campanyes d’educació ambiental. Una actuació que hauria d’estendre’s a tota l’àrea marina assenyalada en el territori PEIN. Generar un biòtop prop de la badia de SFG per tal de generar visites amb finalitats pedagògiques i turístiques.

-Elaboració d’un Pla de Gestió de zones forestals i agrícoles. Treballar, en coordinació amb les Associacions de Defensa Forestal (ADF), qüestions paisatgístiques i la seva aportació a la qualitat de vida i la interrelació entre el medi natural i la ciutat. Caldria fer un cens dels pous i usos actuals.

-Elaboració d’un Pla de Gestió del paisatge, que preservi legalment el perfil de les zones de muntanya , un dels elements definitoris de la qualitat de l’oferta turística. Evitar la seva degradació en les àrees visuals més fràgils, com són el litoral i punts elevats.

-Elaboració d’un inventari de l’estat de les vies públiques per tal de poder determinar les prioritats en les actuacions anuals i el punts negres de trànsit. Aquest calendari d’actuacions es faria sota els criteris de publicitat i participació ciutadana i en coordinació amb les necessitats dels serveis amb instal·lacions soterrades.

-Volem desviar la carretera de Tossa per darrera la piscina per tal de crear un eix per a vianants des de la zona de La Corxera fins el Passeig i la platja tenint en compte la futura ubicació d’aparcaments que descongestionaran la concentració a la zona del passeig.

-Habilitarem la zona de la font de Monticalvari com a zona d’esbarjo i recuperarem també els refugis del final del carrer Jacint de Pau.

1.2.-On l’accés a la feina sigui una prioritat.

-Cal destinar recursos a feines de manteniment de boscos, platges i paratges municipals que es podrien fer a través de persones en situació d’atur, donant preferència a aquelles que han esgotat les prestacions o el subsidi..

-Estudiarem possibles concessions per obrir hotels i establiments turístics que avui estan tancats.

-Incentivarem el cooperativisme, el treball comunitari i les cases d’ofici. Facilitarem feines de treball comunitari a les persones amb deutes per multes o sancions amb l’ajuntament per tal que les puguin eixugar

-És necessari engegar un estudi per mancomunar la zona industrial amb els municipi veïns.

-Entenem l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Sant Feliu de Guíxols també com una possibilitat de millora curricular en la recerca de feina; per això proposem, en el cas de persones aturades, incentivar i subvencionar en part l’accés a l’EOI.

S’ha de:

-Potenciar el PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial) organitzat des de l’Ajuntament i fer la transició cap a la Formació Professional. Seria bo trobar empreses que vulguin agafar alumnes  en pràctiques.Els PQPI són la darrera opció que té un estudiant que no li ha anat bé en l’ensenyament reglat.  Actualment hi ha un conveni de col·laboració entre els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro per organitzar i gestionar el PQPI. S’ha de continuar oferint, ja que dóna un gran servei a aquests alumnes i és una porta oberta cap al món laboral.

-Potenciar els programes de formació professional inicial i les pràctiques formatives en empreses seleccionades

– Facilitar els mitjans per erradicar l’anafalbestisme al nostre poble.

-Fer de pont amb el món empresarial per tal de recollir les necessitats laborals de les seves empreses i formar conjuntament treballadors qualificats

-Els objectius de la formació ocupacional han de desenvolupar les competències  instrumentals bàsiques, (incloent la reorientació cap a la formació reglada de les persones menors de 25 anys) millorar la qualificació professional, tenint en compte les necessitats del territori i els projectes de futur de la ciutat; i orientar i acompanyar, de forma personalitzada en la recerca de feina, especialment als col·lectius més vulnerables. Aquests objectius s’han de traduir en una oferta formativa àmplia de caràcter teòric i pràctic en els sectors econòmics més demandats del mercat laboral de la nostra ciutat. En aquest sentit, volem impulsar l’ús del centre de Les Vetlladores com centre de referència de la formació ocupacional a Sant Feliu de Guíxols. Per aquest motiu treballaren amb profunditat les especialitats que més s’acostin a les necessitats de la nostra ciutat i concretarem acords de col·laboració amb empreses locals.

-Volem demandar i afavorir la implantació de cicles formatius d’alt valor afegit. Sant Feliu de Guíxols ha de créixer en sectors tecnològics, com per exemple, cicles relacionats amb la tecnologia mòbil, el disseny 3D o el cicle formatiu superior del sector nàutic.

1.3.-On el turisme i el paisatge siguin rellevants.

-Cal potenciar la preservació de l’entorn natural i l’aposta per un turisme de natura i cultura.

-El paisatge forma part de l’ identitat col·lectiva, de la història i la cultura pròpies que no s’han de malmetre. Hem d’entendre el paisatge com un element més de qualitat de vida de les persones, considerar-lo com un dret similar al que tenim de respectar aire net o beure aigua no contaminada. No només és una qüestió de identitat, també té la seva importància per atraure un turisme de qualitat que veu en l’entorn un element fonamental a l’hora d’escollir la seva destinació.

-Hem de promoure un model compacte d’ocupació del territori i tenir cura de preservar els espais naturals, protegir el patrimoni natural i també recuperar-lo per el lleure dels ciutadans i visitants.

-La tipologia de turisme que predomina a la nostra ciutat és la de caire familiar. Ampliar l’oferta hotelera per potenciar aquest tipus de turisme, aprofitant-lo per ampliar la temporada turística en els períodes de vacances escolars, ponts i caps de setmana.

-Prioritzarem les actuacions promocionals als països més propers (Comunitat Aragonesa, Valenciana, Balear i també amb l’Occitània, la Provença i el Rosselló) que per les seves característiques culturals, històriques i lingüístiques considerem haurien de ser tractades amb el màxim interès.

-Millorarem l’assistència i els serveis a l’àrea d’aparcament de les autocaravanes i buscar zones per ampliar-la. Cada dia hi ha un major nombre de persones que trien aquest tipus de turisme. Quan arriben a la nostra zona, quan els càmpings ja han tancat o encara no han obert, no poden accedir a serveis tant essencials com reomplir els dipòsits d’aigua, carregar les bateries o buidar les aigües grises. Prestar-los un millor servei, elaborant també un reglament que contempli el període d’estada, preus dels serveis, cartells d’informació sobre el municipi…

-Cal que jardins i espais públics verds obeeixin les normes de l’agricultura ecològica i la natura mediterrània.

-És necessari millorar i ampliar l’oferta de mercat ecològic obrint el ventall de la col·laboració dels municipis de la Vall d’Aro i a productes més enllà de l’alimentació i incentivant l’agricultura de la zona a la seva conversió a conreu ecològic.

-Reformarem i potenciarem la localització i l’ús dels camins de bosc com a activitat lligada la natura de veïns i turistes.

-Hem d’adequar la Via Ferrada de la Cala del Molí a persones amb discapacitats físiques.

1.4.-On s’aposti per un model de ciutat sostenible.

-El planeta no pot suportar el nombre de cotxes que existeixen i en conseqüència cal     qüestionar-se seriosament sobre la sostenibilitat de la nostra mobilitat.

-Elaboració d’un Pla directiu de classificació dels usos de les vies públiques, recuperant els carrers mitjançant una jerarquització en l’ús d’aquestes vies que distingeixi entre: ús exclusiu dels vianants, mix en preferència d’aquests i vies de trànsit. Hem d’humanitzar i prioritzar el centre de la població per a les persones i aconseguir una nova lògica de mobilitat  en què el vehicle sigui una opció i no una necessitat.

Recuperació del pla de mobilitat que es va fer amb l’assessorament dels arquitectes de MIFAS. S’hauria d’actualitzar i aconseguir que tots els edificis municipals acomplissin aquest pla. L’edifici de les Vetlladores és la mostra més evident de la inoperància respecte als drets de les persones amb dificultats de mobilitat.

-La modernització de Sant Feliu de Guíxols passa necessàriament per un model de creixement sostenible que redueixi el consum d’energies no renovables i incrementi  l’eficiència energètica dels equipament i edificis municipals.

-Promourem Som  Energia  i  contractarem  l’energia  a  una  empresa  de  l’economia  social,

cooperativa i que promogui l’energia verda

-Afavorirem mesures per lluitar contra el canvi climàtic

-Farem campanyes per impulsar la reducció i el foment de la recollida selectiva de residus per avançar cap al servei de recollida selectiva porta a porta.  Revisar en profunditat el contracte i el sistema de neteja viaria i recollida d’escombraries. Fer efectius els descomptes per ús de la deixalleria.

-Cal:

– Ampliar la recollida de l’oli de cuina, no només als restaurants i establiments comercials, sinó també a les llars.

-Engegar una campanya d’estalvi d’aigua als domicilis.

1.5.- I on l’educació dels nostres infants i l’atenció a les nostres persones grans siguin una prioritat.

-S’ha de potenciar la participació dels representants de la comunitat educativa de la ciutat en el Consell Escolar Municipal i en els Consells Escolars de Centre. Refer el Consell Escolar Municipal com a centre del debat i de presa de decisions en l’àmbit educatiu municipal  i crear una comissió permanent que assessori a la regidoria corresponent entre plenaris.

Primer de tot hem de tenir molt present que per començar a treballar en l’àmbit de l’educació ens cal un projecte educatiu de ciutat en què no només la comunitat educativa hi té coses a dir sinó  també les persones o entitats que hi estan interessades . Hem de considerar l’Educació com un treball indispensable i alhora, compartit i corresponsable entre família, escola i entorn. Per tant, cal enfortir la comunitat educativa, fomentant la participació i reforçar el paper educatiu de l’ajuntament sense oblidar, evidentment, que qui té la prioritat de competències és la Generalitat.

-Cal reforçar l’àrea d’educació de l’ajuntament. El seu organisme principal és l’OME (Oficina Municipal d’Educació) creada per un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament. Darrerament, la Generalitat ha deixat de finançar la seva part comprometent la seva continuïtat. L’OME funciona com un organisme que centralitza l’escolarització a Sant Feliu i és el referent municipal per a totes les escoles i instituts. A més porta la gestió del Projecte Garbí i fa d’enllaç amb la inspecció i el Departament d’Educació. La seva feina està molt ben valorada i la porten a terme uns bons professionals però està mancada de mitjans pel gran volum de treball que suporten.

-En el marc de la Comissió de matrícula, practicar una escolarització equilibrada que tingui en compte totes les circumstàncies de l’alumnat, personals, familiars i d’origen.

-Impulsarem la construcció d’un nou Institut Sant Elm. L’ Institut Sant Elm enguany celebra el seu 50é aniversari. L’ Institut té un gran capital humà i uns bons resultats educatius, però l’edifici ha quedat obsolet amb grans mancances per portar a terme els ensenyaments actuals, a més la seva situació, molt lluny de la zona amb més densitat de població, fa complicat l’accés als alumnes. L’ajuntament ha d’impulsar i promoure la construcció d’un nou institut, cedint uns terrenys aptes i ajudar al seu finançament amb la venda de l’actual institut Sant Elm, a més a de fer un seguiment acurat de tota la tramitació i construcció per part de la Generalitat.

-Continuarem amb la gestió del Projecte Garbí i l’UEC municipal (Unitat d’Escolarització Compartida). El projecte Garbí i l’UEC municipal atén alumnes que per raons de capacitats o de rebuig als instituts estan en greu risc de fracàs escolar. S’ha demostrat que són eines eficaces i ben valorades pels centres.

-Actualment conviuen a Sant Feliu dos models de gestió a les escoles bressol: una de pública i una de privada. Totes dues haurien de ser de gestió municipal. Reforçar el sistema d’ajudes per a famílies amb necessitats socioeconòmiques i donar-ne publicitat perquè ningú ho desconegui.

-Cal fer una proposta per recuperar l’Espai Nadó dintre de l’Escola Bressol Municipal.

-Cal recuperar la totalitat de la gestió pública per a l’Escola de Música Municipal. Una gestió pública que vetlli per la qualitat dels ensenyaments que es fan defugint fórmules de gestió privada., molt costoses. Endegar un sistema de beques pels alumnes amb més talent. Portar a terme accions de promoció de l’Escola de Música Municipal, com ara la participació en festivals i actuacions amb entitats locals. Treballar perquè l’escola esdevingui conservatori donat el potencial que té, tant de tradició com de prestigi i  d’implantació territorial.

-Cal recolzar i mantenir l’Escola d’Adults. Impulsar el seu creixement i reconèixer el gran servei que fa a la població. En tot cas, s’hauria de buscar un nou emplaçament més adient a les activitats que es fan, ja que l’espai actual resulta insuficient.

-Volem treballar des dels diferents serveis municipals que hi poden estar implicats  (educació, serveis socials, joventut  i policia local i/o mossos d’esquadra), per a resoldre els casos d’absentisme escolar, sempre amb la col·laboració dels  centres escolars.  Benestar, Educació i Joventut  no poden treballar separats.

-Posarem en marxa un cicle de conferències i xerrades destinades a la formació dels pares i les mares (temes pedagògics, de nutrició…)

-S’ha de garantir a tots els infants i joves la possibilitat d’accedir a les activitats d’esplai i esportives. Dotar d’un sistema de beques públiques a la piscina de La Corxera.

-Elaboració d’un Pla de Gestió pel manteniment dels edificis escolars que són competència municipal.

-Cal potenciar la participació dels representants de la comunitat educativa de la ciutat en el Consell Escolar Municipal i en els Consells Escolars de Centre. Refer el Consell Escolar Municipal com a centre del debat i de presa de decisions en l’àmbit educatiu municipal  i crear una comissió permanent que assessori a la regidoria corresponent entre plenaris.

-En quant a la gent gran, volem aprofitar les vivències i experiències que acumulen les persones grans per fer-les partícips de la vida pública en el municipi, posant de relleu serveis i activitats que afavoreixin el seu desenvolupament i la seva dimensió social.

-Revisarem els barems pel que fa a l’accés de les persones grans i amb pocs recursos econòmics a l’Asil Surís i al Centre de Dia. Que cap persona en pugui quedar exclosa per manca de recursos econòmics.

-Caldrà estudiar la promoció d’habitatges socials tutelats, afavorint especialment les persones que viuen soles i  disposen de pocs recursos.

-s’ha d’adaptar la planificació urbanística a les seves necessitats de mobilitat i accessibilitat:  supressió de barreres arquitectòniques, adequació de les senyalitzacions…

-Hem d’impulsar el servei de teleassistència i donar suport a les iniciatives que hi hagin en l’àmbit de  salut

– Volem impulsar amb l’ABS de la ciutat programes comunitaris que permetin a les persones afectades per malalties cròniques intercanviar les seves experiències personals. Assistir a sessions que permetin conèixer altres persones en una situació similar, sens dubte és positiu, en la mesura que cadascú pot aportar la seva vivència  que ben segur pot ser profitosa per millorar el coneixement i el correcte tractament de la malaltia.

VOLEM QUE SANT FELIU DE GUÍXOLS

2.-Sigui una ciutat socialment justa i solidària.

2.1.-Amb una posició clara i ferma en contra dels desnonaments i en favor de les famílies econòmicament desfavorides.

-L’Ajuntament ha de mostrar públicament el seu rebuig als desnonaments amb accions clares i decidides. Cal estudiar possibles expropiacions d’habitatges ruïnosos per destinar-los a habitatges socials i potenciar mesures de lloguer social.  També cal recuperar l’esperit de la moció que l’any 2012 va presentar ICV per exigir que una part dels immobles de l’herència Anllò es destinin a la construcció d’habitatges de titularitat pública per a casos de necessitat social. Caldria, també, obrir una oficina municipal específica per a lloguer social en línia amb les peticions de les PAH. S’haurien de recollir les dades corresponents a diversos casos que es disposen per resoldre’ls, a través de la PAH i dels serveis que conformen la Taula d’Habitatge.

2.2.-On s’enforteixin i defensin els serveis públics.

-S’ha de negociar amb Sarfa i Teisa preus socials per el transport públic, tant en les seves relacions urbanes (per a estudiants, gent gran o persones en situació d’atur) com interurbanes (desplaçaments per anar a treballar, o buscar feina, fora del municipi).

-Sant Feliu de Guíxols és zona única d’escolarització, a més hi ha un repartiment equilibrat entre escoles i instituts dels alumnes amb necessitats educatives especials, això provoca que de vegades hi hagi alumnes que s’han de desplaçar lluny per anar a l’escola o a l’ institut. Un sistema eficaç de transport a les entrades i sortides ajudaria a superar aquest entrebanc i a una millor cohesió social de la ciutat. Per això proposem transport públic gratuït en el bus urbà a les hores d’entrada i sortida de les escoles i instituts d’estudiants.

-Pel que fa als preus públics dels serveis que ofereix l’Ajuntament, caldrà revisar-los segons criteris d’equitat. Cap ciutadà o ciutadana pot quedar fora dels serveis que s’ofereixen per motius de manca de recursos econòmics. Tarificació social dels impostos en funció de la renda.

2.3.-On es reforcin els serveis socials i l’atenció a les persones més desafavorides.

-L’Ajuntament ha de facilitar l’accés als barems que permeten a les persones més desafavorides poder ser ateses per Càritas. En aquest sentit, cal fomentar i millorar els paràmetres dels ajuts avui existents i estendre la col·laboració de productors i distribuïdors d’aliments entre Sant Feliu de Guíxols i els municipis de la Vall d’Aro.

Volem:

-Estudiar la possibilitat posar en marxa un Menjador Social que cobreixi les necessitats bàsiques alimentàries de les persones més desafavorides.

-Endegar propostes actives per lluitar contra la pobresa energètica. No es pot permetre que persones sense ingressos vegin tallat el seu accés a l’electricitat, el gas o l’aigua.

-Reactivació del Consell Municipal de Serveis Socials, per tal de fer-la una eina efectiva de participació i millora social a traves de les entitats.

-Beques del 100% dels llibres de text i material escolar per a les famílies amb ingressos baixos (fins fa tres anys la Generalitat donava una subvenció de 35 euros per alumne i l’ajuntament de 30, però la Generalitat ha deixat de donar la seva i la de l’ajuntament no arriba a cobrir les necessitats). Aquests recursos municipals caldria reorientar-los i augmentar-los per arribar al màxim nombre possible de famílies.

-Beques per als serveis de bon dia, menjadors escolars i activitats extraescolars per a les famílies més desafavorides i amb necessitats socioeconòmiques (en els darrers anys, i com a conseqüència de la crisi, s’han buidat els menjadors escolars i s’han vist reduïdes les activitats extraescolars de molts alumnes de famílies que no s’ho poden permetre).

-A “Guíxols des del Carrer” defensem la implicació que ha de tenir l’Ajuntament en els temes que afecten a la ciutadania en el àmbit de la salut. Pensem que la salut no és només el producte d’una sanitat de qualitat, sinó també allò que emana dels principals determinats de salut de tipus social, econòmic, i laboral. Partim d’unes desigualtats que estan a l’ordre del dia degut a les retallades en serveis sanitaris, copagament farmacèutic i disminució del personal sanitari. Això fa que les persones més vulnerables, com poden ser el col·lectiu de pensionistes i jubilats i les persones aturades de llarga duració, molts d’ells sense cap prestació, no tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques. En aquests casos, l’Ajuntament s’ha d’implicar, ha de fer actuacions juntament amb el personal professional del CAP a través del seu assessorament, en taules rodones i xerrades obertes a tothom en diversos espais comunitaris (casals d’avis, centres cívics, escoles…) responent a preguntes freqüents com per exemple periodicitats dels controls ginecològics, assessorament sobre vacunes, colonoscòpies, mamografies, dietes saludables… En el marc d’aquestes xerrades s’hauria d’incorporar temes sobre sexualitat, a la vegada que proporcionar preservatius des de els centres cívics de manera gratuïta per evitar embarassos no desitjats. Grups d’ajut mutu entre persones amb problemes i malalties psicològiques amb suport professional.

-Cal fomentar la practica de l’esport, potenciant les entitats i els espais esportius. En definitiva impulsar la salut comunitària.

-S’ha de promoure la redistribució equitativa del treball familiar i domèstic augmentant la cobertura de les escoles bressol; impulsar que els objectius educatius de tots els centres escolars incloguin la salut i facilitin estructuralment els hàbits familiars saludables; facilitar l’accés a l’alimentació de qualitat als centres amb oferta alimentaria i assegurar les beques menjador tot l’any. En aquest mateix sentit assegurar-nos que els nens fan com a mínim un àpat diari. Fer un programa municipal per afavorir la dieta saludable.

-Una qüestió que s’hauria de tenir en compte, i de cares a un estalvi per les persones amb mes dificultats, seria posar una parada en el Mercat Setmanal d’intercanvi de material de salut, ulleres, audiòfons, cadires de rodes etc…,la gestió d’aquesta parada correria a càrrec de l’Ajuntament qui faria una campanya de sensibilització perquè tothom que tingués aquest material sense fer-ne ús pogués donar-lo  o bescanviar-lo per productes de primera necessitat.

2.4.-On la cultura i l’esport tinguin un pes col·lectiu en el conjunt de la ciutat.

La cultura no és un producte de consum destinat a turistes i visitants sinó un element indispensable per al progrés integral de les persones, per tant totes les iniciatives culturals han de ser impulsades i assumides per la ciutadania.

-Proposem convertir l’antic Hospital en centre de manifestacions, lloc de trobada i d’iniciatives artístiques dels creadors i creadores locals gestionat de forma independent d’acord amb objectius coneguts i pactats prèviament de forma col·lectiva. Compatibilitzar aquest ús amb espais destinats a associacions ciutadanes. Evitar el concepte de museu permanent a l’antiga per fer-ne un ús dinàmic i participatiu.

Cal:

-Fer un estudi aprofundit del Festival de la Porta Ferrada i de l’espai Thyssen per conèixer el seu rendiment cultural i econòmic per tal de millorar-los al màxim. L’estudi, amb la participació de les associacions culturals ha de servir per millorar la incidència cultural de Porta Ferrada y Thyssen, el seu rendiment econòmic real i la possibilitat de millorar tots dos aspectes.

-Elaborar un projecte museístic que combini totes les possibilitats dels espais actuals i futurs, marcant una línia coherent amb els objectius que es marquin de política cultural i imatge de ciutat. En aquest sentit, cal donar més protagonisme a les associacions culturals, els amics del Museu etc.

-Aprofitar totes les possibilitats que ofereix la ciutat per convertir-la en una icona de la cultura: parets, mitgeres, locals buits, portant tota mena de manifestacions culturals als ulls del públic, buscant la seva participació. La vida cultural no es limita als espais tancats. Les parets mitgeres són una superfície ideal per l’expressió artística de les persones que creen a la ciutat i de les que es poden sentir atretes a participar des d’altres llocs, de Catalunya i d’Espanya i altres països. Els locals tancats poden ser espais d’iniciatives culturals per creadors desitjosos de mostrar la seva feina. Les intervencions i “performances “al carrer són una mostra oberta a la ciutadania que provoca empatia amb el món cultural i desig de participació.

-Promoure el retorn del cinema amb més contingut social i cultural. Potenciar la creació d’obres de vídeo de petit format obertes a tothom com a eina d’expressió social i cultural. Una ciutat de 22.000 habitants ha de poder accedir al cinema. Els locals més propers només ofereixen les pel·lícules més comercials i alienants. S’ha de possibilitar a la ciutadania l’accés a documentals i pel·lícules de contingut social  i artístic de primer ordre i adequar l’Auditori a aquest objectiu. També cal recuperar la tasca de creació, molt més fàcil i barata amb la tecnologia actual . Una eina bàsica d’expressió artística, pedagògica i social.

-Les persones que paguem impostos a Sant Feliu hem de tenir descomptes i bonificacions en les entrades dels museus de la ciutat, inclòs el Thyssen i en els espectacles del Festival de la Porta Ferrada.

-S’ha de dotar a totes les entitats i associacions esportives de les necessitats bàsiques per poder gaudir del seu esport amb qualitat i elaborar un Pla Local d’Esports que inclogui la gestió dels equipaments esportius existents.

2.5.- I on es garanteixi la titularitat pública sobre les competències municipals i s’aposti per a la remunicipalització de certs serveis o béns.

-Remunicipalització de serveis municipals bàsics, el primer d’ells, l’abastament de l’aigua. Cal revisar el contracte amb l’actual empresa adjudicatària per fer-ne una auditoria i saber quin és el benefici real d’aquesta empresa, quin és el cost que té el servei i, a partir d’aquí, adequar el servei per, entre altres coses, garantir el subministrament a tota la ciutadania.

-Adhesió  al Pacte Social de l’Aigua.

-Potenciarem la contractació municipal amb empreses netes de sospites i curoses amb els drets socials de les persones.

-Potenciar la llengua catalana en totes les actuacions, impulsar polítiques d’inclusió, començant per recuperar els serveis d’acollida als nou vinguts. Engegarem pràctiques Interculturals com una eina transversal. La interculturalitat és un nou paradigma que implica polítiques, comportaments i accions culturals, noves formes de fer institucionals i programes que ajuden a crear ponts entre el que sempre ha existit i allò que es nou.

VOLEM QUE SANT FELIU DE GUÍXOLS

3.-Sigui una ciutat amb un Ajuntament eficient i transparent en la gestió

3.1.-Amb un compromís de gestió econòmica recollit en un codi ètic d’obligat compliment.

-Governarem aplicant el codi ètic.

– Engegarem opcions per treballar amb la banca ètica.

 3.2.-On es publiquin i s’auditin totes les despeses públiques.

-Comprometem a una auditoria anual en que la pròpia ciutadania pugui avaluar anualment la gestió de l’equip de govern previ obertura d’un període d’al·legacions o propostes, tant per la pàgina web com  presencialment.

-Assegurarem una ampla difusió prèvia de les condicions de contractes de personal i de bens i serveis i obrir a la participació de la ciutadania els actes relacionats amb la seva adjudicació

3.3.-On es limitin els salaris i retribucions de les persones electes i dels càrrecs de confiança.

-Cal limitar i publicar els sous dels càrrecs electes. Establir que el salari màxim assumit com a sou net mensual amb dedicació exclusiva per les responsabilitats i funcions polítiques en el municipi sigui de 3 vegades el SMI (Salari Mínim Interprofessional). Aquesta quantitat inclourà dietes, complements i altres prestacions com puguin ser els consells de govern o les assistències a comissions o a plens. En el cas dels regidors i regidores sense dedicació exclusiva es complementarà la seva dedicació, com a màxim, en 600 euros/mes. Això sí aquesta complementació serà sempre proporcional a l’assistència efectiva a les diferents comissions de treball i als plens i anirà sempre de manera proporcional al grau de responsabilitat i dedicació de cada regidor o regidora. Se suprimiran les quantitats que els regidors i regidores reben actualment en concepte de consell de govern i es destinaran a projectes socials i de participació democràtica.

3.4.-On no es puguin acumular càrrecs públics.

-Evitarem l’acumulació de càrrecs públics per impedir la concentració de poder i propiciar una dedicació acurada a la tasca encomanada. Tots els nostres representants han de ser necessàriament fiscalitzats i controlats. Si es demostren males praxis o desviaments en el mandat de la ciutadania, es procedirà a la revocació dels càrrecs que en aquell moment ostenti l’esmentat representant.

-Establirem limitacions de mandat. No volem viure de la política, sinó que volem posar el nostre treball i els nostres coneixements al servei de la ciutat per un temps limitat. Creiem que dos mandats és prou temps per desenvolupar aquesta funció.

3.5. I que es faciliti a la ciutadania el pagament dels diferents impostos municipals.

-Els actuals tributs locals requereixen una reforma en profunditat, de manera que s’adaptin més a la capacitat econòmica dels contribuents. (Tarificaciò Social)

-Aplicarem bonificacions en l’IBI en funció del nombre de fills i de la situació laboral de la família; també en els casos d’habitatges per a joves i de famílies amb persones discapacitades al seu càrrec.

-La política de bonificacions ha de realitzar-se sense que suposi disminucions de la recaptació total de l’impost, per tant, aquesta sostenibilitat només és possible si es produeixen increments a les tarifes generals que compensin en imports similars les bonificacions efectuades. En aquest sentit, proposem aplicar un impost per aquells bancs i entitats financeres que tinguin habitatges tancats amb la finalitat de guanyar diners amb l’especulació i crear un nou impost que gravi les requalificacions del sòl no qualificat i rústic a urbanitzable.

VOLEM QUE SANT FELIU DE GUÍXOLS

 4.-Sigui una ciutat participativa, sense discriminacions.

4.1.-Amb una decidida aposta per posar en marxa mecanismes de participació ciutadana i implementar els pressupostos participatius.

-Aprovarem un reglament per promoure la implementació dels pressupostos participatius.

-Proposarem en una moció l’adopció del Codi Ètic i, en cas afirmatiu, ho farem constar en el ROM (Reglament Orgànic Municipal)

-Adequarem el ROM a noves estructures participatives. Introduirem el dret a la consulta popular.

-Hem d’exigir el compromís polític de complir les mocions aprovades en el Ple Municipal, fixant un termini i, en el cas que no es compleixi, que contempli l’obligació del govern a donar en el Ple totes les explicacions i els motius de perquè no s’ha dut a terme.

-Seria bo descentralitzar els Plens Municipals per apropar el debat a la ciutadania. Fer les sessions del ple en altres llocs del municipi, com per exemple, els Centres Cívics.

-Participació activa de col·lectius, associacions i entitats en les comissions i en els plens quan es tractin temes que els afecta d’una manera directa.

 4.2.- On hi hagi un pla integral de participació ciutadana a partir de les associacions de veïns i entitats locals

-Creació d’una Comissió de treball encarregada d’elaborar un Reglament de Participació Ciutadana.

-Creació d’un Consell de Ciutat que debati sobre aquells temes que poden tenir més interès ciutadà des d’un punt de vista de la participació. Qüestions com:

-Educació i joventut

-Energia i medi ambient (eficiència energètica, gestió de residus, espais naturals, etc.)

-Promoció econòmica i turisme

-Cultura i patrimoni

A les reunions hi assistirien els representants polítics i també les persones tècniques dels departaments; també hi participarien aquelles empreses, institucions i associacions implicades en els diversos àmbits. Haurien de ser reunions obertes i l’ordre del dia es podria publicar una setmana o 10 dies abans per si es tracta algun tema que pugui ser d’interès a alguna associació que no sigui específicament de l’àmbit.

-Creació d’una plataforma que garanteixi un traspàs eficient de la informació de l’Ajuntament a les entitats, i de les entitats cap a l’Ajuntament.

4.3.-On les persones joves hi trobin espais de trobada.

Cal:

-Crear un Consell de Joventut, on els joves, al marge de participar-hi, puguin també prendre decisions  i administrar els recursos que es destinin a les seves activitats.

-Reformular i potenciar El Punt d’Informació Juvenil i els seus serveis com a eina fonamental per la informació al jovent.

4.4.-On s’aposti per polítiques de cohesió social.

-Creació d’ un pressupost municipal amb dotació econòmica per a emergències socials.

-És necessari complir amb l’acord del Ple Municipal del mes d’abril de 2008, en la moció que va presentar el Síndic de Greuges -“Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”-  i que en el seu article XXII/2  fixa que cada ciutat signatària crearà una comissió d’alerta constituïda per ciutadans i ciutadanes que s’encarregarà de l’avaluació de l’aplicació de la Carta i la defensa dels drets humans.

-Volem substituir el concepte de “ciutadania nacional” pel de “ciutadania de residència”. S’ha de ser ciutadà europeu no pel fet de tenir nacionalitat d’un país membre de la UE sinó perquè s’estigui vivint i treballant en un país de la UE. En aquest sentit seguirem insistint sobre la necessitat de què totes les persones migrades residents puguin exercir el dret de vot actiu i passiu.

-Elaboració de guies informatives per als ciutadans i ciutadanes nouvinguts, on s’expliquin els diversos serveis que ofereix la ciutat, el seu funcionament i les condicions per accedir-hi.

-Des de l’Ajuntament treballarem per una nova cultura de la Pau. Entenem la pau no solament com absència de guerra, sinó l’educació en els valors democràtics, en la distribució de la riquesa, en el respecte al medi ambient, en la justícia social… Un apartat important seria incloure una sèrie de crèdits de la cultura de la pau, la cooperació, el desenvolupament i la interculturalitat a l’oferta de l’educació secundària. Cal educar, des de la primària, en les formes de resolució negociada i en el coneixement de la diversitat cultural i religiosa.

-Destinarem l’1% del pressupost al Fons Català de Cooperació i a ONGs d’àmbit local.

4.5.- I amb uns mitjans públics de comunicació plurals i objectius

-Regits per una consell de participació ciutadana que inclogui entitats i persones elegides a tal fi.

-Millorarem la pàgina web municipal per a fer-la més accessible i facilitar l’accés a la informació (decrets,ordenances, etc…)  i oberta a la participació de la ciutadania amb la intenció de ser crítica amb les actuacions del govern i d’escoltar les propostes fetes per les persones.

4.6.- I en una societatsensible amb els animals, que formen també part del medi

D’acord amb la Declaració Universal dels Drets dels animals, aprovada per l’UNESCO el 27 d’octubre de 1978 i ratificada posteriorment per les Nacions Unides, els animals són éssers vivents dotats de sensibilitat física i psíquica. Per tant són éssers que tenen uns drets que l’espècie humana ha de respectar.

També considerem la Llei de Protecció dels Animals validada pel Parlament de Catalunya. I davant l’intent del ministre Wert per aconseguir retornar les “curses de braus” a Catalunya, defensarem la llei que aboleix aquestes curses a Catalunya.

Considerem que les festes dels “correbous” també haurien de ser abolides. És indubtable que en els correbous no hi ha la mort de l’animal. Però no és menys veritat que els animals tenen basarda al foc i que són menystinguts en nom d’un entreteniment que desdiu del respecte que es mereixen.

En l’àmbit de les competències municipals vetllarem per l’aplicació d’un tracte respectuós amb tots aquells animals que hagin estat abandonats.

Donarem suport a les associacions defensores i protectores d’animals de la nostra ciutat

Translate »