El programa 2019-2023 es construeix a partir de les Jornades Obertes de Debat, convocades seguint el següent calendari:

Dimarts 05/03: Introducció i index.

Dimarts 12/03: Eix 1. Una ciutat transparent i participativa.

Dimarts 19/03: Eix 2. Una ciutat on les persones siguin la prioritat.

Dimarts 26/03: Eix 3. Una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi i els animals.

Dimarts 02/04: Eixos 4 i 5. Una ciutat solidària, compromesa i proactiva.

Dimarts 09/04: Aprovació final.

Les trobades es fan de 7 a 9 del vespre en el local del C/Sant Ramón i són obertes a tothom que vulgui participar. També es poden enviar propostes i/o suggeriments per correu electrònic a: guixolsdesdelcarrer@gmail.com

(última actualització 20/03)

PER UN MUNICIPALISME TRANSFORMADOR I DEL BÉ COMÚ

INTRODUCCIÓ.

L’any 2015 vam iniciar la construcció de Guíxols des del Carrer, un nou espai polític a Sant Feliu de Guíxols. Un espai d’esquerres i de confluència que volia encapçalar els anhels de canvi del municipi. Ara, quatre anys després, afrontem el repte de tornar-nos a presentar. Ho fem convençuts com llavors que podem aportar una visió i una manera diferent d’entendre i de fer la política, i també, ho fem satisfets per la feina feta al llarg d’aquests quatre anys a l’oposició. I el més important, ho fem com ens agrada fer les coses, és a dir, trobant-nos, parlant, debatent i decidint entre totes.

EIX 1. UNA CIUTAT QUE SIGUI TRANSPARENT I PARTICIPATIVA

1.1-Pressupostos participatius

Entenem que l’Ajuntament hauria de treballar per impulsar la participació ciutadana en el marc d’uns pressupostos municipals participatius. És una manera de vincular la ciutadania amb els afers públics fent que aquesta pugui proposar, debatre i decidir directament el destí d’una part dels diners destinats a inversions per a la ciutat. Per això volem que hi hagi sempre en els pressupostos municipals una partida que s’articuli a partir de l’obertura d’un procés participatiu i que, finalment, sigui la gent la que decideixi el destí final d’aquests diners. Lògicament, aquesta partida haurà de mantenir la seva naturalesa i no es podrà destinar a despesa corrent de cap altra mena, sinó que es prioritzaran inversions de millora i rehabilitació d’espais comunitaris.

►Impulsarem un reglament per incentivar i promoure la posada en marxa dels pressupostos participatius

1.2-Reglament Orgànic Municipal (ROM)

Es dóna la circumstàcia que els tres partits polítics que durant l’últim mandat han governat a la ciutat es van passar bona part de l’anterior campanya electoral parlant de la participació ciutadana, de com fomentar-la i de com posar en marxa noves eines que permetin avançar cap a un model de democràcia més transparent, participativa i menys representativa. Però, alhora de la veritat, la realitat ha estat que el govern de la ciutat no ha fet cap avanç en aquest sentit.  La a Comissió d’Estudi i Revisió del ROM, constituïda precissament a instància nostra, ha estat incapaç d’arribar a un treball consensuat i compartit, en bona mesura, per la manca de voluntat dels tres partits polítics que han configurat el govern.

►Continuarem amb les feines de la Comissió d’Estudi i Revisió del ROM, d’acord amb els nostres criteris de transparència, participació, igualtat i equitat

1.2.1-Participació ciutadana

La més que necessària modificació de l’actual Reglament Orgànic Municipal (ROM) ha d’anar acompanyada amb la inclusió d’un Reglament de Participació Ciutadana que ens permeti incrementar els mecanismes participatius. Un reglament que, a més, ens ha de permetre donar més vitalitat al teixit associatiu, defensar més i millor els drets de les persones i treballar per millorar els hàbits participatius dels veïns i veïnes.

► Adequarem el ROM a noves estructures participatives: consulta popular, audiència pública i iniciativa legislativa popular

►Exigirem el compromís polític de complir les propostes  aprovades en el Ple Municipal, fixant un termini i, en el cas que no es compleixi, que contempli l’obligació del govern a donar en el Ple totes les explicacions i els motius de perquè no s’ha dut a terme

►Descentralitzarem els Plens Municipals per apropar el debat a la ciutadania, fent sessions plenàries en altres llocs del municipi, com per exemple, els Centres Cívics

►Fomentarem la participació activa de col·lectius, associacions i entitats en les comissions informatives i en els plens municipals quan es tractin temes que els afecta d’una manera directa

1.3-Consells sectorials

Els consells sectorials són espais continuats de trobada entre l’Ajuntament i la ciutadania segons l’àmbit d’actuació del tema que es vol tractar: serveis socials, educació, esports, feminisme, moviment LGTBI, jovent…  Aquests consells incorporen persones vinculades a l’Ajuntament (regidors i regidores i personal municipal) i també persones no vinculades ni al consistori ni a cap altra administració pública, però que tenen coneixement sobre el tema que es tracta. Tenen caràcter consultiu i són una eina molt important per estimular la participació de les entitats de la ciutat, relacionades amb el sector corresponent, i canalitzar-la en els assumptes municipals fent possible la corresponsabilització en la presa de decisions. El cert és que durant aquest últim mandat només el Consell Escolar Municipal ha mantingut una certa activitat, mentre que la resta han estat infravalorats. De fet, el Consell de Serveis Socials  Municipal i el Consell d’Esports no s’han reunit ni una sola vegada durant els darrers quatre anys.

►Fomentarem i dinamitzarem la participació dels Consells Sectorials de la ciutat, posant una especial atenció al funcionament regular del Consell Municipal de Serveis Socials

     1.3.1-Consell de Ciutat

S’hauria de configurar un Consell de Ciutat que fos el màxim òrgan consultiu i de participació de la ciutat, on representants de la ciutadania i de les entitats i organitzacions municiapals debatran amb els representants polítics dels assumptes públics de la ciutat. Serà un espai on canalitzar queixes i suggeriments, emetre informes, promoure estudis i fer propostes en matèria de desenvolupament econòmic, local, planificació estratègica de la ciutat i grans projectes urbans.

►Aprovarem un reglament per al desenvolupament i posada en marxa del Consell de Ciutat

1.4-Mitjans de comunicació

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació públics han de servirv per facilitar l’exercici ple de la llibertat d’expressió i el pluralisme ideològic i, d’aquesta manera, garantir la cohesió social d’una opinió pública formada i informada. No han de ser una eina al servei del govern de torn, tampoc els mitjans de titularitat municipal. Pensament crític és democràcia. Cal capgirar les dinàmiques actuals dels mitjans de comunicació municipals, perquè vegin a la ciutadania com a copropietària i no com a client i perquè responguin, prioritàriament, a l’objectiu d’informar i de promoure el pensament crític i el debat lliure i plural d’idees.

►Impulsarem el Consell Local de Comunicació, un òrgan d’assessorament i control dels mitjans de comunicació públics on realment hi hagi participació de representants polítics, d’entitats de la ciutat i de professionals de la matèria

     1.4.1-RSF

S’ha de fomentar la participació de tots els grups polítics amb representació al consistori per assegurar la pluralitat a l’emissora, amb l’assignació d’uns espais i d’uns temps en el format i estructura que la direcció de l’emissora proposi, garantint d’aquesta manera una presència plural i proporcional.

►Revisarem i actualitzarem l’ordenança municipal sobre la participació dels grups municipals a l’emissora pública

     1.4.2-TV Costa Brava

Els 35.000 euros que cada any l’Ajuntament abona a TV Costa Brava haurien de considerar-se com a part del finançament per a la prestació d’un servei públic i, per tant, hauria de quedar garantit el pluralisme polític i el debat de les idees. El paper de la televisió és central en una societat democràtica. Conforma les pautes culturals alhora que imparteix el dret a la informació, de manera que transmet valors, canalitza la informació política (cada vegada més condicionada pel suport audiovisual) i es configura com un instrument essencial de relació amb la ciutadania. D’altra banda, aquest component públic hauria de ser suficient perquè el mitjà de comunicació incorporés l’equitat de gènere en els seus continguts i promogués la paritat i la presència equilibrada d’homes i dones.

►Revisarem el conveni de col·laboració amb la cadena per garantir que es compleixi amb la funció de servei públic que li hauria de correpondre

     1.4.3-#Guixols

Entenem que un butlletí municipal hauria de ser una publicació de difusió de la informació d’interès públic local i que hauria de fugir de l’acció purament propagandísitca del govern, que és justament el que passa en l’actualitat. Pensem que el #Guixols hauria d’inclore, entre altres qüestions, eines de participació ciutadana, com poden ser les cartes del lector, i articles d’opinió de tots els grups municipals amb espais suficients per poder expressar-se lliurement.

►Editarem un nou #Guixols, de tirada bimensual, que doni més espai a la ciutadania, a les escoles i a les entitats municipals

     1.4.4-Pàgina web

► Millorarem la pàgina web municipal per a fer-la més accessible i facilitar l’accés a tota la informació.

     1.4.5-Canal Youtube

Actualment el Canal YouTube del municipi, lluny de ser una eina de difusió i coneixement de la ciutat, s’utilitza com a un mitjà més de propaganda del govern i de la persona de l’alcalde, sent una eina molt infrautilitzada.

► Redefinirem el Canal YouTube i el potenciarem com a eina de difusió turística de la ciutat

     1.4.6-Streaming

► Les sessions dels plens municipals són actes de caràcter públic, per tant farem la retarnsmissió dels plens en directe via streaming

1.5-Contractació pública

És evident que l’Ajuntament, en el seu doble vessant d’administració i empresa, té un pes específic en el desenvolupament local de les polítiques de responsabilitat social, lògicament amb un component ètic que va molt més enllà del que pugui suposar merament un compte anual de resultats. En aquest sentit, la gestió d’aquesta responsabilitat social implica un conjunt d’accions molt diverses que van des de la introducció de clàusules mediambientals o de consum just a les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, passant per la no descriminació per raó de gènere, l’igualtat d’oportunitats o la certificació de ser una empresa al corrent de les obligacions fiscals.

► Treballarem la redacció d’un protocol per a la inclusió de clàusules socials en tots els contractes públics que es facin amb aquelles empreses contractades per a la realització de serveis o treballs per compte de l’Ajuntament

1.6-Subministraments

     1.6.1-Gestió de l’aigua

L’aigua és un element indispensable per a la vida, per la societat i pels ecosistemes i, com tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de béns comuns. En aquest sentit, cal recordar que les Nacions Unides van reconèixer l’any 2010 que l’aigua és un dret humà. L’abastament d’aigua i el sanejament són serveis bàsics i essencials en les obligacions dels municipis, i que s’ha de garantir en tot moment el seu accés universal i assequible, sense que el seu subministrament es pugui privar per motius econòmics o socials. Sabem que l’objectiu final d’aconseguir la remunicipalització del servei d’aigua, com ja estan fent en l’actualitat molts municipis, es presenta tremendament complicat, bàsicament perquè el govern municipal socialista de l’any 1999 va prorrogar la concessió del servei per a 50 anys.

► Revisarem el contracte actual per conèixer quin és el benefici real d’Aqualia i quins són els compliments i obligacions que fins contempla el contracte en matèria de manteniment

►En aquesta revisió, forçarem la substitució de totes les canonades que portin component de fibrociment d’amiant

► Estudiarem una racionalització  en la distribució de l’aigua que disminueixi les pèrdues existents i permeti aplicar mesures solidàries contra el perill de l’ecosistema del Ter

►Garantirem el subministrament d’aigua a totes les families i a totes les persones, sense que es pugui tallar per motius de vulnerabilitat econòmica

► Engegarem campanyes d’informació pel que fa a l’estalvi i el consum excessiu, especialment adreçades per a les families que consumeix més de 200 litres persona/dia

► Ens adherirem al Pacte Social i Institucional per l’Aigua impulsat per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública

      1.6.2-Gestió de l’electricitat i el gas

El món local té un paper rellevant en aspectes clau per la transició energètica com l’accés a l’energia (la generació d’energia a escala local, compra i subministrament), l’estalvi mitjançant la gestió de la demanda i l’eficiència energètica, a més de poder incidir en el coneixement, la conscienciació i l’extensió de la cultura energètica de la seva població.

Podríem definir tres grans reptes de futur en l’àmbit energètic:

1. La transició energètica cap a fonts d’energies renovables i l’evolució cap a patrons de consum més equilibrats i eficients

2. La sobirania energètica, democratitzant la seva producció, fugint dels monopolis, acostant al màxim els espais de producció als espais de consum, optant per fórmules de producció més planeres (autoproducció, producció cooperativa, comunitats de producció/consum) amb una participació pública important.

3. L’equitat en l’accés a l’energia, garantint que tothom pugui tenir un accés a les fonts energètiques per garantir una confortabilitat i unes condicions objectives d’habitabilitat. La lluita contra la pobresa energètica ha de ser una prioritat i és una realitat que avui a la nostra ciutat hi han persones i families senceres que pateixen dèficit en el subministrament elèctric, és a dir, que no tenen al seu abast els mínims energètics necessaris i dignes.

           1.6.2.1-Som Energia

El nostre és un planeta de recursos finits, i això ens aboca a apostar per un model renovat d’energia que sigui més sostenible i més local. Més sostenible des del punt de vista dels recursos naturals del propi planeta i més local des de la prespectiva de preguntar-nos quin sentit té, per exemple en un país com el nostre de sol i vent, haver d’acabar comprant energia provinent de les nuclears.    Avui la ciutat de Sant Feliu de Guíxols és sòcia de la cooperativa d’energia renovable Som Energia. Ho és, en bona mesura, gràcies a la insistència del nostre grup. No obstant, el govern municipal no ha tingut, o no ha volgut tenir, la visió estratègica necessària per treure profit de l’acord de col.laboració a què es va arribar en el seu moment amb l’entitat.

►Garantirem el subministrament elèctric a totes les families i a totes les persones sense que es pugui tallar per motius de vulnerabilitat econòmica

►Dinamitzarem l’acord de col·laboració amb Som Energia amb dues voluntats ben definides: comercialitzar a través de la cooperativa la llum dels edificis municipals i establir mecanismes per afrontar l’emergència en l’àmbit de la probresa energètica

►Elaborarem un Pla de Rehabilitació Energètica d’Edificis i Habitatges, prioritzant l’accessibilitat i l’eficiència energètica amb aprofitament d’energia renovable

►Posarem en marxa mitjans renovables d’energia elèctrica per consum de la xarxa local

►Facilitarem els projectes de generació d’energia destinada a l’autoconsum

EIX 2. ON LES PERSONES, SIGUI QUIN SIGUI EL SEU ORÍGEN, SIGUIN LA PRIORITAT 

2.1-Vivenda assequible

Per poder garantir una vida digna a tothom cal garantir, primer de tot, l’accés a un habitatge. L’objectiu principal ha de ser treballar intensament per desenvolupar una política d’habitatge que actuï sobre les causes concretes que impedeixen a determinades families o persones accedir a una vivenda. I ho farem sent realistes amb les competències que en aquesta matèria té el municipi, però alhora ho farem sent ambiciosos. Per generalitzar aquest dret cal canviar la percepció que sovint es té de l’habitatge com un bé d’inversió i assumir que és un bé de primera necessitat. Hi ha una necessitat de sòl per a la construcció d’habitatge protegit, però entenem que aquesta no pot passar per sobre de criteris de sostenibilitat, és a dir, que sota l’argument de l’habitatge protegit no es podran executar planejaments urbanísitcs que no respectin les normes ambientals. Caldrà buscar les ubicacions adients.

►Reforçarem els Serveis Socials com oficina municipal de mediació per aturar desnonaments, prestant atenció, acompanyament i ajut a les persones que no poden fer front al pagament dels seus habitatges

►Reforçarem el Servei Municipal d’Habitatge

►Impulsarem, de nou, la Taula d’Habitatge

     2.2.1-Parc públic d’habitatge

Disposar d’un parc d’habitatge públic és un pas molt important perquè tothom tingui accés a un habitatge digne. La provisió de l’habitatge com un bé de primera necessitat no pot ser merament una qüestió de mercat, sinó que constitueix un tema cabdal on l’administració ha d’intervenir directament i de manera coordinada per a garantir aquest dret.

►Elaborarem un cens d’habitatges que estiguin buits i siguin propietat de bancs, grans tenidors, fundacions o de l’esglèsia

► Posarem en marxa els mecanismes adients per reactivar els articles de la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les famílies en risc d’exclusió residencial

► Destinarem, cada any, una partida pressupostària per a la compra d’habitatge d’acord amb el dret de tempteig i retracte

Recuperarem l’ús habitacional dels immobles provinents de l’herència Anllò, el del C/Creu 25-27 i el del C/Verdaguer 30, per destinar-los a habitatge de titularitat pública.

Posarem en marxa la construcció d’habitatge públic en l’immoble corresponent a l’antic Hotel Mediterrani del C/ Penitència 30

     2.2.1-Lloguer social

Disposar en el municipi d’un mercat de lloguer de l’habitatge regulat, o lloguer social, constitueix una altra garantia alhora de protegir l’accés a l’habitatge de primera necessitat.

►Emprendrem les modificacions adients per tal d’establir l’obligació de destinar el 30% del sostre superior a 600 m2 dels edificis de nova construcció, o sotmesos a rehabilitació integral, a habitatges de protecció oficial

►Mantindrem el tipus màxim de bonificació per a tots els habitatges que es destinin a lloguer social a través del Servei Municipal d’Habitatge

►Reivindicarem la reforma de la LAU (Llei d’Arredaments Urbans) per frenar la pujada dels preus dels lloguers i per capacitar als ajuntaments en la seva regulació

2.2-Tarifació social

La tarifació social garanteix dos principis bàsics que han de regir en qualsevol servei públic municipal: equitat i universalitat. Un informe del Síndic de Greuges contempla que els sistemes de tarifació segons la renda faciliten un accés més equànime als serveis. De fet, la tarifació social no substitueix ni posa fi al sistema de bonificacions assistencials en els casos més greus de falta de recursos. Aquests últims es continuen gestionant a través dels Serveis Socials, mentre que per situar-se en un tram o un altre de la tarifació social les famílies, o unitats de convivència, han de fer una declaració davant l’Ajuntament i autoritzar perquè aquest tingui accés a dades fiscals, que en definitiva són les que, conjuntament amb el nombre de membres de la familia o unitat, acaben situant a la persona usuària en un o altre tram. Si bé, els principals serveis públics susceptibles d’aplicar-ne la tarifació social serien les escoles bressol, l’escola de música i els serveis d’atenció domiciliària; també es podria aplicar als casals d’estiu, piscina municipal, servei d’abastament d’aigua i transport públic urbà.

► Reprendrem els treballs de la Comissió d’Estudi sobre la Tarifació Social per tal de desenvolupar una proposta adient de tarifació social en funció de cada servei, equipament i/o activitat municipal (escoles bressol, escola de música, serveis d’atenció domiciliària, casals d’estiu, piscina municipal, servei d’abastament d’aigua i transport públic urbà).

2.3-Educació

Volem una ciutat que sigui educadora. Les escoles de la ciutat han de ser centres oberts al seu entorn, inclusives i fomentar l’educació comunitària. Des del món local hem de considerar l’educació com un treball indispensable i alhora compartit i corresponsable entre família, escola i entorn. L’educació al llarg de la vida. Com a conseqüència ens cal enfortir la comunitat educativa, fomentant la participació i reforçar el paper educatiu de l’ajuntament en el marc de les seves competències. Volem que de manera col·lectiva s’estableixin quines són les prioritats educatives i també lluitar contra les desigualtats com a pas imprescindible per avançar cap a una igualtat d’oportunitats amb independència de l’estatus social o l’origen de les persones. En aquest sentit, el Pla Educatiu d’Entorn permet donar resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives del municipi, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

►Donarem continuïtat al Pla Educatiu d’Entorn

► Continuarem endavant amb el projecte de Ciutat Educadora

► Fomentarem la coeducació, a partit d’un model d’escola laica, plurilingüe, respectuosa amb la diversitat cultural i que promogui el joc no sexista.

► Defensarem l’impuls a la llei de normalització lingüística

     2.3.1-IES Sant Elm

L’IES Sant Elm ha estat l’institut de la población durant molts anys amb uns bons resultats educatius i amb molts bons records, però fa temps que l’edifici ha quedat obsolet i presenta grans mancances per portar a terme els ensenyaments actuals de la millor manera possible. A més, la seva ubicació, lluny de les zones amb densitat de població, fa complicat l’accés als alumnes. Durant l’última campanya electoral els tres partits que han configurat el govern es van fer un tip de dir que promourien la construcció d’un nou centre, però la veritat és que després de quatre anys estem exactament allà mateix on estàvem.

► Impulsarem la construcció d’un nou IES Sant Elm

     2.3.2-Escola d’Adults

► Buscarem un nou emplaçament més adient al seu volum d’activitat, atès que l’actual s’ha quedat petit, i adaptarem la seva estructura a les seves necessitats

     2.3.3-Centres escolars

► Continuarem treballant per a una escolarització equilibrada per a la reserva de places, especialment en l’educació infantil i primària, i farem un ús estratègic del mapa escolar com a instrument per combatre la segregació.

►Reforçarem els protocols d’escolarització i prevenció de l’absentisme

►Posarem en marxa un programa formatiu per a mares i pares (temes pedagògics, de nutrició…)

► Defensarem el manteniment de dues línies de P3 a cada escola, rebaixant la ràtio d’alumnat si s’escau per tal d’afavorir una educació de qualitat i tenint especial cura de les dues línies de P3 del Baldiri

► Elaborarem un pla de gestió pel manteniment dels edificis escolars

► Dotarem, a cada pressupost municipal, aquelles partides que permetin la plena equitat en el procés educatiu per a tots els infants i adolescents (material escolar, llibres de text, activitats extraescolars…)

► Impulsarem els treballs de coordinació en l’àmbit escolar dels mecanismes de justicia reparadora com a model de mediació

► Treballarem per implementar l’horari escolar intensiu

►Enfortirem i coordinarem l’experiència del programa “Tutoria entre Iguals” per donar resposta als reptes de gestió de la convivència i anar cap a la implantació de l ‘Enfocament Restauratiu Global  a tots els centres escolars.

     2.3.4-Escoles Bressol

Actualment a la nostra ciutat conviuen dos models de gestió a les escoles bressol: una de gestió pública (L’Oreneta) i una altra de gestió privada (Mas Balmanya). Al nostre entendre, totes dues haurien de ser de gestió pública, és a dir, gestionades directament des del municipi.

►Estudiarem la municipalització de l’Escola Bressol Mas Balmanya

►Reforçarem el sistema d’accés a les escoles bressol per a totes les famílies

► Vetllarem perquè es cobreixi l’oferta de places d’educació per infants entre 0-3 anys

     2.3.5-Escola de Música

►Treballarem per ampliar les activitats de l’Escola de Música i fer-la accessible a tothom

2.4-Gent gran

En els últims anys el nombre de persones grans té cada vegada més pes en el conjunt de la població. L’afebliment de les xarxes familiars fan que moltes d’elles es sentin soles. La soledat sol tenir una repercussió negativa en la salut de les persones i de la seva qualitat de vida; per això, cal que des dels municipis es treballin polítques per a l’envelliment actiu

►Incrementarem la participació social activant l’associacionisme de la gent gran i el suport de la ciutadania

►Lluitarem contra la solitud no volguda de les persones grans, oferint un conjunt de

serveis que garanteixin un envelliment digne

     2.4.1-Asíl Surís i Centre de Dia

►Ampliarem el nombre de places de gestió pública

►Revisarem els barems d’accés de les persones grans i amb pocs recursos, perquè cap persona es quedi exclosa per falta de recursos

     2.4.2-Cohabitatge sènior

► Estudiarem i fomentarem la promoció d’habitatge tutelat i facilitarem el procés d’habitatge cooperatiu

2.5-Cultura

El nostre grup parteix de la premissa que la cultura és una inversió i no pas una despesa. Cultura de baix a dalt, incidint en la seva funció de millora de la qualitat de vida de les persones i en els beneficis generats al conjunt de la ciutadania, sobretot, la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles. Volem una cultura que tingui la complicitat de la gent. En definitiva, entenem la cultura com un bé comú vertebrador de la vida social. Dir que les qüestions artístiques i creatives són secundàries i contraposar-las davant de determinades prioritats és un error, la cultura és un dret social.

► Proposarem uns pressupostos dignes per a una cultura en la centralitat de l’acció pública

►Constituirem el Consell de Cultura i de les Arts, un espai de diàleg, debat, reflexió,

avaluació i decisió de la política cultural de la ciutat

►Fomentarem la cultura als mitjans de comunicació local i a la xarxa

►Donarem impuls i protagonisme a les entitats i associacions culturals del municipi

     2.5.1-Museu de la Ciutat

►Estudiarem un projecte museístic per a la ciutat que combini totes les possibilitats dels espais actuals (Monestir, antic Hospital, Salvament, Can Blasco…) i futurs, marcant una línia coherent amb els objectius col·lectius de la ciutat

     2.5.2- Museu Thyssen

L’anunci de la cessió temporal de la col·lecció catalana de pintura de Carmen Thyssen per 20 anys i la construcció d’un Museu Thyssen permanent a la ciutat, fet a  bombo i platerets pels tres grups del govern,  requereix un estudi acurat de la situació, més encara, quan això implica la construcció d’un edifici annex al Monestir, com ha anunciat el govern, i que pot afectar al conjunt patrimonial protegit del Monestir i a les troballes arqueològiques que es van trobar en el subsòl. La nostra formació comparteix els aspectes positius que l’Espai Thyssen aporta a la ciutat, al mateix temps que valora l’actual sistema d’exposicions temporals que pensem s’adapta perfectament a les característiques i possibilitats de la ciutat. Voler anar més enllà suposa un risc que cal estudiar molt bé abans de prendre qualsevol decisió. Cal saber també la repercussió econòmica que tindrà la construcció del nou Thyssen en els pressupostos municipals de la ciutat en els successius anys (és evident que una cessió de 400 obres d’art, per més que s’insisteixi en que serà gratuïta, tindrà un cost important per a la ciutat).

► Elaborarem un estudi d’impacte econòmic, d’imatge i de repercussions culturals del model actual de la col·lecció Thyssen (temporal) sobre el que tindria en el futur (permanent)

► Constituirem una Taula de Debat Quin Thyssen volem? amb una àmplia i transversal participació

     2.5.3-Museu Rat Penat

►Treballarem un conveni amb el seu propietari per a la conservació íntegra i exposició digne de la col·lecció i el paratge, amb el compromís i la finalitat de fer-ho patrimoni municipal

2.6-Sanitat

Entenem la salut com una forma de vida autònoma i un dret fonamental per a totes les persones. La salut individual i col·lectiva depèn sobretot de determinants de tipus social, econòmic, ambiental i laboral, i de com aquests condicionen la nostra vida i el nostre futur. Volem fer de les polítiques de salut una política transversal. Cal que totes les àrees de l’ajuntament incorporin la perspectiva salut a les seves polítiques i avaluïn l’impacte en salut de les seves accions i també que incorporin accions destinades a actuar sobre els desequilibris socioeconòmics que es situen a la base dels problemes de salut dels individus i la comunitat.

►Garantirem l’accessibilitat al sistema sanitari públic de totes les persones, assegurant l’empadronament i l’accés a la targeta sanitària sense exclusions, i treballarem per solventar el colapse actual de massificació en l’atenció primària

►Impulsarem el servei municipal de la salut bucodental a la població en risc d’exclusió i vulnerabilitat econòmica, especialment d’infants i joves. Aplicarem en aquest servei la tarifació social

►Impulsarem campanyes de prevenció i informació sobre el VIH i altres infeccions de transmissió sexual, i també programes de sensibilització i xerrades sobre malaties cròniques

►Promourem l’accés a l’assessorament professional davant situacions d’embarassos no desitjats.

2.7-Joves

Avui dia, la gent jove que no ha hagut de marxar del país a buscar-se la vida fora només té dues opcions: el treball precari o l’atur. Un treball precari en forma d’una temporalitat excessiva, d’unes pràctiques sense remunerar i d’unes ofertes de treball que freguen l’estafa. A més es posen grans traves per a l’accés a l’educació, per exemple, amb uns preus abusius de les taxes universitàries. Els i les joves no són la ciutadania del futur, són ciutadania del present que han de prendre les seves pròpies decisions i tenir els seus propies espais.

►Acompanyarem des de l’Ajuntament els i les joves sense xarxa familiar

►Reactivarem i enfortirem les competències en Formació Professional per donar impuls al sistema de la FP Dual

►Crearem un Consell de Joventut que, com a primera mesura de feina, haurà de reformular i pontenciar l’actual Punt d’Informació Juvenil

2.8-Persones diverses

Volem superar l’assistencialisme i el paternalisme i canviar-ho per un model de polítiques que facin possible l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitats de manera que puguin desenvolupar de forma plena els seus projectes vitals i col·lectius, amb accés a la formació i una ocupació digna com a millor via per a la inclusió a la societat.

►Assegurarem que qualsevol obra, equipament o servei compleixi els requisits de la llei d’integració social

►Promourem l’accés de persones en situació de diversitat funcional a l’ocupació , via plans d’ocupació i potenciant l’educació i la formació inclusiva.

►Vetllarem per l’adaptació del transport públic a les necessitats de les persones en situació de diversitat funcional.

►Augmentarem el nombre de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda

2.9-Tolerància zero amb la violència

Hem d’abordar amb fermesa tots els àmbits de les violències masclistes i oferir els serveis adequats per a les persones que estiguin en una situació de violència, o n’hagin viscut una. De la mateixa manera, continuarem el treball de tolerància zero a qualsevol forma de racisme i xenofòbia.

► Garantirem una dotació pressupostària suficient per assegurar l’eficàcia de les mesures integrals regulades per llei

►Farem del 25-N una data important, organitzant actes de commemoració i sensibilització

►Exercirem l’acusació particular en els delictes greus vinculats a racisme, xenofòbia, masclisme, homofòbia i altres expressions d’odi i discriminació que passin al municipi

2.10-Esports

L’esport ha de ser inclusiu i cooperatiu. La persona que practica esport ha de rebre un tracte equitatiu i igualitari i, en aquest sentit, s’ha d’allunyar de la lògica mercantilista que es fa amb criteris de rendibilitat. Prioritzarem les responsabilitats referents a l’esport en edat escolar, el foment de l’esport per a tothom, el suport de l’associacionisme esportiu i la construcció, el manteniment i la gestió de les instal·lacions esportives.

►Elaborarem un Pla local d’Esports que inclogui la gestió dels equipaments esportius i reactivi el Consell Municipal d’Esports (inactiu durant els últims quatre anys)

►Garantirem l’equitat en les subvencions que es donen a entitats i clubs esportius de la ciutat

►Donarem suport i facilitarem la feina de les entitats i clubs esportius de la ciutat

     2.10.1-Piscina Municipal

► Estudiarem la municipalització de la gestió de la Piscina Municipal, per adaptar-la millor a les necessitats de la gent i les entitats

     2.10.2-Gimnàs obert

Els parcs i les places són un bon element per acollir activitats esportives a l’espai públic. L’objectiu és fer arribar la pràctica d’activitat física i l’esport, a l’aire lliure fomentant beneficis com la salut, el desenvolupament de les relacions socials, l’autoestima i, en definitiva, esdevenir una alternativa per ocupar el temps d’oci de manera saludable en un espai obert.

► Fomentarem els espais oberts de la ciutat per a la pràctica de l’esport

2.11-Entitats locals

Per donar el protagonisme de les polítiques públiques a la ciutadania és necessari establir una nova relació entre la ciutadania i els seus representants, basada en el compromís i la participació, però perquè això funcioni cal tenir una ciutadania activa i que estigui implicada, és a dir, cal potenciar i cuidar l’associacionisme. Sant Feliu de Guíxols és una ciutat amb un important teixit social.

►Dotarem, i facilitarem, a totes les entitats i associacions locals les eines necessàries perquè puguin desenvolupar de la millor manera possible la seva tasca

________

EIX 3. Que sigui sostenible amb l’entorn i respectuosa amb el medi i els animals

3.1-Contracte d’escombraries

3.1.1-Recollida selectiva

3.1.2-Neteja viària

3.1.3-Reducció de residus

3.2-Urbanisme

3.2.1-Revisió del POUM

3.2.1.1-Obra pública de l’arquitecte Joan Bordàs

3.2.2-Recuperació d’espais públics

3.2.3-Zones d’aparcament

3.3-Medi ambient

3.3.1-Zona marina per al bioconeixement

3.3.2-Inventari de camins i de fonts públiques

3.4-Atenció als animals

 

EIX 4. Solidària i compromesa amb els valors republicans

4.1-Ciutat acollidora

4.2-Ciutat LGTBI

4.3-El 0,7%

4.4-Banca ètica

4.5-Nomenclàtor

4.6-El 14 d’abril

 

EIX 5. Una ciutat proactiva en el desenvolupament local

5.1-Policia Local

5.2-Turisme

5.2.1-Turisme familiar

5.2.2-Pla d’usos de les platges

5.2.3-Porta Ferrada

5.3-Comerç

5.4-Indústria

5.5-Ocupació

5.5.1-Programes de Qualificació Professional

5.5.2-Servei Ocupació Municipal

5.6-Mobilitat sostenible

5.6.1-Transport públic

5.6.2-Bicicleta

2ConstruïmPrograma
Translate »