GdC vol que es deslligui el nom d’Antoni Vidal al de La Rambla

GdC vol que es deslligui el nom d’Antoni Vidal al de La Rambla

Antoni Vidal, personatge que dóna nom a la nostra Rambla, va ser, a banda de benefactor de la ciutat, un traficant d'esclaus.

La Rambla d’Antoni Vidal és el nom que rep una de les principals i més conegudes artèries de vianants de Sant Feliu de Guíxols. Antoni Vidal va ser un home molt influent durant les primeres dècades del segle XIX i es va erigir com a benefactor de la seva ciutat natal, malgrat que de petit va marxar cap a Marsella amb la seva família i va ser allà on va viure fins a la seva mort. Un cop preses les regnes del negoci familiar, Antoni Vidal va arribar en poc temps a acumular tal fortuna que li va servir per fer-se amic de l’emperador Napoleó III, qui li va posar el sobrenom de ”le riche catalan de Marseille”.

A la seva mort, una publicació de l’època escribia d’ell que “Con su gran esfuerzo e inteligencia, Antonio Vidal acumuló una gran fortuna en el riesgo del comercio y en el mundo de las finanzas; y en la alta sociedad francesa representó el papel del personaje opulento que se ha elevado por merecimientos propios” Avui, i gràcies al treball d’historiadors i antropòlegs contemporanis, sabem que aquest “gran esfuerzo, inteligencia y merecimientos propios” en realitat el que amagaven era la maldat d’un home sense escrúpols que en pocs anys va amansir una gran fortuna gràcies al tràfic d’esclaus. Avui està documentat que la naviliera Vidal-Freres, propietat d’Antoni Vidal, va ser una de les principals companyies negreres entre 1820 i 1845. Sayyd Saud, governador aquells anys de Lamu (Tanzània) i un dels esclavistes més cruels de l’Africa oriental, estava a sou de la companyia Vidal-Freres. Fruit d’aquesta col·laboració, la companyia naviliera va arribar a tenir la seva pròpia factoria a l’illa La Reunión, a l’est de Madagascar (factoria era el nom que rebien els centres fortificats on es recluien a les persones de raça negra abans de ser embarcades). D’allà, i un cop ben carregades les bodegues, els vaixells de’n Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

És cert que Antoni Vidal va fer importants aportacions econòmiques per a la seva ciutat natal i que a la seva mort, l’any 1868, va deixar un llegat de 15.000 francs anuals a la ciutat amb la condició que s’utilitzessin per a l’educació gratuïta de les famílies més necessitades. El llegat es financiaria a través dels interessos generats per un títol de deute públic francès. Amb els diners d’aquest llegat es va construir el Col·legi Vidal (que va perdurar fins que a l’any 1942 el col·legi fou incorporat al primer grup escolar graduat que tingué la ciutat: els Col·legis Nous, avui conegut com a Col·legi Gaziel). Però igual com això, també és cert que Antoni Vidal va ser un dels grans esclavistes catalans de l’època i que la seva fortuna va lligada a la barbàrie, la violència i la repressió d’éssers humans.

Notícies varies

Leave a Comment

You must be logged in to post a comment.

Darreres entrades

Autors

Més comentat

Vídeos destacats

Translate »