La gestió dels residus municipals té a veure directament amb l’escalfament global del planeta, de tal manera que si fem una bona gestió i reduïm i reciclem millor, aconseguirem que l’impacte sigui menor i estarem combatent el canvi climàtic (aquest, malauradament i com veurem a continuació, no és el cas de Sant Feliu de Guíxols). Tothom sap que els residus, tant a les plantes de tractament com en els abocadors, generen gasos amb efecte hivernacle. Per altra banda, també sabem que un millor aprofitament dels residus recollits i la seva reutilització energètica permet evitar part d’aquetes emissions. La diferència entre les emissions generades i les evitades és el que es coneix com “petjada de carboni”, en aquest cas concret referent als residus municipals. Quan més elevat sigui el seu valor, voldrà dir que més gasos es generen i menys es combat l’emergència climàtica.

L’Agència de Catalunya de Residus (ARC) té publicat, amb dades de 2020, un informe de la petjada de carboni segons els residus municipals. En general, i en relació a l’any anterior, cal destacar que s’ha produït una reducció del 12% al conjunt del país. Això ha estat possible, majoritàriament gràcies a tres factors: la reducció de la quantitat de residus destinats a dipòsit controlat (abocadors o plantes incineradores), l’augment de la recollida selectiva i  una lleugera reducció de la generació de residus per habitant. Vagi per endavant que cap d’aquests tres factors s’ha complert a Sant Feliu de Guíxols.

Es dóna la casuística que el Baix Empordà és, juntament amb la Vall d’Aran i el Garraf, la comarca de Catalunya amb una petjada més alta: l’equivalent a 290 quilos de carboni per habitant i any. En molts aspectes Sant Feliu de Guíxols és una de les ciutats més importants, sinó la que més, de la comarca i, en lògica, hauria de ser també un dels motors en la lluita contra el canvi climàtic. El problema, no obstant, és que tenim un dels pitjors índexs de recollida selectiva de tot Catalunya: durant el 2020, i en relació a l’any anterior, vam ser la ciutat de més de 20.000 habitants que més vam retrocedir en recollida selectiva. L’altra problema és que continuem generant més residus que la mitjana de Catalunya i del conjunt de la comarca. És evident que avui, en el tema residus, no som exemple ni motor de res, tot el contrari, som un llast per a la resta de la comarca.

A partir d’aquest estudi, l’ACR recomana una sèrie criteris a tenir en compte de cara a la presa de decisions en futurs períodes en l’àmbit de la gestió dels residus municipals. Aquests criteris han de servir per millorar la nostra petjada de carboni. Hem de lamentar que cap d’aquestes actuacions es concreta a curt termini a Sant Feliu de Guíxols:

-Implementar mesures per a la prevenció en la generació de residus per avançar en l’estratègia residu zero.

-Implementar sistemes de recollida que permetin augmentar significativament els ràtios de recollida selectiva, al mateix temps que reduir els impropis.

-Implementar accions per reforçar els sistemes de reutilització d’acord amb paràmetres d’economia circular.