Els 3,5 M€ que rebrà l’Ajuntament  en forma de subvenció i que provenen del Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo, són uns diners que formen part del Plan de Sostenibilidad Turística en destino 2021-2023 i que se sufraguen íntegrament amb els fons europeus Next Generation.  El Pla forma part d’un paquet de mesures per activar el sector turístic. Catalunya ha rebut un total de 69 M€ per a 19 projectes. El que ha presentat la nostra ciutat s’anomena PSTD Costa Brava Creativa i s’articula al voltant del Monestir, el museu Thyssen i el nou aparcament. La convocatòria estableix que es crearà una comissió de seguiment per a cada pla territorial i que haurà de controlar el desenvolupament de les inversions, l’execució de la despesa i el compliment de les fites de cadascuna de les intervencions que composen el pla.

L’Ajuntament podia haver optat de manera prioritària per altres convocatòries, finançades igualment amb fons europeus, però de perfils diferents:  programes d’ajuda per a la rehabilitació residencial, per a l’eficiència energètica en vivendes i la supressió de barreres arquitectòniques en edificis i dintre les vivendes, per a la construcció d’habitatge públic de lloguer social en edificis energèticament eficients, per a la constitució de comunitats energètiques locals, per a la creació d’ocupació en àmbits com la salut, l’eficiència energètica, la mobilitat o les telecomunicacions, per a contribució a la lluita contra el canvi climàtic… les possibilitats eren moltes.

Si no ho ha fet segurament hagi estat perquè entén que aquestes altres qüestions ja estan ben ateses a la nostra ciutat, o com a mínim no requereixen de la prioritat que es dóna al sector turístic, que de moment és directament el gran (i únic) beneficiat dels fons europeus a Sant Feliu de Guíxols. Es tracta, sens dubte, d’una inversió important que significarà una millora per a la ciutat (sempre que, lògicament, l’execució de la despesa es faci d’acord amb el compliment de les intervencions subvencionades); altra cosa és el que diem nosaltres quan defensem que les prioritats d’ús d’aquests fons europeus o les demandes de subvencions podien haver estat unes altres, o com a mínim, més repartides.