Transcrivim, a continuació, la intervenció del nostre regidor amb motiu del Ple Extraordinari convocat amb motiu de la sentència del TS contra els presos polítics:

«El Ple extraordinari d’avui no hauria de ser un posicionament sobre els legítims anhels d’independència que pugui tenir una part de la nostra ciutadania, sinó que hauria de ser un posicionament sobre una sentència que va molt més enllà de limitar aquests anhels independentistes, perquè el que fa és posar límits als drets i les llibertats de tota la població, sigui independentista o no ho sigui. A partir de què la sentència dicti jurisprudència, qualsevol manifestació podrà ser tractatada de tumultuosa i, per tant, considerada sediciosa. Per tot plegat, el nostre grup entén que el que necessita avui la societat és un posicionament molt més ampli i transversal del que expressa el manifest de l’AMI que s’ha llegit fa una estona i al qual s’han adherit la resta de grup presents. Nosaltres no ens hi adherim.

Dit això, GUÍXOLS DES DEL CARRER – EN COMU PODEM vol manifestar públicament la seva indignació davant una sentència que considera dura, desproporcionada i, per tant, injusta. També vol expresar la seva solidaritat amb les persones condemnades i les seves famílies.

A més la sentència, a banda d’injusta, és molt perillosa, perquè posa en quarentena les mateixes llibertats que com a societat ens ha costat tants anys i esforços conquerir. Des del moment que les mobilitzacions del 20 de setembre i 1 Octubre de 2017 es consideren  “aixecaments tumultuaris”, la sentència està limitant les llibertats de la ciutadania en democràcia. És un molt mal precedent.

Davant d’aquesta sentència, que sens dubte marcarà un punt d’inflexió en el que és la història recent del nostre país, ens hem de marcar com a societat tres objectius: llibertat, diàleg i solucions.

La llibertat de les persones avui preses és necessària per poder reprendre un nou cicle de diàleg. Sense aquesta llibertat no hi haurà manera d’avançar. Per això, des de l’espai dels comuns, interpalem a totes les forces forces polítiques catalanes i progressistes de l’Estat perquè prioritzin els interessos col.lectius per damunt dels interessos partidistes i perquè es posin a treballar per una solució que ens permeti aconseguir, el més aviat possible, la llibertat de les persones preses.

No cal ser un experimentat estadista, per adonar-se’n que les mateixes receptes que ens han portat fins a aquesta situació de bloqueig, no ens serviran per sortir-ne. Per això cal apel.ar al diàleg a la responsabilitat de totes les forces polítiques. Per obrir una nova etapa de diàleg que fugi de la confrontació, la sobreactuació, que reconegui els errors propis, a banda i a banda, i que tingui com objectiu primer la llibertat dels presos i les preses, i com a objectiu segon la recerca de solucions polítiques a un conflicte que mai hauria d’haver estat judicialitzat.

El procés de diàleg ha de deixar de ser retòric i centrar-se en trobar les fórmules polítiques i democràtiques que ens permetin fer avançar Catalunya, conjuntament amb la resta de l’Estat. La sentència no posa fi al problema polític de fons que és el reconeixement de Catalunya com a nació i com a subjecte polític, tot el contrari, el manté més viu que mai. Un conflicte que seguirà requerint de solucions que necessiten ser abordades políticament a Catalunya i a la resta de l’Estat. Solucions que podrien passar per l’indult o per la reforma del codi penal.

Però d’entrada, el més important continua sent la llibertat de les persones preses, perquè sense aquesta llibertat no hi haurà diàleg i sense diàleg no hi haurà solucions.

I és en bona mesura per això que Guíxols des del Carrer – En Comú Podem no pot compartir  el manifest que abans s’ha llegit, perquè aquest no posa l’accent ni en el diàleg ni en les solucions, sinó que en bona mesura cau en la mateixa gesticulació de sempre per instrumentalitzar una qüestió que és tremendament transversal com la llibertat dels presos i les preses polítics; a més, el manifest parla molt poc de diàleg (diàleg amb l’altra part, s’entén, no diàleg en el marc d’una assemblea d’electes que, sincerament, desconeixem que és) i no parla gens de buscar solucions en el marc de la política.

Acabo expressant novament la nostra indignació per la sentència i exigint la llibertat de les persones preses polítiques. Una llibertat que, com he dit, sense ella serà impossible avançar en el diàleg i en les solucions que necessitem totes i tots, siguem independentistes o no»