Quan l’any 2015 l’antropòleg Gustau Nerín guanya el premi Carles Rahola d’assaig amb el seu llibre “Traficant d’ànimes”, aconsegueix posar al descobert l’activitat d’alguns negrers catalans que fins llavors, malgrat intuir-se en molts casos l’orígen dels seus diners, no estava documentat com ho està a partir dels estudis que fa el professor Nerín. L’Antoine Vidal, un ric armador i comerciant de Marsella, però nascut a Sant Feliu de Guíxols, és un d’aquests esclavistes que queda retratat en el llibre. Benefactor de la seva ciutat natal, és cert que ell directament mai va encadenar ningú. Mai no va usar un fuet per colpejar a un esclau. Mai no va marcar ningú amb un ferro roent. Però va ser un negrer. La seva pròspera companyia, Vidal Frères, es va lucrar amb el trasllat d’esclaus africans cap a Cuba, i el que és pitjor, ho fan quan el tràfic d’esclaus ja estava prohibit i perseguit internacionalment.

Durant molts anys, l’Antoni Vidal ha tingut un reconeixement públic a la nostra ciutat que no es mereixia, per més que abans de morir intentés rentar la seva imatge i la de la seva família amb importants donacions cap a la ciutat que el va veure nèixer. Des de llavors que Sant Feliu de Guíxols tenia un deure pendent amb les milers de persones (segons es desprèn del llibre van ser entre 50 i 60 mil) que van perdre la llibertat i la vida sota la bandera de la companyia Vidal-Freres, propietat d’Antoni Vidal. Així ho vam entendre i d’aquesta manera vam començar a preparar la moció per desvincular el nom d’Antoni Vidal del de la Rambla. Una moció que finalment va ser aprovada pel Ple del mes de maig de 2017 i que, després dels pertinents tràmits per part de la Comissió del Nomenclàtor, es va rubricar l’acord en el Ple del passat mes de setembre. I és avui, per fi, que amb la col·locació de les noves plaques el deute queda saldat i les milers d’ànimes esclavitzades per fi podran descansar en pau i dignitat.